7.Plaça de la Vila

La Plaça de la Vila ha estat durant segles el centre polític i institucional de Cocentaina, ubicació de l’Ajuntament i escenari dels principals canvis socials i polítics locals. Allí es van viure moments tan rellevants com la proclamació de la República i les seues transformacions simbòliques, com la substitució dels símbols monàrquics per la bandera tricolor o el mateix canvi de nom de la plaça. En 1931, la transició republicana es va fer de manera pacífica, amb la implicació directa de les dones del poble en la creació de la nova bandera.

Durant la Segona República, Cocentaina va aplicar activament reformes educatives i laiques: es convertiren escoles privades com la del Convent dels Franciscans o el Convent de les Trinitàries en escoles públiques, s’expandí l’oferta educativa a barris i masos, i fins i tot es van adoptar innovacions socials, com ara la celebració de la primera boda civil i el registre de noms laics per a xiquets i xiquetes. També van sorgir noves denominacions per als carrers, centrades en figures de la ciència, la política progressista i fins i tot amb noms de dones significatives, tot un reflex de l’obertura cultural i social d’aquells anys.

La Guerra Civil i la postguerra van marcar profundament la vida local. L’Ajuntament republicà va haver d’afrontar l’ajuda a la ciutat assetjada de Madrid i l’acolliment de xiquets evacuats, a més de l’emissió de moneda local per a facilitar la vida quotidiana de la població. La repressió franquista posterior va comportar la depuració de funcionaris i la persecució directa de membres del consistori republicà. Molts d’ells van patir presó, exili de dècades, afusellaments, empresonaments en camps de concentració i, per sobre de tot, l’oblit i estigmatització institucional durant la dictadura.

La memòria democràtica de Cocentaina es reflecteix en les vivències personals dels alcaldes, regidors i líders socials de l’època. Alberto Moltó, alcalde socialista abans de la Guerra Civil, va ser condemnat a mort; la pena li fou commutada per 30 anys de presó per “adhesió a la rebel·lió”. Va passar set anys empresonat fins que, finalment, va obtenir la llibertat i fou desterrat a València.

Juan García Pla, membre de la CNT i alcalde entre 1936 i 1939, aconseguí ser evacuat a l’African Trader, un dels últims vaixells que va sortir del port d’Alacant cap al nord d’Àfrica. Va viure un llarg exili a Orà, on va redactar unes interessants memòries sobre la seua experiència.

Batiste Martí Palacios, l’últim alcalde republicà de Cocentaina l’any 1939, va embarcar a l’Stanbrook, l’últim vaixell que va eixir d’Alacant. A Alger va patir la reclusió en un camp de concentració francès i no va poder tornar a Cocentaina fins a l’any 1969, després de trenta anys d’exili.

Diversos membres destacats de l’Ajuntament republicà de Cocentaina acabaren executats per les autoritats franquistes després de la guerra. Un dels casos més colpidors fou el de José Doménech Agulló, militant de la CNT-FAI i part fonamental del Comitè i del Consell Municipal entre 1936 i 1937. Mobilitzat en un batalló de treballadors al front, va decidir quedar-se a Cocentaina al final de la guerra, convençut que no tenia res a amagar. Va ser detingut a l’abril de 1939 al domicili d’un familiar, empresonat primer a Cocentaina i després a Alcoi, en el més de maig fou jutjat. Finalment, l'agost del mateix any va ser afusellat al cementeri alcoià i inhumat en una fossa comuna. Amb la restauració de la democràcia, les fosses del cementeri d’Alcoi foren exhumades però totes les restes es dipositaren a l’ossera general, fent impossible la identificació individual.

Un destí semblant va viure Rafael Ferrer Agulló, conegut com a Bolengo, llaurador, president de l’agrupació socialista local, i motor de la Societat de Treballadors de la Terra. Regidor des de 1935, va formar part del Comité Revolucionari de Defensa i el Consell Municipal durant la guerra. En acabar el conflicte, fugí a Fuenteálamo (Albacete), però fou detingut, empresonat a Alacant i afusellat, sent també soterrat en una fossa comuna.

El tercer cas rellevant és el de Vicente Soriano Moltó, de malnom Minerico, vicepresident del Consell Municipal el 1936-1938 i militant destacat del PSOE. Va ser detingut un any després de la guerra i empresonat a diversos llocs. Tant l’advocat Leonardo Esteve com el seu antic patró, l’empresari Josep Pérez Reig, intentaren sense èxit salvar-li la vida. Finalment, fou afusellat a Alacant l’any 1941. La seua esposa pogué recuperar el cos i va continuar cobrant el salari del seu marit fins al tancament de la fàbrica on treballava.

La repressió també es va manifestar en l’estigmatització i l’oblit institucional de tots els qui havien servit a l’Ajuntament entre 1931 i 1939. Durant la dictadura, el seu treball fou menyspreat i la seua memòria, silenciada, sent el seu llegat un record d’injustícia i d'esforç pel progrés social i democràtic de Cocentaina

Al final del carrer Bisbe Mallol, on conflueix amb la plaça del Pla de la Font, trobem el final de la ruta i l’últim punt d’interés de l'Itinerari