La Terra és un planeta rocós amb forma d'esfera aplastada pels pols. Les seves principals característiques són les egüents:

• La capa superficial està formada per gasos, com el nitrogen i l'oxígen, que constitueixen l'atmosfera. Aquesta atmosfera és retinguda per la gravetat de la Terra, si no hi hagués gravetat no hi hauria atmosfera.
• La temperatura mitjana en supefície és de 15ºC, la qual cosa permet l'existència d'aigua líquida. Això és degut a la seva distància al Sol que determina la temperatura superficial del planeta.
• Disposa d'un camp magnètic que actua com un escut de forces que desvia alguns tipus de radiacions solars. Aquest camp magnètic és degut al nucli de la Terra que actua com un imant.

• Té una intensa activitat geològica. La calor de l'interior de la Terra ocasiona un activitat gràcies a la qual el relleu canvia i el elements químics afloren a la superfície contínuament.

Aquestes propietats van fer possible que els éssers vius apreguessin i es desenvolupessin a la Terra i no en d'altres planetes del sistema solar.

El nostre planeta és un sistema tancat (intercanvia energia amb l’exterior però no matèria); rep un flux d’energia constant, la radiació electromagnètica solar, i emet a l’espai exterior energia, la radiació terrestre infraroja (calor). Aquest flux d’energia sosté al cicle de matèria.

Dins del “sistema Terra” es consideren quatre subsistemes: geosfera, atmosfera, hidrosfera i biosfera.

Tots aquests subsistemes són oberts, cada un d’ells intercanvia amb els altres matèria i energia. Per això constitueixen sistemes interrelacionats, interactuen, es relacionen establint un equilibri dinàmic de manera que el canvi en un d’ells repercuteix en els altres; qualsevol alteració en un d’ells té la capacitat de modificar a tots els altres. No són entitats aïllades sinó que funcionen com un tot, interaccionant en un conjunt complex.

Atmosfera: és l’embolcall gasós de la Terra, que es va originar per desgasificació de les roques durant la fusió del planeta primitiu. La seva composició original era molt diferent de l’actual: sense oxigen, amb gran quantitat de nitrogen i CO2 i enormes quantitats de vapor d’aigua. L’activitat fotosintètica dels éssers vius canviaria la seva composició de manera fonamental: va aparèixer l’oxigen i es va reduir la concentració de CO2 per la fixació durant la fotosíntesi.

Hidrosfera: és la capa discontínua d’aigua que envolta la superfície sòlida del planeta. Comprèn fonamentalment l’aigua líquida, continental i oceànica, i el gel glacial, encara que una petita quantitat forma part de l’atmosfera (vapor d’aigua) i dels éssers vius. La hidrosfera es va originar per condensació del vapor d’aigua de l’atmosfera en refredar el planeta. L’acció de l’energia solar sobre els oceans formats va iniciar el cicle de l’aigua. Com que gran part del CO2 atmosfèric passaria a causa de les precipitacions als oceans, dins l’aigua oceànica reaccionaria amb altres compostos i donaria lloc a les roques carbonatades com la calcària. Així l’atmosfera es va empobrir en CO2, mentre que el N2, menys reactiu i insoluble, quedaria com a component majoritari.

Geosfera: és la part sòlida del planeta, formada per un nucli dens i metàl·lic, un mantell rocós i una escorça de roques més lleugeres, a causa de la diferència gravitatòria dels materials terrestres. Per a nosaltres presenta especial interès la seva part més externa o litosfera, que comprèn tota l’escorça i part del mantell superior. La geosfera és una “esfera” dinàmica, moguda per l’energia interna que roman des dels seus orígens i la que es desprèn de certs elements radioactius presents en les seves roques internes. Aquesta energia interna és el motor de les plaques litosfèriques que en el seu desplaçament al llarg de la història terrestre han provocat la fragmentació continental i la formació de nous continents i oceans, fet que ha repercutit com veurem en el clima del planeta i en la distribució dels éssers vius.

Biosfera: està constituïda per tots els éssers vius del planeta i ocupa la part inferior de l’atmosfera, una part de la hidrosfera, i la part superior de la litosfera. La vida es va originar als mars primitius, rics en compostos orgànics fa aproximadament 3.500 m.a. Aquests primers organismes bacterians van ser procariotes, heteròtrofs i anaerobis i van anar evolucionant com a conseqüència de processos de mutació i selecció natural, adaptant-se a les canviants condicions ambientals i canviant-les en altres casos (veure hipòtesi Gaia), fins a originar les actuals formes de vida.