Dia de la dona - 2021

Amb motiu del Dia de la Dona Treballadora de l'any 2021, us oferim un petit recull dels materials relacionats amb aquest tema que hem pogut trobar entre els materials que formen part del nostre arxiu. I potser el més interessant que trobem són les declaracions que va fer Angelina Puig al TOT Cerdanyola a l'any 2004, coincidint amb el XXV aniversari de les eleccions municipals de l'any 1979, a les quals ella es va presentar com alcaldable, encapçalant la llista de Junts per Cerdanyola. Les podeu íntegrament en el llibre online que trobareu aquí. Tal i com ella explica, el moviment feminista va arribar a la ciutat de la mà d'ella mateixa, d'Ana Hidalgo i de Cristina Marín, després d'assistir a les primeres jornades feministes que es van fer a Barcelona al 1976. Aquí a sota us hem adjuntat el fragment que parla d'aquest tema.

Posteriorment, i durant molts anys, Angelina Puig va tenir una presència constant als mitjans de comunicació local, degut entre d'altres motius a les altes responsabilitats que va ocupar a la direcció nacional de CC.OO. Ana Hidalgo va ser, durant un breu període, regidora del PSC a l'Ajuntament de Cerdanyola. No disposem d'informació, malauradament, sobre Cristina Marín.

Finalment, podeu veure també un històric programa de TV Cerdanyola sobre el masclisme, presentat per Montse Hidalgo (cap relació familiar amb Ana Hidalgo) que ens va cedir, amb altre material, la mateixa Montse. Ho teniu tot, agrupat, en aquesta mateixa pàgina.

1) L'arribada del moviment feminista a Cerdanyola (1976)

Angelina Puig: “Al 1976 vaig assistir amb Cristina Marín i Ana Hidalgo a les Jornades Feministes de Barcelona. Allà va començar la meva primera militància: la feminista”

Angelina Puig és doctora en Història. Va néixer a Barcelona, va arribar amb dos anys a Cerdanyola, on va viure durant dècades, abans de tornar a Barcelona. En començar la transició, militava al PSUC. Poc abans de les primeres municipals després del franquisme, però, va formar part d’una escissió que va acabar presentant a aquelles eleccions una llista pròpia que va impedir la victòria del seu antic partit.

Quins records té dels últims anys del franquisme?

Va ser una època molt “efervescent”, on semblava que els esdeveniments “bullissin”. Érem conscients que estàvem vivint uns moments històrics, que s’acabava una etapa històrica. En el meu cas, aquesta sensació potser va ser encara més intensa, perquè la mort de Franco va coincidir amb l’inici de la meva activitat política, el 1976, amb una doble militància.

Com va ser aquest inici?

A casa meva, encara que ningú era militant de cap partit, sempre havíem estat d’esquerres. El meu pare era de la “Quinta del Biberó”, republicà, i el meu avi va ser el regidor que va proclamar la República a Cassà de la Selva...

Durant els últims anys del franquisme hi havia, bàsicament, dues vies mitjançant les quals podies entrar en contacte amb els moviments polítics d’oposició: o eres universitari o treballaves en una fàbrica. Jo ni era universitària ni treballava en cap fàbrica. Per tant, estava totalment “desconnectada” d’aquest món

El 1976, però, es van fer a Barcelona les Primeres Jornades Feministes, a les quals vaig assistir amb altres dues noies de Cerdanyola: la Cristina Marí, que era molt amiga meva, i l’Ana Hidalgo. Totes tres vam tornar molt impactades, i encara ens va impactar més la reacció dels mitjans de comunicació, que durant els següents dies se’n fotien obertament de l’acte. Immediatament vam decidir crear el Grup de Dones Feministes de Cerdanyola, que va ser un dels primers, i un dels pocs que encara existeix dels que es van posar en marxa aquells dies. La creació d’aquest grup, amb el qual es va iniciar la meva activitat en el món del feminisme, és una de les coses de les quals em sento més orgullosa...

Diu que la premsa se’n “fotia” de l’acte?

De forma descarada. Avui sembla difícil d’entendre, però és que això és una conseqüència de la gran velocitat amb què algunes coses han canviat –afortunadament- en aquest país. El 1975 la dona vivia a Espanya en una situació de repressió total, tant a nivell legal i oficialment reconegut –no teníem molts dels drets bàsics que tenien els homes- com social. A tall d’exemple, jo no vaig entrar a la universitat quan ho hagués hagut de fer perquè en aquell moment ja sabia que qui havia de ser el meu marit no volia estudiar. I el que estava clar és que un matrimoni on la dona era universitària i el marit no, no podia funcionar de cap manera. Avui sembla increïble, però aquell era l’ambient que es respirava. En aquells moments les dones eren considerades poc menys que com a menors d’edat o discapacitades mentals. Per exemple, no podies obrir un negoci, comprar un pis o tenir un compte bancari sense el permís del teu marit o els teus pares... Aquelles jornades van fer que moltes dones obríssim els ulls, ens adonéssim que les coses que moltes de nosaltres ja pensàvem i sentíem no eren cap “bogeria” i comencéssim a lluitar per canviar les coses.

Podeu llegir l'entrevista sencera aquí.

Cartell electoral de l'"Entesa per Cerdanyola" (1979). Cap de llista, Angelina Puig. ARXIU ALBERT LÁZARO

Llista del PSC a les municipal de 1983. Asseguda, tercera per la dreta, Ana Hidalgo. ARXIU XANE

Venda d'entrades per a un concert de Lluís Llach a la Farmàcia d'Ana Hidalgo, finals dels anys 70. Durant els darrers anys del franquisme, aquesta farmàcia va ser l' "amagatall" on es trobaven de forma clandestina alguns dels grups que a Cerdanyola actuaven contra la dictadura. "L'Ateneu" és el grup cultural que en aquell moment reivindicava la creació d'un Ateneu Cultural a Cerdanyola - ARXIU XANE

2) Documents cedits al GREC per Ana Hidalgo

Dos adhesius publicats als anys 70, que possiblement estaven entre el material que va distribuïr, durant aquells anys, el primer grup de dones feministes creat a Cerdanyola. DONACIÓ ANA HIDALGO

3) Programa de TV Cerdanyola sobre el masclisme (anys 80)
Cedit per Montse Hidalgo

Programa històric de TV Cerdanyola donat al GREC per la periodista local Montse Hidalgo (cap relació familiar amb Ana Hidalgo). L'arxiu històric de TV Cerdanyola (que afortunadament es conserva a l'Ajuntament gràcies a l'esforç conjunt de Pepe Urbano i Josep Maria Cortada, "Xane", que van salvar les cintes de la destrucció quan la TV es va haver de tancar per motius legals) és un dels grans tresors àudiovisuals de Cerdanyola pendent d'explotar - DONACIÓ MONTSE HIDALGO

www.cerdanyolagrec.cat