Un any més, durant els mesos d’abril i maig, s’ha dut a terme la campanya d’estudi dels ocells migradors durant l’època prenupcial a l’illa de l’Aire. Aquest treball, que pretén estudiar la migració dels ocells al seu pas per la Mediterrània i la importància de les petites illes que es troben durant la migració -importantíssimes per a la supervivència de molts ocells- ha arribat al seu 30è any d’activitat.
Enguany la campanya s’ha desenvolupat des de l’1 d’abril al 15 de maig, és a dir 45 dies, les dates estàndard de la campanya. S’han fet 3.425 primeres captures repartides entre 3.384 anellaments i 41 recuperacions d’ocells capturats ja amb anella, però anteriors a aquesta campanya. D’aquests n’hi ha 4 amb anella estrangera, dos ulls de bou de passa (Phylloscopus trochilus), un de Noruega i un altre de Suècia, un busqueret de capell (Sylvia atricapilla) d’Alemanya i un xòric (Falco tinnunculus) amb anella finlandesa. De les recuperacions locals hi ha 33 passerells (Linaria cannabina), dos busquerets capnegre (Curruca melanocephala) i una baldritja grossa (Calonectris diomedea). També s’han fet 852 controls d’ocells anellats durant aquesta campanya i tornats a capturar durant els 45 dies d’estada a l’illa. En total s’han controlat ocells de 55 espècies diferents.
Durant la campanya de 2022 s’ha rebut una part de finançament de l’OBSAM i la SOM, i una petita ajuda de l’Ajuntament de Sant Lluís.
El SOCME és un sistema d’estudi que es basa en el transsecte com a mètode per censar els ocells. Durant el cens l’observador anota tots els ocells que va detectant, ja sigui visualment o auditivament, al llarg d’un itinerari de 3 km, subdividit en 6 seccions de 500 metres cadascuna. Els transsectes discorren per carreteres rurals, pistes, camins o senders més o menys rectes, evitant corbes pronunciades que augmentin el risc de dobles recomptes. Totes les observacions que es fan a banda i banda del recorregut s’anoten en un full de camp, i es fan llistats independents per a cada secció de 500 metres, fet que ajuda a disposar d’un major nombre de mostrejos i determinar amb major precisió l’hàbitat dominant de cada secció.
La Societat Ornitològica de Menorca (SOM) va iniciar aquest projecte l’any 2003 i enguany ja s’ha començat el 20è any de feina. Entre el 15 d’abril i el 15 de maig es van dur a terme els primers censos de cadascun dels 15 itineraris actius en aquests moments, i del 16 de maig al 15 de juny el segon. A l’hivern també es realitza un SOCME, per tal d'estudiar els ocells hivernants de l’illa.
Aquest projecte ha estat parcialment finançat per l’Agència Menorca Reserva de Biosfera del CIMe. Es pot consultar la darrera memòria de resultats publicada al següent enllaç:
Els ocells terrestres, essent bàsicament diürns, són relativament fàcils d'observar i capturar, i a més, són presents en quasi bé tots els ecosistemes terrestres amb una abundància considerable i amb una diversitat substancial. L'estacionalitat dels seus cicles vitals i la seva moderada longevitat, facilita la determinació de l'estructura i la supervivència de les seves poblacions.
Amb aquestes premisses, la SOM va començar fa 21 anys aquest projecte d’estudi de seguiment dels paràmetres demogràfics de les poblacions d'ocells nidificants i hivernants a Menorca. Per tal d’unificar uns resultats comparables amb la resta d’estacions d’anellaments situades al continent, el període que s’empra com estàndard és el comprès en els 7 períodes de 15 dies (de l’1 de maig fins el 15 d’agost), en el qual es realitzen 7 jornades d’anellament. Aquest passat mes de maig s’ha començat a actuar a les quatre estacions actives que tenim en aquests moments: Alforí (Ciutadella), Algendaret (Maó), Albufera des Grau (Maó) i Binifadet (Sant Lluís). A l’hivern es duen a terme tres jornades més.
Aquests darrers anys s’ha comptat amb el finançament parcial de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera del CIMe i de la SOM.
La tórtora és una espècie migradora que habita en zones agrícoles amb molta transició entre zones arbrades i camps de cultiu. A Menorca la trobem, només, durant el període estival. A l’època hivernal, aquesta espècie migra a la zona del Sahel, al sud del desert del Sàhara. És una espècie que està en declivi a tot Europa. Les principals causes que s’atribueixen a aquest declivi són la pèrdua i modificació de l’hàbitat estival i del d’hivernada. El seu caràcter cinegètic també és un agreujant, ja que té un efecte important sobre la seva supervivència, un dels principals paràmetres que afecta la tendència poblacional.
Aquest projecte que es va iniciar a Menorca durant la temporada de cria de 2021 té com a principals objectius estudiar la mida de la població i la seva tendència, la taxa de supervivència d’adults i joves i la productivitat amb l’objectiu final que les administracions competents puguin aplicar mesures de gestió i millora de l’hàbitat de l’espècie. Aquest passat mes de maig van començar les feines del segon any de projecte, feines que s’allargaran fins a finals d’agost.
Les feines de l’any 2021 van ser finançades per l’Agència Menorca Reserva de Biosfera i l'IBANAT, a través del parc natural de s'Albufera des Grau, i per aquest 2022 comptam, de moment, amb l’ajuda de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat del Govern Balear, mitjançant la Servei de Protecció d'Espècies.
En el següent enllaç es pot consultar la memòria del primer any de projecte:
La realització de censos ens serveix per determinar la població de diferents espècies, i si aquests censos es duen a terme durant un període d’anys, les dades que se n'extreuen ens permeten seguir l’evolució de les poblacions d’aquestes espècies. Des de ja fa temps es tenia la sensació que les poblacions de vinjolita (Delichon urbicum) a Menorca estaven en regressió. Per aquest motiu, l’any 2010 es va iniciar un seguiment dels nius de les colònies de cria a tots els pobles i urbanitzacions de Menorca, projecte que s’ha mantingut fins a dia d’avui.
Les vinjolites crien en colònies, mai massa grans, tot i que es poden trobar nius aïllats. El major nombre de parelles nidificants en aquests moments les trobem al poble de Ferreries. És important que aquest seguiment tengui una continuïtat de futur per tal de poder veure la tendència de les poblacions. Tot i això, els darrers resultats ens mostren una certa estabilització de la població, malgrat els problemes que pateix aquesta espècie a causa de la destrucció de nius per part dels humans.
El primer cens s’ha fet entre els dies 24 de maig i 13 de juny, i el segon s’ha de fer entre el dia 5 i el 25 de juliol. Aquest projecte s’ha duit a terme sempre a base de voluntariat, i aquest any comptam, a més a més, amb la col·laboració de l’Institut de Ferreries (IES Biel Martí).
En el següent enllaç es pot accedir l’article publicat a l’any 2011. No hi ha noves publicacions des de llavors.
L’àguila peixatera (Pandion haliaetus) és una espècie cosmopolita que està present a gairebé la totalitat del planeta, bé com a reproductora o com a hivernant. A les Illes Balears es troba un nucli reproductor censat en 25 parelles a l'any 2019, distribuïdes entre les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Cabrera. A partir dels anys 60 aquesta espècie va patir una important recessió, i a principis dels anys 80 tant sols restaven 5-8 parelles a les illes, havent-se extingit a Eivissa i temporalment a Cabrera. A partir dels anys 90 es va començar a recuperar lentament, arribant als contingents actuals i recuperant-se com a reproductor a l’Illa d’Eivissa des de l’any 2014.
Aquesta campanya és la més antiga de les que es duen a terme a Menorca en el camp de l’ornitologia (1980), i veient els resultats al llarg d’aquests anys, es demostra la importància de conèixer molt bé l’espècie i la seva problemàtica per tal de poder actuar en la seva protecció.
Les feines de seguiment han començat a la primavera per poder avaluar amb rigorositat els paràmetres reproductors de l’espècie: productivitat, èxit reproductor i taxa de vol. A més, amb la col·laboració de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat del Govern Balear, mitjançant el Servei de Protecció d'Espècies, es fa un seguiment de la dispersió dels joves amb la col·locació de dos emissors per fer-ne el seguiment via satèl·lit. Aquestes feines de seguiment de la nidificació estan finançades per l’Agència Reserva de Biosfera del CIMe.
Els pròxims dies 29, 30 i 31 d'octubre se celebrarà el 3r Congrés d'Ornitologia de les Terres de Parla Catalana (COTPC). Aquest any tindrà lloc al Campus de Ciències de la Universitat de València (a l'Aulari Interfacultatiu situat a l'edifici de la Facultat de Farmàcia), a la localitat de Burjassot (València). Després de l’èxit dels dos primers congressos celebrats a Catalunya i Menorca, enguany ens traslladam al País Valencià per presentar la feina que els diferents investigadors, grups ornitològics i entitats del camp de l'estudi de l'ornitologia estan fent arreu del territori de l'àmbit lingüístic català. El tema principal serà “Distribució i evolució de les poblacions”, tot i que , com sempre, seran benvingudes totes les comunicacions dutes a terme a les terres de parla catalana.
A més de les entitats que han participat en l’organització als dos primers congressos, podem anunciar que per aquest tercer s’hi han afegit els companys/es de l’Alguer, a Sardenya, i de la Universitat d’Alacant, al sud del País Valencià.
Teniu tota la informació tant per a inscriure's com per a participar amb contribucions -que recordam poden ser orals o pòsters- a l'enllaç següent. També podeu fer qualsevol consulta al correu secretariacotpc2022@gmail.com
3r CONGRÉS D'ORNITOLOGIA DE LES TERRES DE PARLA CATALANA
Recentment un grup internacional d’experts en la conservació de la biodiversitat que porta anys treballant amb l’àguila peixatera (Pandion haliaetus) nidificant a la conca mediterrània, (alguns d’ells durant més de 35 anys i d’entre els quals destaca l’actual president de la SOM, Rafel Triay), han publicat una nota a una de les revistes científiques de més prestigi del món, "SCIENCE". A l’article, els autors aixequen la veu d’alarma i exposen molt clarament els impactes a curt i llarg termini que poden tenir les reintroduccions d'exemplars procedents del nord d’Europa a la Mediterrània.
Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç: www.menorcasom.org/conservacio-aguila-peixatera/
El passat mes de maig vam inaugurar el nou local de la SOM que, gràcies a un conveni signat amb l'Ajuntament des Castell, ens han cedit per a poder realitzar les nostres activitats i les reunions organitzatives de l'entitat. La inauguració va ser tot un èxit i vam poder gaudir d'una vetllada molt entranyable.
El projecte de seguiment de les tórtores (Streptopelia turtur) segueix durant els mesos d'estiu. Estaran actives totes les estacions per a dur a terme les tasques de marcatge i presa de dades d'aquesta espècie.
El projecte de les Estacions d'Esforç Constant (EEC) segueix amb les seves jornades d'anellament. Durant l'estiu es mantenen les tasques de seguiment de les aus nidificants a les quatre estacions de control.
Des de fa anys es du a terme un projecte de seguiment de la població de baldritja grossa (Calonectris diomedea) de l'illa de l'Aire, on es realitza un monitoratge de la població i s'estudien els paràmetres reproductors de l'espècie.
Si voleu col·laborar en la tasca d'estudi i coneixement de l'avifauna de Menorca que realitzem a la SOM us podeu fer socis/es en el següent enllaç:
www.menorcasom.org/col-labora/
Podeu entrar les vostres cites ornitològiques de Menorca a: