Susa Calafat ho intentava explicar a l'audiència, suposem desconcertada: “Hui mana l’actualitat de l’incendi de Vilanova de Viver”. I així de fàcil, la direcció d’À Punt va ordenar conduir des del magazine humorístic del caps de setmana, Podríem fer-ho millor, la cobertura informativa de l’incendi de Vilanova de Viver.

 L’operatiu de l’estudi 3 de televisió d’À Punt va presenciar estupefacte com personal d’una productora externa assumia, des d’un dels estudis de la ràdio, l’especial informatiu i amb aquest el mandat de servei públic. En la primera connexió, a les 9 (quan encara no estava convocat l’operatiu intern) i les següents, durant les 4 hores de magazín. Un espai, la qualitat del qual està fora de qüestió, però d’un registre d’entreteniment.

 Aquesta externalització de programes informatius està expressament prohibida per la llei de creació i esdevé un atac intolerable a la plantilla d’À Punt.

 Però així va passar. Entre broma i broma, i amb girs de vegades berlanguians, l’audiència va conèixer l’última hora del primer gran desastre mediambiental de la temporada d’incendis. Els presentadors del Podríem van conduir l’especial i els seus editors el van dirigir, sota la supervisió de la direcció d'informatius. Però els mitjans al carrer eren d’À Punt: reporters/eres, càmeres, equipament tècnic. Un nou experiment de col·laboració públic-privada fora de la llei. I el que és pitjor, perseverant en una situació que sembla condemnada a repetir-se. 

Perquè en l'arrel d'aquests problemes es troba, una vegada més, el dèficit estructural de la plantilla d'À Punt, producte de la mala planificació original de les necessitats de personal, com demostra cada imprevist, però també les cobertures especials, calendaritzades, siguen les falles o les eleccions.

Amb l’estatus quo actual la situació sembla irresoluble. 

Tenim la direcció fent malabarismes per a esquivar la il·legalitat, justificant-se en l’obligació de servei públic, amb el beneplàcit de bona part del Consell Rector. Però cap reforçament de personal a la vista ni cap conseqüència real, per incomplir la protecció pública dels informatius, o per la renúncia de la pròpia Generalitat a proveir-ne els “mitjans necessaris”, com marca la llei. Les tensions amenacen les baules més dèbils: el percentatge de servei públic i la mateixa plantilla.

 El personal ja ho està pagant amb més tensió i pitjors condicions per a satisfer les especials necessitats de la producció de servei públic; no a soles en l’apartat tècnic, sinó també en el de producció i continguts, completament ultrapassats per qualsevol imprevist. Hi ha treballadores i treballadors obligats a jornades interminables, malament retribuïdes o compensades.

 ¿Es pot cobrir un incendi, unes inundacions, un terratrèmol o unes eleccions des d’informatius obligatòriament públics, amb una RLT totalment insuficient, quan no es pot contractar ningú més, el pressupost impedeix pagar hores extres, manquen d'un conveni que regule la càrrega laboral i compensar l’excés horari en temps portaria l’empresa a “l’apagó”? Els incendis del cap de setmana i la realitat quotidiana del departament d’esports deixen clar que, ara mateix la resposta és NO, ni tan sols exprimint als treballadors. Però s'insisteix a no assumir la realitat, com les diverses baixes d’ansietat que ja han patit diverses persones treballadores en la nostra empresa.

 El cap de setmana, la direcció d'À Punt va resoldre la papereta informativa, però il·legalitats flagrants com l’externalització que van decidir no poden ocultar els problemes estructurals de la plantilla d’À Punt. Un pegat amb conseqüències imprevisibles. El fet que programes informatius siguen realitzats per personal extern obri una perillosa porta perquè el govern de torn trie presentadors o editors, botant-se tots els sistemes de control de qualitat del contingut, la pluralitat i el bon fer dels professionals públics de la casa. 

Des dels comitès d’empresa estem fartes i farts de repetir una i altra vegada la situació reunió darrere reunió amb les caporalies. I ja no sabem, si passen de nosaltres o simplement ens prenen el pèl. 

Tal volta la direcció podria haver continuat amb la graella habitual per evidenciar que és impossible assolir una programació especial amb l’actual dotació de personal. D'aquesta manera haurien respectat tant la plantilla com la legalitat vigent. Però decidiren continuar, una vegada més, i amagar-lo amb externalitzacions. No podrien fer-ho pitjor.

Comité d'Empresa CVMC

Comité d'Empresa SAMC

Burjassot, 31 de març de 2023