CLUB ESPORTIU MEDITERRANI 1991-1994
Un club d’aigua és molt més que un conjunt d’instal·lacions esportives: és un espai de convivència, participació i cohesió social, on la implicació dels socis i la gestió dels recursos son determinants per al seu desenvolupament.
El Club Esportiu Mediterrani va destacar per la seva capacitat de preservar el seu patrimoni i transformar-lo en resultats socials i esportius de primer nivell.
L’any 1993, la Generalitat de Catalunya va organitzar el Primer Congrés de l’Esport Català i va convidar el CEM a presentar una ponència sobre la gestió de “Clubs amb Patrimoni Propi”, un reconeixement a la nostra solvència institucional i organitzativa. En aquell moment, el Mediterrani era un dels cinc clubs més rellevants del país.
ESTAPES DE CREIXEMENT
Des de la seva fundació l’any 1931 el nombre de socis es va mantenir estable entre 200 i 250 a vora mar, fins que l’any 1944 es va iniciar una nova etapa quan 65 socis van decidir traslladar-se a Sants i convertir la bassa de l’antic Vapor Vell en piscina.
L’any 1976, el Club va accedir a unes noves instal·lacions al carrer Regent Mendieta. Aquest canvi va suposar un important salt qualitatiu. El 1982 ja s’assolien els 3.500 socis, fet que evidenciava la necessitat de continuar ampliant els espais disponibles.
L’any 1984, veïns de Badal, amb el suport de l’Associació de Veïns i d’Institucions, van impulsar un projecte esportiu i cultural a l’antiga fàbrica Serra Balet, al carrer de Begur. A Gener de 1985 es constituí el Casal Esportiu de Sants, amb una Junta formada per representants del teixit associatiu i presidida per en Josep Lluís Pérez i Pitarch
La Junta del CEM, presidida per Josep Vallès, va reconèixer el potencial del projecte i va promoure un acord d’integració del Casal al Club. Amb l’aprovació dels socis, aquest acord va obrir la porta a una etapa decisiva de creixement i consolidació.
El 20 de juny de 1987 s’inauguraven oficialment les instal·lacions del Mediterrani al carrer de Begur, incloent-hi la piscina de competició a l’aire lliure. Entre 1987 i 1991, sota la presidència de Josep Vallès, el nombre de socis va créixer fins a 12.000.
ETAPA DE GESTIÓ (1991–1994)
Arran de la dimissió de la Junta Directiva del Grup Renovador, el 27 de maig de 1991, es va demanar, amb el suport de la Federació Catalana de Natació, a Josep Lluís Pérez i Pitarch que presidís una Junta de consens amb l’encàrrec d’estabilitzar la situació.
Aquest període, va estar marcat per profunds canvis en la gestió derivats de les auditories econòmica i tècnica, encarregades amb la voluntat de garantir una direcció rigorosa i transparent. El Club ja va funcionar com una gran organització, amb gairebé cent empleats, milers de socis i nombrosos equips en competició.
Entre 1991 i 1995, els fons propis van assolir els 605 milions de pessetes i els ingressos anuals els 552 milions. El nombre de socis va arribar als 16.874, gràcies a l’impuls de les activitats dirigides, les d’oci i especialment de les seccions esportives.
Aquest període es caracteritzà per una gran intensitat competitiva i uns resultats excepcionals en waterpolo, natació i natació amb aletes. L’elevat nivell dels esportistes, fruit d’anys d’esforç i dedicació, va consolidar el Mediterrani com un referent esportiu.
Més enllà dels triomfs, aquests anys van reforçar una cultura basada en la formació integral, la transmissió de valors i el foment de l’esperit d’equip, contribuint a l’arrelament del Club al territori.
El període 1991–1994 ha estat una etapa brillant en la història del Club Esportiu Mediterrani, marcada per la projecció esportiva i la solidesa institucional.
Aquest llegat és el resultat del treball conjunt de molts directius i col·laboradors, destacant especialment la tasca dels vicepresidents Jordi Farràs i Joan Miquel Pérez, del secretari Sebastià Capella, del cap de seccions Manel David i dels gerents Jaume Aroca i Jordi Sans.
Que aquest patrimoni històric i esportiu no quedi en l’oblit és el propòsit d’aquest treball documental.