La regla del terç en À punt obri la porta a la inestabilitat laboral
El sector audiovisual valencià es troba en moment de gran incertesa. Els comiats en mitjans de comunicació es succeeixen provocant una preocupant disminució en l’ecosistema informatiu. A mitjà termini, sembla que els mitjans públics seran els únics amb capacitat per informar de tot el que passa al llarg de la Comunitat Valenciana, per a construir un relat propi. Ara és el moment de posar uns fonaments ferms a un servei públic, À punt, que ha de ser garant d’informació veraç en clau valenciana i lliure de control informatiu per part dels poders de l’Estat.
La millor manera de què un treballador/a de comunicació puga oferir una informació lliure, és que no estiga subjecte a incertesa laboral. Un treballador/a amb por al comiat, és sempre susceptible de ser pressionat. Un treballador/a sense por a comiat, es garantia d’independència informativa. À punt està destinat a ser el mitjà de referència dels valencians, i els successius governs no han de tindre en la seua mà la capacitat de pressió sobre els informadors que treballen per al poble valencià.
Actualment, la llei d’À punt estableix una disposició per a controlar el nombre d’integrants de la plantilla, coneguda com la regla del terç. Es tracta d’una norma totalment singular, ja que no afecta una altra administració o empresa pública valenciana que la CVMC i SAMC. La regla determina que els cost del capítol de personal podrà suposar, com a màxim, 1/3 del pressupost de la SAMC. És a dir, lliga la continuïtat dels llocs de treball prèviament aprovats al pressupost que cada any assigne la Generalitat, la qual cosa impedeix l’estabilitat laboral necessària per exercir com a “quart poder”.
Si un determinat partit polític, que en un moment donat lidere el Consell, volguera canviar part d’una plantilla que considerara “incòmoda”, només hauria de baixar el pressupost per a fer comiats selectius. Més tard, podria tornar a pujar el pressupost, convocant nous “sistemes de selecció” de personal, per contractar d’aquesta manera a treballadors/es disposats a servir al partit en el poder en lloc dels valencians. Cal recordar, que la plantilla d’À Punt està configurada per personal laboral de l'administració, és a dir, treballadors/es amb la mateixa dificultat d’accés que un opositor, però amb la mateixa facilitat de comiat d’un treballador privat. O siga, el pitjor d’ambdós mons.
Mantindre ara la regla del terç, a més, podria suposar la immediata reestructuració de la plantilla, causant multitud de comiats en una època de crisi, just quan la ciutadania s’acosta cada dia més al nostre servei públic a la cerca d’eixa informació propera, veraç i en valencià que tant li costa de trobar en altres llocs.
L'externalització de serveis informatius, amb què algunes formacions polítiques especulen, pot provocar que la pressió sobre els treballadors siga encara més fàcil. Un fet que dinamitaria la missió dels mitjans públics, que no és altra, com ja hem assenyalat, que una informació propera i veraç. Per tant, pel bé dels
usuaris, és absolutament imprescindible que quede expressa i totalment prohibida l’externalització de qualsevol mena de contingut informatiu, que a més ha sigut reconegut com a servei essencial.
La regla del terç no només amenaça amb comiats sinó que impedeix que la plantilla puga evolucionar, en un moment en què els mitjans privats estan fent-se cada vegada més xicotets. Per tant, s’impedeix als mitjans públics que puguen omplir eixes necessitats informatives mitjançant la contractació de més treballadors/es de comunicació (periodistes, càmeres, personal tècnic, etc.), molts d’ells/elles ara en l’atur o en treballs amb condicions indignes.
Per tant, els comités d’Empresa de la CVMC i SAMC consideren necessari eliminar la regla del terç i canviar-la per altres sistemes de control que possibiliten una plantilla suficient, amb estabilitat laboral i allunyada de qualsevol vaivé polític, amb uns serveis informatius públics, mai privatitzats, que contemplen la totalitat de categories laborals que participen en el producte informatiu i amb capacitat d’absorció de nous treballadors/es que puguen abastar les necessitats que el sector privat es veu incapaç d’omplir.
Comités d’empresas SAMC i CVMC