El Convent, en l'actualitat, i durant la Guerra Civil, convertit en seu de la Col·lectivitat de Llauradors
Des de 1653, part del Palau Comtal acull el convent de les monges clarisses. En la Guerra Civil, l’espai fou incautat i convertit en seu de la Colectividad de Campesinos, que agrupà els llauradors de finques confiscades. Utilitzaven l'esglèsia com a lloc de venda directa de les seues collites.
Durant el conflicte, l’edifici també s’usà com a presó provisional per a sospitosos d’activitats contràries a la República. El 2 d’octubre de 1936, en plena etapa inicial de la Guerra Civil i aprofitant que la major part de les autoritats locals es trobava absent a Alacant acompanyant quatre autobusos de voluntaris del poble que volien anar al front, un grup de milicians forasters, que es presentaren com a membres de la "Columna de Hierro", va entrar a Cocentaina. Aquell dia, van segrestar a onze detinguts que eren retinguts al Convent de les Monges, com a sospitosos de simpatitzar amb els colpistes, i aprofitant la desorganització institucional a la rereguarda, els van assassinar a la carretera de Sax. Aquest crim, comès enmig d’un ambient de caos, va marcar un dels episodis més tràgics i rebutjats de la històrica de Cocentaina.
A la postguerra, el convent fou reutilitzat com a presó pel règim franquista per als represaliats locals. En 1939, les autoritats franquistes van organitzar un Tribunal Militar Ambulant a Cocentaina i van utilitzar de manera provisional el convent com a presó, on passaren moltes persones represaliades abans de decidir si se les deixava en llibertat o eren enviades a presons d’Alcoi o Alacant. L’antiguitat i la precarietat de les instal·lacions –cel·les sense mobiliari bàsic– van fer especialment dura l’estada als detinguts. Per a alguns dels sis veïns de Cocentaina afusellats per les autoritats franquistes, en aquest lloc s’inicià el seu camí cap a la mort; per a altres, va ser el començament d’un empresonament que es va allargar durant anys.
El convent, amb un interior barroc de gran valor artístic, destaca per les pintures de Paolo di Matteis i la decoració d’Antonio Aliprandi, sent un dels exemples més notables de pintura barroca italiana a la zona.
Per seguir l'itinerari creuem la plaça del Pla per caminar pel carrer Pare Fullana fins a la casa de Don Diego o dels Reformistes."