Santa Coloma de Cervelló, una mica d’història.
Tot i que hi ha vestigis de poblament de l’època ibèrica i que a les darreries del segle IX hi ha constància de l’ocupació d’aquesta zona per pagesos en règim d’aprisió, l’origen de Santa Coloma es remunta a l’Edat Mitjana, a finals del segle X, en el territori feudal dels senyors de Cervelló, Ènnec Bonfill en va ser el primer comte. El 992 Ramon Borrell i el seu germà Ermengol, actuant plegats, li van vendre el castell de Cervelló i en aquesta venda ja es cita el terme de Montpedrós i la Torre d’Eles (Torre Salbana).
La fundació de la parròquia de Santa Coloma de Montpedrós a final del segle X va consolidar, en l’àmbit religiós i civil, la tasca organitzadora dels castells en la configuració dels nous territoris. L’església primitiva era romànica. D’aquella època s’ha conservat la base del campanar, la façana de ponent i una petita absidiola recentment descoberta emparedada pels murs de les modificacions que va experimentar l’església durant els segles XVI i XIX. El primer document escrit que en tenim és un testament sacramental de 1026. El nom de la Parròquia es va mantenir fins el 1304, quan va canviar pel de Santa Coloma de Cervelló
També a finals segle X es va construir una estructura de fortificació a dalt la muntanya del Montpedrós. Aquesta primera torre era un lloc estratègic perquè actuava de talaia sobre tota la Vall Baixa. En el segle XIII es va bastir el Castellnou de Cervelló sobre aquella primitiva torre. El 1292 es va traslladar al Castellnou el benefici de l’altar de Sant Antoni, que hi havia al Castell Vell de Cervelló; d’aquí ve el nom de Sant Antoni que posteriorment rep la muntanya.
El 1297, Santa Coloma, que formava part de la Baronia de Cervelló, va passar a ser propietat del rei Jaume II, posteriorment als comtes de Pallars, novament a la Corona (1374), a la ciutat de Barcelona (1390) i el 1411 la baronia de Cervelló fou adquirida pels Ballester.
Sabem que el 1553 Santa Coloma tenia tretze focs o cases i masies habitades. El Mas Vendrell correspondria a l’actual Can Roc, Can Comas era l’antic Mas Raurich o Bosc, Can Caldés havia estat el Mas Trobat i l’actual Can Ramon havia estat Mas Pasteller. El 1718 tenia entre 88 i 124 habitants i que al 1787 en tenia 210.
Aquestes masies, com també Ca n’Isbert del Camí Ral, Can Colomer, Can Maiol, Can Monner ó Munné, Can Baruta, Can Galerí, Can Cartró, així com les cases de pagès que es van anar construint al nucli antic, van contribuir al desenvolupament agrícola del poble. En la primera meitat del segle XVIII es fa una agricultura basada en el conreu de blat, llegum i cànem, l’auge de la vinya es produeix a la segona meitat del segle, el 1804 es produeixen al poble 2.000 càrregues de vi (240.000 litres).
A més de la vinya es produeixen préssecs, peres i pomes. La posterior creació al 1855 del Canal de la Dreta del Llobregat va transformar l’aprofitament agrícola de les terres.
A finals segle XIX a conseqüència de la fil·loxera la vinya pràcticament va desaparèixer, el que va fer que es plantéssin més arbres fruiters, buscant empelts amb peus més productius que en milloràren la productivitat així doncs, en la segona meitat del segle XX floreix i destaca la collita de les cireres que en diferents varietats són de les més valorades de la comarca i apreciades als mercats i botigues de Barcelona.
Pel que fa als límits del terme, en el darrer quart del segle XIX un canvi va permetre augmentar la superfície del municipi fent retrocedir la partió amb Sant Boi fins a la Riera de Can Soler.
El 1890 es va fundar la Colònia Güell, que amb la construcció de les cases pels treballadors va fer augmentar de manera considerable la població del municipi. El 1930 ja hi ha un cens de 1.191 habitants (307 al nucli i 884 a la Colònia).
Els anys 1937 i 1938, Santa Coloma adoptà el nom de Pinedes de Llobregat.
El 1943 la fàbrica de la Colònia va ser venuda a Tèxtils Bertrand i Serra, fins que el 1973 a conseqüència d’un pla de Reestructuració de la indústria Tèxtil Cotonera, la fàbrica va tancar, amb la problemàtica que això va comportar pels treballadors i pel municipi en general.
El creixement urbà que tanta repercussió va tenir a la comarca als anys seixanta-setanta, no va afectar tant al Nucli Antic del poble atès que quedaba apartat de la carretera principal, però s’hi van començar a construir les urbanitzacions de Cesalpina, la Pineda, Sant Roc i Can Via.
El gran creixement al voltant del nucli antic va ser a partir de 1995 amb la construcció de 900 habitatges a la zona Eixample - Pla de les Vinyes.
A 31 de desembre de 2023 el cens municipal és de 8411 habitants, ( 774 a la Colònia i 7.637 a la resta del municipi ) dels quals 4065 son homes i 4346 son dones.
Bibliografia:
Padró, Josep i Riquelme, Joan. Santa Coloma de Cervelló. Cossetània Edicions. Valls, 2002.
Duran Armengol, Anna. Els arxius històrics de Santa Coloma de Cervelló. Direcció de Frederic Udina Martorell, II Màster d’Arxivística, inèdit. Barcelona, setembre de 1994.
Lluís Monjas en el llibre Santa Coloma de Montpedrós una comunitat rural feudal d’època medieval, editat per Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2018.
Dioni Vicente.Treball.- Església Parroquial de Santa Coloma de Cervelló: Evolució i Conservació del seu Edifici.
Plecs locals d’Història núm. 2 i de Mn. Frederic Martí en els Plecs locals d’Història núm. 3.
Altres dades estan recollides de la web de l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló.