Al número 15 del carrer la Creu es troba el lloc on va estar la casa natal de Blas Benilloba Ruiz, “el Cistellero”, veí de Cocentaina i víctima del camp de concentració nazi de Mauthausen. Republicà, participant de tertúlies d’esquerres i afiliat a la CNT, Benilloba, al finalitzar la Guerra Civil, es va exiliar a França. A l'inici de la II Guerra Mundial es va unir a l'exèrcit francès, formant part d'una de les companyies de treball, fins que, en maig de 1940, al produir-se la desfeta francesa, fou internat a un camp de presoners junt amb els soldats francesos derrotats: l'stalag (camp de presoners) XVII-A de Kaiserseteinbruch, en Austria. 

En agost de 1940 el govern col·laboracionista francès de Petain va firmar l'armistici amb Alemanya, per el qual els presoners francesos foren alliberats, i els soldats espanyols que havien servit en l'exercit francès, al voltant de 9.300, declarats apàtrides i deportats als camps de concentració Nazis. El govern de Franco es va desentendre per complet d'ells. 

Blas Benilloba fou deportat al camp de concentració de Mauthausen l'any 1941, juntament amb altres 7.533 republicans, dels quals en moriren prop de 5.000. Va patir allí els horrors del nazisme fins a la seua alliberació en 1945. Una placa a al seu carrer, molt prop de sa casa, recorda la seua història, exemple de les conseqüències de la repressió que van patir molts exiliats republicans després de la Guerra Civil.

En total, nou veïns del Comtat foren deportats a Mauthausen. Blas Benilloba Ruiz de Cocentaina, Eduardo Garrigós Soler de Benilloba, Hermenegildo Vicent Ragués, de Gaianes, Joaquim Calatayud Bas, Vicente Montagut Ferrer, i Vicente Tomàs Mogino de Muro d’Alcoi, Antoni Carbonell Nicolàs de Setla de Nunyes (pedania de Muro). Miquel Cervelló Bay de Planes de la Baronía,, i Álvaro Vercher Cortell de Quatretondeta. 

La majoria van ser deportats entre 1941 i 1942. Tots van morir als camps nazis de Mauthausen i Gusen, excepte Blas Benilloba i Eduardo Garrigós Soler, fet que representa una de les pàgines més fosques de la memòria democràtica de la comarca

Per continuar la ruta, cal caminar cap a la plaça del Pla, passant pel davant de l'església del Salvador i travessant la plaça del Mercat (actual plaça del Venerable Escuder), fins arribar al següent punt de l'itinerari: les entrades al refugi antiaeri situat sota el Palau Comtal, on es pot descobrir un dels vestigis més significatius de la memòria democràtica de Cocentaina.​