Al carrer Comte de Cocentaina trobem la casa de Don Diego és una antiga residència senyorial, d'origen medieval, reformada al segle XIX per Diego Ortiz. Als anys 1930 fou la seu del Casino Reformista. Molts dels seus membres eren afiliats també al Partit Radical d'Alejandro Lerroux.  Durant la Guerra Civil fou la seu de  les barberies col·lectivitzades; més tard, en plena dictadura acollí la Central Nacional Sindicalista franquista, el sindicat vertical controlat per falange.  Aquest edifici reflecteix els successius canvis polítics i socials del municipi al llarg del segle. 

Al mateix carrer, a uns pocs metres, al número 17 trobem el local on tinguè la seua seu durant la II República la Dreta Regional Valenciana, un dels partits integrats en la CEDA.  Anys més tard, en 1959, el mateix local fou llogat a l’HOAC (Hermandad Obrera de Acción Católica), una organització obrera catòlica que va donar cobertura i certa protecció al sindicalisme clandestí dels últims anys del franquisme.

Continuem pel carrer Major fins a la casa natal d’Antoni Agulló, a la cantonada amb el carrer Sants de la Pedra.