Com sabeu, sempre hem volgut que aquestes Jornades siguin un lloc de trobada perquè els centres d’Eivissa pugueu compartir de tu a tu, amb la calidesa que ens dóna la proximitat i la presència, aquelles experiències que vosaltres mateixos trobeu especialment interessants pensant que podien servir per ajudar a millorar les pràctiques pròpies i d’altres, és a dir des de la perspectiva de l’aprenentatge entre iguals.
Enguany i degut a la situació provocada per la pandèmia, hem optat per canviar el format de les mateixes i convertir-les en una sèrie de xerrades celebrades per videoconferència i centrades en la Competència Digital. Una competència en la que, tal com hem pogut comprovar, ens queda un camí important per recórrer. No només en el procés d’adquisició d’aquesta, sinó també en el debat, imprescindible, sobre les eines i les plataformes que utlilitzem, com , per a què i amb quines finalitats.
Per tot això, l’objectiu principal d’aquestes jornades és reflexionar entorn del repte de la Competència Digital des d’una visió transversal i holística. Una competència que va més enllà de la urgència de la no presencialitat i que abraça tant al professorat com a l’alumnat. Hem de centrar la nostra atenció en convertir-la en una eina facilitadora per a la consecució d’un objectiu fonamental en educació; contribuir a crear ciutadans crítics i lliures, preocupats i ocupats per l’entorn en el que ens troben immersos.
Programa de les videoconferències
Ponents i presentacions
Coral Elizondo
És mestra i psicòloga a qui li encanta la pedagogia. Ha estat directora del Centre Aragonès de Recursos per a l’educació inclusiva; directora del CEIP Puerta de Sancho; professora associada a la facultat d’educació de la universitat de Saragossa i orientadora de l’EOEIP en el departament d’educació del govern d’Aragó.
Actualment és una activista de l’educació inclusiva. Així ho demostra l’enorme quantitat d’aportacions en trobades, seminaris, formacions, entrevistes, materials, treballs a la web.
Ha publicat tres llibres:
"Ámbitos para el aprendizaje. Una propuesta interdisciplinar"
"Hacia la inclusión educativa en la Universidad. DUA y la educación de calidad"
"Inclusión en secundaria.Propuestas educativas innovadoras para el aula"
Amb les seves pròpies paraules:
"Defiendo firmemente que no sólo es necesario crear escuelas y centros inclusivos, sino que es posible hacerlo. Este es mi lema, hablo de contagio, hablo de eliminar barreras, hablo de fortalezas, hablo de… educación"
Pere Cornellà i Canals
és Mestre i pedagog. Està vinculat a l’ICE de la UdG en temes relacionats amb la tecnologia educativa. És professor de la menció en TIC al grau de mestre i membre del grup de recerca UdiGital.edu i de la xarxa d’innovació docent sobre joc i aprenentatge de la UdG.
En Pere Cornellà aposta per resoldre el debat entre ensenyament i aprenentatge des de la perspectiva de l’alumne. Des d’aquesta convicció, la funció del mestre és la de dissenyar experiències perquè els alumnes aprenguin i, per tant, les escoles han de ser centres d’aprenentatge on l’alumne sigui l’autèntic protagonista.
És una persona i un professional convençut que la tecnologia educativa pot ser una eina vàlida per transformar l'educació.
"L’error es converteix en un valor: equivocar-nos és senyal que provem nous camins i sense aquestes provatures se’ns fa impossible avançar en el camí de l’aprenentatge autèntic i significatiu. A més, ressorgir des de l’error ens dona seguretat i confiança, bases imprescindibles per poder transitar nous camins i, en definitiva, continuar aprenent al llarg de la vida"
Daniel Cassany
és professor titular d'Anàlisi del Discurs a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. El seu camp de recerca és la comunicació escrita i l’ensenyament de la llengua. A més de nombrosos articles d’investigació i de divulgació ha publicat una desena de llibres sobre aquestes qüestions. Entre els quals destaquen "La cuina de l'escriptura", "Esmolar l'eina", "Rere les línies" o el manual de didàctica "Ensenyar llengua", en coautoria. Des de finals del 2004 dirigeix el grup de recerca denominat Literacitat crítica que aspira a desenvolupar recursos per ensenyar els ciutadans a llegir la ideologia dels discursos.
En Daniel considera que som afortunats. Ens ha tocat ser testimonis d’una de les tres o quatre revolucions culturals que ha tingut la història de la humanitat. La transició del món analògic al digital avança imparable i, en els últims anys, Internet ha arribat a l’aula, no hi ha marxa enrere i res no és com abans. Canvia l’aula, canvien els recursos didàctics, canvien les maneres d’aprendre i ensenyar, canvien els contextos, canvien els alumnes… I també estem canviant nosaltres: els professors.
Sens dubte és un gir copernicà, per al qual algunes estructures educatives encara no estan del tot preparades; que inquieta i angoixa molts docents, immigrants digitals segons la famosa metàfora de Marc Prensky. Mentre, molts dels nostres alumnes són nadius digitals, residents i productors. Formen part de la gran comunitat digital Web 2.0., en la qual molts d’ells aprenen constantment, creativament, mitjançant el joc, socialitzant el coneixement, cooperant en línia.
Dolors Reig
és llicenciada en psicologia social, Master en criminologia, Màster en multimèdia, disseny i desenvolupament Web, Postgrau en inserció sociolaboral i doctorand sobre la societat del coneixement,...
Persona molt activa en xarxes socials, especialment a Twitter i al seu Blog “El caparazón” que manté actiu des de l’any 2007. Forma part de diverses comunitats i comitès científics d’experts en social media, educació, tendències de futur a la xarxa i cultura digital.
Treballa com a professora en diferents Universitats, com a conferenciant, consultora i gestora de formació en distintes empreses, institucions i universitats.
Ha col.laborat en diferents publicacions entre les quals trobem “Los jóvenes en la era de la hiperconectividad” i ha publicat el llibre “Socionomia” que gira entorn al que ella denomina “societat augmentada” i d’on voldríem destacar una idea suggeridora:
“És fonamental evolucionar des de la pedagogia dels continguts, de les respostes, a una educació que prioritzi la proactivitat, la generació de preguntes i l’esperit innovador per a resoldre-les”
La seva actitud, sempre positiva, ens deixa reflexions com aquesta:“Crec que, d’entre les coses que van emergint, veurem créixer una generació post pandèmia més responsable i amb major educació emocional que les anteriors.”