1. Presentació del llibre: títol (i subtítol, si n’hi ha), autor/a, gènere literari (i subgènere, si escau), destinataris (públic a qui va dirigit), any de publicació, ciutat i editorial.
2. Contextualització: marc històric i cultural de l’obra.
3. Estructura. Parts de l’obra i altres elements (pròleg, epíleg, notes, disseny, etc.).
4. Tema principal i secundaris.
5. Valoracions sobre la història i els personatges (per exemple, els llocs més significatius, el millor o el pitjor del que els passa als personatges...).
6. Particularitats (actualitat del tema, rigor, originalitat, frases memorables, etc.).
7. Connexions amb obres que tracten el mateix tema o bé altres obres del mateix autor.
8. Recomanacions (a quin tipus de públic lector el recomanarien i per quin motiu).
Martí-Climent, A., Reig, A., Queralt, J. C., & Garcia-Vidal, P. (2025). Model de consigna per a videoressenya. Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.15872957
Martí-Climent, A., Reig, A., Queralt, J. C., & Garcia-Vidal, P. (2025). Model de rúbrica per a videoressenya. Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.15872895
Cal parar especial atenció al lloc de gravació, el so, la pronunciació, la il·luminació i la durada de la videoressenya. Us recomanem que graveu el vídeo en horitzontal en un lloc sense soroll ambiental i, si és possible, que captureu la veu mitjançant un micròfon de taula o sense fils per tal que siga clara i entenedora. Un altre consell és que utilitzeu algun estabilitzador per a la imatge, com ara un trípode per a la càmera de vídeo o un estabilitzador per a telèfon mòbil, per tal d’evitar moviments bruscos o no desitjats.
Empreu imatges, música i so originals sempre que siga possible. També podeu incorporar-ne a partir de webs lliures i gratuïtes
Posteriorment cal dur a terme la postproducció del vídeo, que servirà per a millorar el fet gravat prèviament, per exemple afegir música de fons, eliminar les preses falses, inserir text, etc. Després d’acabar el muntatge, comproveu-ne el resultat i, si cal, feu els canvis necessaris. Així mateix, us recordem que en el vídeo s’ha d’incloure el nom i cognoms de la persona que l’ha elaborada. I no pot faltar el títol de la videoressenya!
Una vegada editat el penjareu en Youtube i el compartireu amb les professores i la resta de companys de la classe perquè de forma individual cadascú redacte un comentari escrit de valoració sobre el contingut i els aspectes tècnics de dos videoressenyes fetes per altres companys i companyes. Com a mínim cadascú haurà de valorar dues videoressenyes dels companys i companyes.
Lectures:
Ambròs Pallarès, Maria Alba / Breu Pañella, Ramon (2011). 10 Ideas Clave. Educar en medios de comunicación. La educación mediática. Graó.
Agulló, M. Carmen (2020). Mestres valencianes republicanes. Les llums de la República. Publicacions de la Universitat de València.
Aparici, Artur i Castelló, Rafael (dirs.) (2011). Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Agulló, M. Carmen i Romans, Vicent (coord.) (2017). 20 mestres del segle XX al País Valencià. Edicions 96.
Bain, Ken (2006). El que fan els millors professors universitaris. PUV.
Barroso, J. i Cabero, J. (2013). Nuevos escenarios digitales. Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. Pirámide.
Bataller, Alexandre (coord.) (2014). Un amor, uns carrers. Cap a una didàctica de les geografies literàries. Publicacions de la Universitat de València.
Bretxa, Vanessa, Comajoan-Colomé, Llorenç i Vila, F. Xavier (2017). Les veus del professorat. L'ensenyament i la gestió de les llengües a secundària. Horsori editorial.
Breu, Ramon (2018). L'escola es fa una selfie. Associació de Mestres Rosa Sensat.
Breu, Ramon (2019). Desconstruint els mèdia a l'aula. Del reality a les fake news. Associació de Mestres Rosa Sensat.
Buades, Joan (2020). Educar, per a què? Més llibres.
Camps Mundó, Anna (coord.) (2011). Llengua Catalana i Literatura. Complements de formació disciplinària. Graó.
Capgirem l'ESO (2020). Com ensenyar en un àmbit.
Carbonell Sebarroja, Jaume i Martínez Bonafé, Jaume (2020): Otra educación con cine literatura y canciones.
Casas, Mariona, Castellà, Josep M. i Vilà, Montserrat (2020). L'oratòria a l'abast de tothom. Eumo editorial.
Colomer, Teresa i altres (2008). Lectures adolescents. Graó.
Comellas, Pere; Junyent, M. Carme (2021). Els colors de la neu. Eumo.
Cuenca, Maria Josep (2003). El valencià és una llengua diferent? Tàndem Edicions.
Dolz, Joaquim i Monferrer-Palmer, Aina (2025). Ensenyar (llengües) al País Valencià. Reflexions des de l'interaccionisme sociodiscursiu. Publicacions de la Universitat Jaume I, col·lecció Càtedra Enric Soler i Godes, 15.
Durbà, Sergi (2012). Camins al sud. Germania.
Esteve, Alfons i Esteve, Francesc (2019). Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació. Onada Edicions.
Ferrer i Guàrdia, Francesc (2000). L'Escola Moderna. Eumo Editorial.
Finkel, Don (2008). Ensenyar amb la boca tancada. PUV.
Fontich, X. (2026). Gramática en acción. Hablando sobre la lengua en clase. Graó.
Galán, Bea (2020). Us vull explicar una cosa. Carta d'una mestra als seus alumnes després del confinament. Columna.
Garcia Vidal, Pilar (2018). Com s’aprenen les llengües en secundària. Creences dels alumnes sobre l’ensenyament-aprenentatge de llengües i possibles implicacions didàctiques. Perifèric.
Gisbert, F. (2024). La resistència lingüística: un món de llengües. Bromera.
Ionesco, Eugène (2011). La lliçó. Punctum.
Joan i Marí, Bernat (2002). Sociolingüística a l'aula. La Busca Edicions.
Junyent, M. Carme (ed.) (2021). El català, la llengua efervescent. Viena.
Labrado, Víctor. (2010). La mestra. Bromera.
Llopis, Tomàs (2016). Contra les aules. Editorial 3i4.
Lluch, Gemma (2018). La lectura entre el paper i les pantalles. Bromera.
Lozano Estivalis, Maria (2025). Pedagogías en la mochila. Referentes y saberes prácticos de una travesía docente. Octaedro.
Macià, Jaume i Solà, Joan (ed.) (2000). La terminologia lingüística en l'ensenyament secundari. Propostes pràctiques. Graó.
Manresa, Mireia (2013). L’univers lector adolescent. Dels hàbits de lectura a la intervenció educativa. Associació de Mestres Rosa Sensat.
Martí, Alícia i Garcia Vidal, Pilar (2020). DidàcTICs. Projectes de llengua i literatura per a l'aula de Secundària. Bromera.
McCourt, Frank (2006). El professor. Bromera.
Mollà, Toni (2017). La llengua de la plaça. Bromera.
Monar, Maite (coord.) (2014). Com triomfar amb les TIC en la promoció lectora. Andana editorial.
Monferrer, A. i Martí-Climent, A. (2026). El vídeo per a l'ensenyament de llengües. Una mirada des del context valencià. Octaedro.
Nicolàs. Miquel (ed.) (2019). Estudi de les actituds lingüístiques sobre l'educació multilingüe en la comunitat escolar del Camp de Morvedre. Col·lecció Rafael L. Ninyoles. GVA.
Nicolàs. Miquel (ed.) (2022). La percepció de la llengua i l'educació multilingüe a la Plana d'Utiel-Requena. Col·lecció Rafael L. Ninyoles. GVA.
Olivé, Cristian (2020). Profes rebels. Rosa dels vents.
Olivé, Cristian (2021). Una educació rebel. Rosa dels vents.
Pascual Granell, Vicent (2023). Tractament Integrat de Llengües i Continguts (TILC) en un context de minorització lingüística. De la teoria a la pràctica. Octaedro
Pellicer, Joan Enric (2006). Història d'un desig insatisfet. L'ensenyament del valencià fins a 1939. Perifèriques edicions.
Pennac, Daniel (2009). Mal d’escola. Edicions 62.
Perrenaud, P. (2019). La organización del trabajo, clave de toda pedagogía diferenciada. Graó.
Pradilla, Miquel Àngel (2015). La catalanofonia: una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística. Institut d’Estudis Catalans.
Prats, E. (2019). L’escola importa. Eumo editorial.
Querol, Ernest (coord.) (2007). Llengua i societat als territoris de parla catalana a l'inici del segle XXI. Generalitat de Catalunya.
Recalcati, Massimo (2016). La hora de clase, Por una erótica de la enseñanza. Anagrama.
Rodríguez Gonzalo, C. i altres (2008). La lengua escrita y los proyectos de trabajo. Propuestas para el aula. Perifèric.
Rodríguez Gonzalo, C. (Ed.) (2024). Enseñar y aprender gramática en contextos multilingües. Graó.
Roig, A R. i Fiorucci, M. (Ed.) (2010). Claves para la investigación en innovación y calidad educativas. La integración de las TIC y la interculturalidad en las aulas. Marfil.
Sánchez-Enciso, Juan (2018). Al cor de l’aula. Rosa Sensat.
Sanmartí Puig, Neus (2019). Avaluar i aprendre: un únic procés. Octaedro.
Solano, Toni (2023). Aula o jaula. La Escuela en tiempos convulsos. Reflexiones de un profesor vocacional. La esfera de los libros.
Suay, Ferran i Sanginés, Gemma (2010). Sortir de l'armari lingüístic. Angle editorial.
Torró, Tudi (2017). Des del sud valencià. Escrits de Resistència i Esperança. El Petit Editor.
Trujillo, F. (2014). Artefactos digitales: una escuela digital para la educación de hoy. Graó.
Vila, F. Xavier i Boix-Fuster, Emili (eds.) (2018). La promoció de l'ús de la llengua des del sistema educatiu: realitats i possibilitats. Universitat de Barcelona.