El Tió

L’hem tapat amb la vella flassada

que cada any ens el guarda del fred.

Ben arraconadet

li hem posat un pot d’aigua,

una poma vermella i crostons de pa sec,

que li agrada amb deliri.

Ben segur que demà, quan me’l miri,

sols hi haurà rosegons!

Ve del bosc, deu tenir set i gana.

Ara, aquí, com que està calentó,

ben menjat i tranquil, es prepara per quan tots cridem :

-Caga, tió!