En Fibló era feliç aquella nit. Tot li havia sortit com volia: havia aconseguit capturar un conill, l'havia escorxat amb la seva destral de pedra i l'havia rostit lentament al foc. També na Dana, la seva parella, havia menjat fins a reventar. Més tard varen fer l'amor. Després es van tombar sobre l'herba a l'entrada de la seva naveta. Era una nit d'agost sense lluna, feia molta calor i no tenien son. Es van posar a mirar el cel estrellat. Milers de puntets lluminosos brillaven sobre els seus ulls. 

-Què eren aquests focs? -va preguntar en Fibló- Qui els havia encès? Un gegant? un Déu?

-I qui ens ha fet a nosaltres?-va respondre inquisitivament na Dana- Per què som aquí?

Així és com neixeren conjuntament la religió i la ciència, la por a allò desconegut i la curiositat per saber i, per tant, la filosofia.