Aquí hi trobareu un projecte de fi de mestratge per millorar la fonètica. Com que era per a un mestratge, no està complet i a més a més, es va perdre material un cop publicat, però a poc a poc, aniré recuperant i fent de nou.
També us presento els personatges de l'Ouvidi i la Tsetsy, que us poden acompanyar per resoldre dubtes.
Aquest lloc web es va crear com a treball de fi de mestratge de català. Les xarxes no són del tot segures i s'han perdut els enllaços i molta informació. Estic intentant recuperar-lo. Tot i que si ho aconsegueixo, no serà complet, perquè per bé o per mal, no va interessar gaire als meus professors. Així que quedarà com a mostra per si pot representar un bon projecte de futur.
L’objectiu d’aquest treball de fi de mestratge és proposar una millora a la classe de la Maria. I un cop consultat amb ella i els seus alumnes, he escollit perfeccionar l’aprenentatge de l’ortografia, polint la discriminació de sons i la fonètica.
En un principi vaig pensar en fer una aplicació, perquè l’eina per excel·lència avui dia, és el mòbil. Però després he decidit crear una pàgina web-blog participatiu, teòrico-pràctic per avançar en la pronunciació de sons conflictius del català, per a estudiants d’educació infantil que accedeixen a la universitat per a majors de vint-i-cinc anys i que no han cursat el batxiller. A petició seva i confirmat en els resultats dels exàmens orals, em centraré en els sons de les vocals neutres i el problema del tancament de la e oberta. Faré servir la pronúncia del català central, tot i que tinc present que amb el temps es podrà enriquir amb els altres dialectes.
Una altra temàtica que m’agradaria incloure, si el temps m’ho permet, és la inclusió del llenguatge de signes (LSC), no pròpiament, però sí com a guia d’una associació entre el so, el gest i l’escriptura. És a dir, aprendre a pronunciar algunes paraules associant-hi un gest concret. Per exemple, si les paraules conflictives que ens costen recordar les acompanyem d’un gest que ens recorda un dígraf o una vocal concreta, potser fixarem millor a la memòria la seva escriptura correcta. Per això estic investigant el Llenguatge de Signes Català (LSC) i recollint idees.
Soc conscient que aquest projecte pot resultar una tasca feixuga de fer en solitari. Però si es pot comptar amb un bon equip de docents, podria abastar una gran àrea pràctica de l’aprenentatge del català (la fonètica pràctica). Ja que el fet de no trobar gaire informació respecte a l’escolta activa amb exemples sonors, m’empeny a pensar que és una mancança i que podria ajudar els estudiants.
La idea original era fer una aplicació de manera que l’estudiant tingués accés a exemples sonors i visuals de paraules i frases. És a dir, poder visualitzar el dibuix que genera el seu so i el so de qui pronuncia correctament. D’aquesta manera un s’esforça per imitar al més possible aquells fonemes que més complexes li resulten.
No sé si la precisió de gravacions estan a l’alçada, però fa temps ho vaig veure en un curs d’anglès. S’escolta la veu de l’exemple i dona opció a enregistrar la de l’usuari i compara les gràfiques:
Jo vaig més en la línia que l’aparell faci la comparació i pugui puntuar, donant un resultat concret a l’alumne, com ara una barra de l’1 al 10 o amb percentatge de coincidència en què un 90%, per exemple, es considera correcte.
Però com que els meus coneixements en aplicacions són molt limitats i no he trobat la tecnologia apropiada a la meva idea inicial, he optat per fer un web/blog. Web, perquè té contingut fix i explicatiu, i blog perquè permeti la participació dels alumnes.
Com es pot veure a la taula de sota, la neutralització de les e-a àtones i el tancament de les e obertes, són el principal obstacle en l’adquisició de bona pronúncia per part dels alumnes.
També hi ha cert problema amb la sonorització de la g i la j i els dígrafs corresponents d’aquestes lletres, així com en l’ensordiment de les s sonores i z. Tot plegat, coincideix amb les peticions dels alumnes a la meva enquesta.
Per acabar de tenir clar el meu objectiu, he demanat les proves inicials de fonètica i tinc aquestes dades que he aplegat en aquest quadre:
En conclusió s’observa que el principal inconvenient en la fonètica dels estudiants són les neutres i el tancament de l’è. Tot i que ha millorat la pronúncia de les s/z i g/j, no deixa de ser preocupant el número elevat d’errors que es cometen.
És per això que considero justificada la meva proposta de treball de fi de mestratge i crec que el meu treball el podria plantejar amb aquest títol:
Una web-blog per millorar l’ortografia amb la pràctica de la fonètica (que es podrà complementar amb el temps amb una aplicació).
A ésAdirh, que s’acosta una mica a la meva idea del tractament de la fonètica i l’ortografia, posa un exemple de cada so amb un quadre orientatiu, que pot resultar força útil per intentar discriminar el so en solitari. Manquen paraules, frases i oracions, així com embarbussaments i cançons senzilles, ja que vull orientar aquest ensenyament a professors d’educació infantil.
Buscar arxius de sons de la pronúncia del català ha estat força difícil i per tant obtenir un marc teòric per a aquest tema és molt limitat.
He descobert algunes pàgines i aplicacions. Totes elles fan servir la transcripció fonètica per disposar d’una representació dels sons que ajudi a resoldre els problemes que plantegen els alfabets habituals.
Gabriel Bibiloni (lingüista i professor de la Universitat de les Illes Balears) a l’article Amb la cara desfigurada 8 ens diu: “Ho he escrit diverses vegades i ho escriuré les que calgui: la fonètica, la pronunciació, és la cara de la llengua, la fesomia que es copsa al primer cop d’orella. Part essencial de la personalitat de l’idioma. Aquesta cara del català, única i irrepetible, que ens singularitza i ens diferencia dels altres, s’ha mantingut intacta fins ara, i encara hi ha una part important de la nostra societat que la manté. Però fins quan?” Ell parla en concret del mallorquí a què va dedicar la seva tesi doctoral sobre l’estudi sociolingüístic d’aquesta llengua, però podem aplicar-ho a totes les altres.
En canvi en anglès sí que vaig trobar una aplicació (Sounds) que fa força el que jo havia pensat per al català, tot i que és de pagament.
També hi ha una altra app que es diu English Pronunciation, molt semblant on passa per les fases de l’explicació escrita, l’esquema de la posició correcta de l’aparell fonador i paraules, frases i oracions per escoltar, repetir i avaluar.
Fins i tot he trobat un arxiu curiós que pot resultar útil, ja que és una col·lecció de sons comuns entre llengües, per a l’estudi més teòric. Es tracta del UCLA phonetic Lab Data. Segons aquest estudi, els sons del món es classifiquen en 29 grans grups i a cada un d’ells es poden trobar més subdivisions. Per a alguns sons, mostren un mapa per identificar els llocs geogràfics on es fa servir.
Per últim els sons del català, ofereix un gran ventall informatiu, tant escrit com oral, de cada so. Però a excepció de les aplicacions en anglès, només tenen els sons aïllats de les lletres de l’alfabet. Els seus objectius són facilitar l’ensenyament de la fonètica i la fonologia de forma autònoma, així com proporcionar recursos i materials de suport als professionals de la llengua catalana.
De fonètica escrita sí que n’hi ha molta. Quadres comparatius, de vocals, de consonants, de relació so-grafia i de transició fonètica, per exemple al pdf d’Anna M. Ribas Margarit, la Fonètica Catalana (no hi consta l’any) i a Guia de Pronunciació en Català. Aquesta pàgina a més a més, permet la interacció amb els usuaris, per tant és una bona eina d’aprenentatge i en la qual havia pensat també en fer la proposta.
Entre la bibliografia recomanada per la meva tutora i l’article de Sílvia Llach a “Aprendre els sons del català“, es fa un minuciós estudi comparatiu de les consonants i vocals comunes i no comunes entre diferents llengües. S’arriba a la fàcil conclusió que les vocals més difícils de pronunciar són, en el cas del català, les neutres (∂).
Pel que fa a les vocals a, i, o, u, es poden trobar més exemples facilitadors en altres llengües (encara que la o oberta pot ser un repte, és molt més fàcil d’assimilar que la ∂, que és amb diferència el malson més habitual dels aprenents de català.
La Sílvia aconsella practicar el so aïllat, afegir paraules que continguin e o a en posició tònica, per passar a paraules que les continguin en posició àtona. Caldrà aprendre a discriminar entre unes i altres, per finalment incorporar el so. Acaba dient que cal insistir a construir fonemes perquè incrementarem els coneixements metalingüístics i l’operativitat de l’aprenent amb el sistema de sons.
La paraula ortografia ve del grec i fa referència a una escriptura bonica, és a dir, es relaciona amb l’escriptura en la seva totalitat. Actualment, però, ens limitem a associar-la amb el codi de la llengua escrita4 tal com ho fa notar Lluís López del Castillo en el seu escrit sobre la importància de l’ortografia en la societat. En l’any que ho va escriure (1995), comenta que el codi escrit de la nostra llengua i d’altres, no està fet pensant en l’edat escolar. Això fa que als col·legis s’hagi de valdre de l’alternativa metodològica, per ensenyar el codi escrit, és a dir, aplicar la lògica interna del codi i acomodar-ho a les capacitats de l’alumne.
He trobat algunes idees que pretenen ajudar a millorar l’ortografia de l’estudiant. Una d’elles és la bitàcola ortogràfica (“L’ensenyament i l’aprenentatge de l’ortografia", del Departament d’Ensenyament).
És una eina d’autoaprenentatge que permet a l’alumne, analitzar les seves errades ortogràfiques al llarg del temps.
La lectura, els dictats i l’aprenentatge de la normativa són activitats que poden resultar avorrides, tot i que són necessàries i útils per millorar l’ortografia.
Malgrat tots els esforços per ensenyar-la, ens trobem amb uns índex d’errors força alts fins i tot en estudiants de batxiller.
Centrar-se només en aquests recursos no fa que l’estudiant millori en aquest sentit, quan ha de redactar un escrit, encara que sigui capaç de fer molt bé els exercicis. És a dir, no hi ha garantia de bon ús de l’ortografia, encara que es coneguin les normes.
És per això que es recomana buscar activitats que tinguin un millor rendiment i aplicable a la vida real.
Cal una reflexió per part de l’alumne per eradicar definitivament els errors habituals, mitjançant l’autocorrecció, l’autoavaluació i una actitud positiva.
En la meva recerca he trobat conceptes nous com el de consciència fonològica (habilitat que permet reconèixer i utilitzar els sons del llenguatge parlat) i consciència fonèmica (habilitat per identificar sons individuals (fonemes) en una paraula). Tot i que està adreçat als infants, crec que molts adults no acabem de desenvolupar aquestes consciències i és per això que ens costa reconèixer sons i a la vegada ens dificulta saber com s’escriuen algunes paraules. En aquest nou concepte trobo la justificació de les meves activitats dirigides a millorar aquesta consciència que ens fa distingir els sons dins les paraules, començant per distingir els sons individualment.
Aprendre els sons del català. Sílvia Llach. 2010
Orientacions pràctiques per a la millora de l’ortografia. Departament d’Ensenyament. 2014
Fonètica i fonologia. Pilar Prieto. Universitat Oberta de Catalunya. 2005
Valor social de l’ortografia. Lluís López del Castillo. 1995
Jocs per a l’aprenentatge del català oral per a nouvinguts. Secretaria General de Joventut. Direcció General de Política Lingüística. Generalitat de Catalunya. 2002
Jocs d’expressió oral i escrita. Dolors Badia Armengol i Montserrat Vilà Santasusana. 2016
Fonètica catalana. Anna M. Ribas Margarit. (No consta data)
Amb la cara desfigurada. Gabriel Bibiloni. 2008
Webgrafia
a. L’ensenyament de l’ortografia
b. L’ensenyament de la pronunciació del català
c. L’ortografia i el sistema de la llengua
f. El llenguatge de signes català
i. Posem llenguatge a la nostra vida
k. La consciència fonològica (xtec)
j. Guies de pronunciació en català
l. Els blocs en el nou model educatiu
m. La consciència fonològica i el seu paper en l’aprenentatge
Recursos
I. Apps educatives revisades i avaluades per Toolbox