SIGARRITO

Gràcies per participar. 01/09/2018

Comencem.

Com va sorgir el nom?

El nom del grup va sorgir a partir d'un malnom que em va posar la meua cunyada (la dona del meu germà Jordi, un dels guitarristes del grup) quan jo era un adolescent, per quan li demanava cigarrets els diumenges que l'ajuntàvem a dinar. 

Qui forma part?

Som quatre xics, dos parelles de germans: Esteban Borrás (guitarra), David Borrás (bateria), Jordi Albinyana (guitarra) i jo, Àlex Albinyana (veu principal i baix).

En quins estils musicals s’identifiqueu?  

Actualment Pop/Rock, Folk/Rock i Americana/Alt. Country.

Quants discs i singles teniu publicats?

Tenim 4 discs digam-li "oficials" i 1 d'outtakes. Quant a què significa, varia molt d'un disc a un altre... El primer té eixa màgia de ser el primer projecte discogràfic, amb tot el que això comporta. Teniem uns quants anys menys i, a banda, molta menys experiència. Un parell d'anys més tard enregistravem el segon, en directe d'estudi, amb tot molt més clar... significaria una certa evolució estilística, un poc més a prop del que fariem després. Aleshores vam tindre un llarg període sense enregistrar res, però jo no vaig parar de composar temes ni de crear maquetes a casa. El canvi d'idioma va sorgir de manera natural, ja des del principi sempre he fet música en valencià... però encara no havia quedat en cap disc (excepte una, que és una pista oculta al primer disc). De manera que, quan en Març d'enguany vaig decidir publicar un recull de maquetes amb el nou material anomenat "Somàtic", després de tant de temps sense traure res nou, va ser com una alliberació i una gran dosi d'energia... tant per a mi com per a la resta del grup. I ja, parlant de l'últim, "Del 30 de Març al 26 d'Abril"... aquest és un disc molt íntim, que vaig enregistrar jo sol a casa durant unes tres setmanes. Cada tema està escrit, composat i enregistrat en un dia en la seua totalitat per mi (tots els instruments, totes les veus). És com un diari, les cançons estan ordenades per ordre de data i, a més, va ser publicat el 12 de Maig (dia del meu natalici), com un auto-regal. Per a mi, concretament, significa obrir-me totalment al públic com a persona, compositor i lletrista. Una espècie de teràpia, una manera sana i productiva de canalitzar tot el que portava dins. Per a la resta del grup (i també per a mi), l'últim material que hem publicat (tant aquest disc que et comente com l'anterior) significa una espècie de nou començament. Està tenint bona acollida i ens està donant coses molt bones. Els meus companys estan adaptant cada part enregistrada al seu propi estil al tocar l'instrument i els directes estan quedant molt potents. 

La majoria de professionals tenen un objectiu durant tota eixa “carrera”, vosaltres també? Quin és?

L'objectiu és simple, i en realitat sempre ha sigut el mateix... crear i interpretar la música que ens agrada. Si apleguem a algun lloc serà per fer el que nosaltres decidim fer i de la manera que ho volem fer. Per la meua part, algun dia aplegar a viure d'açò seria com un somni. No és una meta molt realista, és més una situació ideal en la que hi ha més temps i energia per dedicar-me plenament al que més m'agrada, a ser el que sóc les 24 hores del dia, al cap i a la fi.

Quines són les motivacions per a seguir endavant?

 Les motivacions com a grup per a seguir endavant són clares i simples i sempre han estat les mateixes... fer música des del cor i interpretar-la, compartir-la amb la resta de la gent. Passar-ho bé, entre nosaltres i amb vosaltres. 

Què reivindiqueu? (Si es el cas...) 

Que hi ha que voler i voler-se més, per damunt de tot. No obstant en algunes cançons  es pot observar que parlem de temes diversos de caràcter social. 

Sabem que el públic es essencial. Què els diríeu? 

Quan dius fans entenc "aquells que ja ens segueixen". Els diria que moltíssimes gràcies per tot, ja que ens transmeten molta estima. I he rebut feedback molt bonic i positiu que em fa pensar que, en açò de fer cançons, ja he aconseguit el que per a mi és el més important. Això no té preu. Sense els fans no passaríem de fer les cançons i assajar (que són coses que ens encanten, tot siga dit). Com he dit abans, hi ha que voler i voler-se. És necessari un públic al que voler, i si aquest també ens vol a nosaltres... la roda estaria completa. Després, a rodar. 

Per finalitzar ja... per a localitzar-vos geogràficament. D’on sou?

Els quatre som de l'Olleria (València)!