PORTICUS

Agazzi i la concepció d'una educació integral amb el propòsit fonamental d'estimular, promoure i orientar la potencialitat de l’Infant (s. XIX)

Ausubel i el metaconeixement de l’alumnat sobre els seus propis processos cognitius i d’aprenentatge (Ausubel, 1980; Ausubel et al., 2009)

Amabile (2005): La creativitat és la conducta resultant d’una constel·lació particular de característiques personals, habilitats cognitives i influències ambientals. 

Bandura (1981): La creativitat és una síntesi innovadora d’influències captades de diferents fonts i/o models.

Barron (2003): La creativitat és l'habilitat per respondre de forma adaptativa a la necessitat de nous enfocaments i productes. Allò nou és un producte, resultant d’un procés, iniciat per una persona. Tant el producte com el procés, com la persona, es caracteritzen per la seva originalitat, utilitat, validesa i adequació.

Bruner i l’aprenentatge com un procés actiu d’associació i construcció (Bruner, 1980; Bruner et al., 1978)

La creativitat és un acte que produeix sorpreses al subjecte, en el sentit que no ho reconeix com a producció anterior (Bruner, 1963).

Comenius i l'educació inclusiva que promou l'autonomia en l'aprenentatge (s.XVI-XVII). «L'actualitat més sorprenent de Comenius rau a haver establert els fonaments de l'educació per a tots els homes i per a tots els pobles. En escriure la seva Didàctica Magna, va contribuir a crear una ciència de l'educació i una tècnica de l'ensenyament, com a disciplines autònomes. És en definitiva un d'aquells autors que no cal corregir per modernitzar-los. Només cal traduir-los.» (Jean Piaget) 

Chomsky (1986): Defensa que la creativitat és innata i que té un component combinatori entre àrees cognitives.

Damasio vers la comprensió sobre els processos mentals que poden existir en el cervell humà (Damasio, 1994) 

Debesse i la mirada psicopedagògica d'abraçar els fenòmens d'ordre psicològic per arribar a una formulació més adequada dels mètodes didàctics i pedagògics (1903-1998)

De Bono (2004): La creativitat és Capacitat per organitzar la informació de manera no convencional, fet que implica la utilització de procediments per resoldre problemes i situacions que s’allunyen dels que ja estan establerts.

Decroly i l’actiu pedagògic dels centres d’interès i la globalització de l’aprenentatge (Decroly, 1987; Decroly i Boon, 1965; Bosch i Muset, 1980  )

De Prado (2004):Defensa que la creativitat és pensamient divergent, tolerant i obert a totes les alternatives possibles i a les idees inèdites, és l'antídot fonamental contra el pensamient únic, dogmàtic i autoritari. 

Dewey i la defensa de la transcendència de mostrar als alumnes el valor instrumental del pensament a través de l’assaig-error per resoldre situacions problemàtiques reals a partir de situacions pràctiques i mitjans tècnics (Dewey, 1985) 

Freinet i la seva idea de tallers i llibertat creativa com a baluard categòric (Freinet, 1996; Teixidó, 2003)

Freire i el paper del context i de l’empoderament en l’aprenentatge (Freire, 1994)

Freud (1958): Promou l’anàlisi dels conflictes psíquics interns profunds dels subjectes, i defensa que la creativitat es produeix quan s’interrelaciona la intel·ligència convergent i divergent, i que la creativitat havia de ser interpretada com el procés de comportament creatiu entre el “jo” i el grup.

Freud (1963): La creativitat s'origina en un conflicte inconscient. L'energia creativa és vista com una derivació de la sexualitat infantil sublimada, i l'expressió creativa resulta de la reducció de la tensió.

Fröbel i i el joc com a estratègia per desenvolupar processos d’atenció i concentració a través de diversos objectes i així adquirir una experiència i percepció de les propietats dels objectes al construir i configurar diferents reptes en un aprenentatge entre iguals, el que suposa també el desenvolupament d’un aprenentatge social (s.XX)

Gardner i les inteŀligències múltiples (Gardner, 1983-1999).

Gardner (1998): Considera que la intel·ligència i la creativitat s’han de comprendre com conceptes integrats. De la mateixa manera que no existeix un únic tipus d’intel·ligència, tampoc pot haver-hi un únic tipus de creativitat. És a dir, descriu la creativitat com una habilitat de diferents camps.

Gardner (1998) defensa que la persona creativa és aquella que resol problemes amb regularitat, elabora productes o defineix qüestions noves en un camp, d’una manera que al principi és considerat nou, però que al final arriba a ser acceptat en un context cultural complex.

Goleman i la necessitat de les persones de reconèixer els propis sentiments i els d’altri amb la conveniència de desenvolupar l’habilitat per gestionar-los (Goleman, 2018).

Garrido (2016): La creativitat representa el procés per mitjà del qual s’aconsegueix quelcom nou fent ús d’una de les facultats de l’ésser humà, la imaginació que produeix el nostre cervell; capacitat que ens permet crear el que estem pensant.

Gordon (1961): El procés creatiu consisteix en l’activitat mental davant de situacions de definició de problemes o solució de problemes que el seu producte són les invencions artístiques o tècniques, accentuant d’aquesta manera tant la formulació com la solució del problema i les parts del procés creatiu.

Guilford i les oportunitats d’intervenció psicopedagògica pel que fa a la combinació dels trets de personalitat de l’individu (fluïdesa, flexibilitat, sensibilitat, originalitat, capacitat de síntesi, d’anàlisi i per redefinir o reorganitzar, d’assimilació de dades complexes i d’avaluació de les idees) en el marc d’un espai que permet l’acte creatiu (Guilford, 1950, 1978 ). Els seus estudis estan enfocats vers el comportament creador de l’individu. Basa la seva proposta en demostrar que la creativitat i la intel·ligència són dos qualitats diferents.

Guilford (1950): Els individus creatius es caracteritzen per una combinació dels següents trets de personalitat: sensibilitat als problemes, fluïdesa d’idees, Flexibilitat per a l’adaptació, Originalitat, Capacitat de síntesi, Capacitat d’anàlisi, Capacitat per a la redefinició o reorganització, Assimilació de dades complexes i Capacitat d’avaluació de les idees.

Güell (2008): La creativitat és una capacitat útil que s’aplica per satisfer necessitats i resoldre problemes.

Kilpatrick i la possibilitat d’oferir als infants oportunitats perquè puguin connectar les experiències d’aprenentatge amb la seva vida quotidiana (Prieto i Ballester, 2003)

Maslow (1973): Considera que en tota persona existeix una tendència a la creativitat vinculada al propi desenvolupament. És una visió de la creativitat que la valora com a autorealització i creuen que la salut de l’ésser humà resideix en el creixement expansiu de la persona.

Maslow (2008): El concepte de creativitat i el de persona sana, autorealitzada i plenament humana estan cada vegada més a prop l’un de l’altre i potser resultin ser el mateix.

Mead (1970): Defensa que la creativitat és de descobriment i l’expressió d’alguna cosa que suposa tant una novetat per a l’individu creador, com una realització en si mateixa.

Mednick (1962): La creativitat és una formació d’elements associats, i mútuament molt llunyans, en noves combinacions que omplen requisits específics o són d’alguna manera útils. Mentre que més separats estan els elements de la nova combinació, més creatiu és el procés per arribar a la solució.

Meirieu i la recerca dels tipus d’educació més adequats a les diferències individuals o de grups dels alumnes amb l’objectiu d’optimitzar el procés d’aprenentatge. 

Mitjáns (2013): Defensa que la creativitat és una funció del subjecte el qual produeix novetat i valor a partir de configuracions subjectives constituides a partir de la seva història de vida, de les característiques de la situació social en la que està immers. La creativitat de l'individu és fruit de la seva percepció i de la interpretació que fa de la pròpia realitat. 

Monreal (1997): La creativitat és la capacitat d’utilitzar la informació i els coneixements de forma nova, i de trobar solucions divergents per als problemes.

Montessori i els sòlids arguments que s’emfatitzen en l’activitat dirigida per l’alumnat i l’observació per part del professorat (Montessori, 1937, 1939)

Perkins (1981): Defensa que la creativitat és un conjunt de capacitats i disposicions que fan que una persona produeixi amb freqüència productes creatius, és a dir: originals, adequats a la realitat, complexos, trascendents,unitaris i simbòlicament significatius.

Pestalozzi  i l’objectiu de personalitzar de l’educació i el desenvolupament integral de l’alumnat (1746-1827)

Papert i l’ús de la tecnologia com a instruments per a l'aprenentatge i el desenvolupament de la creativitat i el pensament computacional.

Piaget i la preocupació per l’aprenentatge en sentit ampli, per mitjà del qual es produeixen uns canvis cognitius i qualitatius que comporten una nova manera d’organitzar els esquemes mentals (Piaget, 1975, 1980; Bringuier, 1977; Papert, 1984)

Piaget (1969):La creativitat forma part dels processos d’assimilació i acomodació dins del desenvolupament cognitiu; és a dir, la creativitat és una part de la intel·ligència, les diferents formes de coneixement condueixen a formes elevades de pensament.

Resnick i la necessitat en l’Era de la Intel·ligència Artificial de desenvolupar la capacitat de pensar i actuar de manera creativa.

Robinson i la importància del desenvolupament de la pròpia creativitat tot defensant la singularitat de la persona que ja és tot alumne/a. 

Rogers (1996):La creativitat és una emergència en acció d'un producte racional nou, manifestant d'una banda la unitat de l'individu i per un altre els materials, fets, gent o circumstàncies de la seva vida.

Rothenberg (1990): Defensa que la creativitat és un procés que consisteixi a reunir elements, entitats o fenòmens que eren independents, i fins i tot oposats, en una nova organització o integració, assolint una transformació radical d’aquests.

Stein i la concepció de la creativitat com l’habilitat de relacionar i connectar idees a través de qualsevol disciplina (Blatt i Stein, 1957)

Stein (1964): Defensava que la creativitat és l'habilitat de relacionar i connectar idees, el substrat d'ús creatiu de la ment en qualsevol disciplina.

Steiner i  l‘antroposofia: un camí de coneixement per guiar l’espiritualitat de l’ésser humà. L'escola Waldorf de pedagogia que se centre en el potencial creatiu i estètic de cada infant i la seva capacitat de meravellar-se del món, orientant-se cap un desenvolupament harmònic de les múltiples qualitats de cada persona. La filosofia de Rudolf Steiner es basava en l’empatia, la intuïció i la creativitat. (Steiner, 1861-1925)

Sternberg i les múltiples facetes de la creativitat (Sternberg i Lubart, 1997)

Sternberg (1985): Va posar en relleu que la creativitat és el procés de fer possible alguna cosa nova i útil a la vegada, mentre que la intel·ligència es defineix com l'habilitat per adaptar-se voluntàriament, per modelar o per seleccionar un entorn.

Sternberg (1997): Defensa que la creativitat és un fenomen de múltiples facetes, tres de les quals resulten crítiques: la intel·ligència, l’estil intel·lectual i la personalitat.

Taylor (1975) : Defensa que els processos de creativitat consisteixen en un sistema que implica a una persona que dona forma o dissenya el seu ambient tot transformant problemes bàsics en respostes fructíferes facilitades per un ambient estimulant.

Torrance (1969): Justifica que la creativitat és una harmonia arbitrària, una sorpresa esperada, una revelació habitual, una sorpresa familiar, un egoisme generós, una certesa inesperada, una trivialitat vital, una llibertat disciplinada, una solidesa efímera, una diferència unificadora.

Vigotski i la importància dels processos socials, de la verbalització i del llenguatge, amb la conveniència de fer valer la relació bidireccional entre aprenentatge i desenvolupament (Vigotski, 1979, 2010)