Des de 1653, part del Palau Comtal acull el convent de les monges clarisses. En la Guerra Civil, l’espai fou incautat i convertit en seu de la Colectividad de Campesinos, que agrupà els llauradors de finques confiscades. Utilitzaven l'esglèsia com a lloc de venda directa de les seues collites. 

Durant el conflicte, l’edifici també s’usà com a presó provisional per a sospitosos d’activitats contràries a la República.  El 2 d’octubre de 1936, en plena etapa inicial de la Guerra Civil i aprofitant que la major part de les autoritats locals es trobava absent a Alacant acompanyant quatre autobusos de voluntaris del poble que volien anar al front, un grup de milicians forasters, que es presentaren com a membres de la "Columna de Hierro", va entrar a Cocentaina. Aquell dia, van segrestar a onze detinguts que eren retinguts al Convent de les Monges, com a sospitosos de simpatitzar amb els colpistes, i aprofitant la desorganització institucional a la rereguarda, els van assassinar a la carretera de Sax. Aquest crim, comès enmig d’un ambient de caos, va marcar un dels episodis més tràgics i rebutjats de la històrica de Cocentaina.

A la postguerra, el convent fou reutilitzat com a presó pel règim franquista per als represaliats locals. En 1939, les autoritats franquistes van organitzar un Tribunal Militar Ambulant a Cocentaina i van utilitzar de manera provisional el convent com a presó, on passaren moltes persones represaliades abans de decidir si se les deixava en llibertat o eren enviades a presons d’Alcoi o Alacant. L’antiguitat i la precarietat de les instal·lacions –cel·les sense mobiliari bàsic– van fer especialment dura l’estada als detinguts. Per a alguns dels sis veïns de Cocentaina afusellats per les autoritats franquistes, en aquest lloc s’inicià el seu camí cap a la mort; per a altres, va ser el començament d’un empresonament que es va allargar durant anys. 

El convent, amb un interior barroc de gran valor artístic, destaca per les pintures de Paolo di Matteis i la decoració d’Antonio Aliprandi, sent un dels exemples més notables de pintura barroca italiana a la zona.

Per seguir l'itinerari creuem la plaça del Pla per caminar pel carrer Pare Fullana fins a la casa de Don Diego o dels Reformistes."