Monte Perdido

Després d'un primer intent l'any passat, enguany hem pogut fer el Mont Perdut des de Góriz, accedint al refugi des de Gavarnie, per la bretxa de Roland. D'aquesta manera tenim neu a peu de cotxe, però les etapes de tornada, i especialment la d'anada a Góriz són dures per la distància i les nombroses transicions, també extremadament atractives si el temps acompanya.

Havíem reservat quatre dies, i a part de l'ascensió al Mont Perdut, també contemplàvem l'ascensió al Marboré. En realitat aquesta última era una jornada comodí, per si el mal temps ens impedia complir amb el pla previst.

I d'entrada comencem malament. El diumenge dia 3 d'abril, que és quan tenim previst fer la travessa de Gavarnie a Góriz, el mal temps és general al Pirineu, amb nevades importants i vents molt forts. Així que decidim retardar un dia la nostra sortida, i dediquem el diumenge a viatjar a Gavarnie. Ens deixem portar per la inèrcia, puix que veiem com neva, estimem molt baixes les probabilitats d'èxit de la nostra aventura. Creiem que un cop tancades les pistes d'esquí de Gavarnie no netejaran la carretera que puja des del poble a l'estació.

Ens apropem a les pistes a la tarda i veiem que han passat la màquina, però hi ha previsió de nevades també durant la nit i matinada. El dilluns al matí trobem temperatures per sobre de zero al poble i podem pujar amb els cotxes fins a l’estació. També ens preocupa el perill d'allaus, però segons anem avançant sembla que la neu està assentada.

Tenim neu a peu de cotxe i un cop passada la bretxa de Roland, a la banda sud, la cota està a 2300 metres. El refugi de Góriz està a 2200, així que ens tocarà carregar esquís. Hi ha menys neu de la que correspondria en aquesta època de l'any, i això es nota encara més en la ruta al Mont Perdut. La neu contínua comença a 2500 metres. Baixarem esquiant fins a aquesta altura, però al matí, amb la neu encara dura i els forts pendents, portem grampons fins a 2800. Podríem fer el Marboré, calçant esquís fins al cim, si prioritzéssim l'esquí. Però estem més motivats per fer el Mont Perdut, sabent que haurem de deixar els esquís a uns 3100 metres d'altitud, i fer l'últim tram amb grampons.

Coincidim al cim amb dos guies que han fet la Nord, i una anglesa que va sola. Com que s'està molt bé, arrecerats del vent, deixem marxar a aquestes tres persones abans de fer-lo nosaltres. En la baixada, segons ens expliquen, els guies han avançat a l'anglesa i han vist com queia cap avall pel pendent que va a parar al Lago Helado. Han muntat una reunió per assegurar-la, i nosaltres aportem la cinta americana que portem enrotllada als pals d'esquí per fabricar una fèrula i estabilitzar la cama dreta, que sembla s'ha trencat.

Continuem la nostra baixada, ara ja amb esquís fins a la cota 2500, on s'acaba la neu continua. Els guies i l'accidentada esperen l'arribada de l'helicòpter, però el vent bufa fort i veiem com es fan diferents intents d'aproximació sense èxit.

Hem quedat amb l'anglesa en recollir-li la seva tenda i les seves pertinences, que es troben a un prat a 2400 metres d'altura, i portar-les al refugi de Góriz.

 Ja arribant al refugi ens creuen amb una primera parella de guàrdies civils (després pujarà una altra parella) que fa l'aproximació a peu fins al lloc on es troba l'accidentada. La idea és baixar-la amb llitera fins al refugi, i l'endemà a primera hora fer el trasllat a l'hospital. Afortunadament, en un darrer intent, s'aconsegueix recollir-la i traslladar-la a l'hospital el mateix dia.