Entrada la dècada dels ‘80 l’aparició del suport digital (CD) en el context de la publicació musical suposarà que després d’un curt període de transició (1988-1993) les editores discogràfiques abandonin definitivament les edicions en format analògic (vinil i cinta magnètica) per passar al format digital en raó dels clars avantatges en termes de qualitat de so. Afegit a això, i ja arribada la dècada dels '90 els importants avenços en tecnologia informàtica i l’ús progressiu d’internet afavoriran un context de dúctil tractament de dades digitals i per extensió dels formats d’àudio. En aquest nou escenari tant el format analògic del disc de vinil com el de suport magnètic (casset) aniran restant progressivament relegats als àmbits del col·leccionisme o a possibles expectatives de reedició futura en CD.

EL GÈNERE DE L’HAVANERA I ELS SUPORTS D’ENREGISTRAMENT

Pel que fa a l’havanera en concret, i deixant de banda determinats casos puntuals, les primeres referències aniran apareixent a arrel del Festival de Torrevieja iniciat l’any 1955. El fet que a les agrupacions corals participants els calgués treballar sobre al voltant d’unes cinc cançons suposarà un material temàtic llest per a una producció discogràfica en general de disc senzill (EP) a 45 rpm o en el cas de disposar de més cançons per raó de participació en diverses edicions llavors potser un LP a 33 rpm. Al llarg dels '60's i '70's l‘empenta creixent d’aquest esdeveniment entre els Cors, Directors de Cor i compositors especialment relacionats amb la mateixa Torrevieja o amb les veïnes zones del Baix Vinalopó o de la regió de Múrcia van constituïr el nucli principal de la major part de la producció discogràfica temàtica al respecte, a la que s’anirien afegint diversos Cors d'arreu de l'Estat a mida que hi prenguessin part en alguna o vàries ocasions .

Alhora, al país basc ja des d’inicis dels ‘50 existien conjunts o formacions (quatre o cinc components) de cantants amb suport instrumental de guitarra i acordió que havien integrat el ritme d’havanera entre en els reculls de cançons basques anomenats estampas bilbainas. Existien gravacions ja de finals dels ‘50 o d’inicis dels '60's- . Des d'un altra línia musical, Menorca amb els cantors Los Parranderos trobaven sintonia amb l’havanera des de la pròpia cançó menorquina de proximitat marinera i publiquen un enregistrament ja a mitjans dels '60-

De l’havanera a Catalunya gaudia d’especial interès la modalitat que prendria el nom de Cant de Taverna. S’ha escrit força sobre ell i no caldria extendre’ns aquí. Latent en àmbits i persones de determinats indrets i nuclis costaners empordanesos, la seva posada en escena habitual era al voltant d’una taula on les cançons anaven sorgint aleatòriament a l’albir de la inspiració del moment, Els repertoris de la cançó de taverna mantindrien viu un molt important nombre d’havaneres antigues procedents en el seu origen de finals del XIX. D'aquest context sorgiria a Calella de Palafrugell el 1967 la Cantada d'Havaneres; la seva continuïtat i el ressò progressiu ja suposaria una dècada dels ’70 en els que l'havanera del Cant de Taverna -ja en formats de petit grup instrumental estable- fes el pas a escenaris musical i constatés alhora l’aparició dels primers discs de vinil.

La consolidació d’aquesta modalitat del gènere esdevindria especialment activa al llarg de la dècada dels ‘80. Això vindria acompanyat tanmateix d’un augment en producció discogràfica com a conseqüència també del reclam del seguidor aficionat que voldria disposar d’enregistraments de determinades formacions o d’havaneres concretes bé en disc de vinil -per escoltar-lo a casa- bé en casset -per escoltar-les al cotxe.

L'EXPOSICIÓ

En aquesta Exposició ens centrarem en oferir una sintètica mostra gràfica i auditiva de les publicacions en format de disc de vinil amb algunes -ben poques- en format de cassette que poden contenir algun detall de particular interès històric a considerar.

Tant de bo aquesta col·lecció "Havaneres en Vinil" pugui anar-se completant paulatinament amb més obres dins d'aquest marc de catàleg que ens plantegem. En tot cas, la finalitat de l'Exposició no és altra que la de suport a determinades ponències o treballs de recerca i , com no, fer discretament accessible aquesta col·lecció de vinils als incodicionals de l'havanera pensant en els records entranyables que pot evocar entre aquelles persones que en aquells anys seguien els escenaris de les cantades i, per suposat, també tractant d'afegir elements de referència pels qui s'interessen de forma particular per les arrels històriques del gènere.

Serveixi aquest esforç també com a homenatge vers totes aquelles persones -siguin o no ja entre nosaltres- que han posat el seu granet de sorra per tal que l'havanera arribés als nostres dies en la magnitud actual.