PREMSA 2021
2021: 40 anys de compromís amb l'educació, la cultura i l'alumnat.
[25-12-2021]
A "La Veu dels Llibres", una revista del País Valencià, han publicat una ressenya sobre el llibre “40 anys d’Arrels, 40 anys d’un país: Catalunya Nord”.
per Joana Serra
La crònica dels esdeveniments que han marcat l’actualitat econòmica, cultural, social i política dels anys 1981 al 2021 en aquest petit territori.
El propòsit dels redactors és d’arribar a una aproximació de tot allò que ha tingut transcendència durant 40 anys.
Aquest llibre ens permetrà acostar-nos al que és i ha estat Catalunya Nord en aquest període del 1981 al 2021.
Els autors, en el pròleg, ens situen en el context de l’inici del període : «A Catalunya Nord, l’agricultura anava malament i trigava a operar la seva mutació. El turisme de massa ho arrabassava tot i el rerepaís així com un turisme més verd, més cultural i patrimonial, tenien mal a emergir. Els mals endèmics: atur, dificultats d'inserció pel jovent, envelliment de la població, instal·lació de poblacions al·logèniques i pèrdua continua de l'ús de la llengua, eren al seu zenit. Tanmateix, ves per on, unes iniciatives agosarades portades per una nova associació, Arrels, aplegant militants i defensors del català, es concretarien en una ràdio i una escola.»
El maig del 1981 naixia Ràdio Arrels, l’única ràdio associativa que emet 100 % en català a Catalunya Nord, i potser de les poques que és tan fidel a la llengua a la resta dels Països Catalans. El setembre del mateix any, s’obria l’escola immersiva Arrels. Avui, 40 anys després, les iniciatives han prosperat i les celebren amb un llibre memòria il·lustrant la petita i la gran actualitat d’aquest país que han compartit amb la seva gent: 40 anys d’Arrels, 40 anys d’un país: Catalunya Nord, redactat per la mateixa associació i coordinat per Eric Forcada. Es tracta de la crònica dels esdeveniments que han marcat l’actualitat econòmica, cultural, social i política dels anys 1981 al 2021 en aquest petit territori.
Cada any s’hi destaquen notícies de temàtiques diverses. Per exemple, en l’àmbit social i polític, la lluita contra l'extensió de la pedrera de Vingrau, o les mobilitzacions contra la THT/MAT; el relleu en el poder municipal o el llarg regne de la família Alduy a Perpinyà, l'elecció d’un batlle d’extrema dreta a l’ajuntament de Perpinyà, Louis Aliot. Pel que fa a l’economia, la reestructuració del mon vitícola, l’emergència de l’agricultura biològica, l’or blanc i les dificultats de la indústria de la neu.
També s’hi tracten aspectes culturals, com la creació d’infraestructures com ara la Casa Musical, la Maternitat d’Elna, o l’ampliació dels museus de Ceret i Talteüll. O la creació de noves entitats com ara Aire Nou de Bao. La revifalla i la gesta dels grans clubs de rugbi, la USAP i els Dragons Catalans.
S’hi afegeixen també informacions sobre l’ús de la llengua que ha minvat, malgrat la desaparició progressiva de l’autoodi i un prestigi creixent del català, i la progressió del seu ensenyament. Un interès també creixent pel Principat de Catalunya i el seu futur.
El llibre ens invita de manera molt amena a reflexionar sobre el futur de Catalunya Nord. La clau, segons els autors, la tenen els nord-catalans amb la capacitat, o no, d’acollir tots els nouvinguts per construir un projecte comú. Un projecte engrescador, que aporti il·lusió, que sigui respectuós de les persones, de la terra, de la identitat, de la cultura, de la història, de la llengua.
El propòsit dels redactors és d’arribar a una aproximació de tot allò que ha tingut transcendència durant 40 anys a través d’una actualitat que Ràdio Arrels ha anat seguint dia a dia amb els criteris d’objectivitat que la caracteritzen. Ràdio Arrels també ha anat recollint testimonis de l'actualitat d’aquests 40 anys al país. Per això es poden escoltar, a través de codis QR a cada pàgina del llibre, il·lustracions sonores i comentaris dels arxius d'aquesta ràdio.
[23-12-2021]
Ja podeu trobar "40 anys d’Arrels, 40 anys d'un país: Catalunya Nord" a la...
Ja podeu trobar el llibre “40 anys d’Arrels, 40 anys d’un país” a la Llibreria Catalana de Perpinyà.
A comarques gironines ja podeu trobar el llibre dels 40 anys d’Arrels a la Llibreria 22 de Girona. A l’època del selfie, un retrat col·lectiu de Catalunya Nord a nivell cultural, polític, social i econòmic. No us el perdeu!
Des d’avui ja podeu trobar el llibre dels 40 anys d’Arrels a la Llibreria Documenta de Barcelona. Un retrat polític, cultural, social i econòmic dels darrers 40 anys a Catalunya Nord idoni per a conèixer aquesta part del país.
Ja podeu trobar el llibre “40 anys d’Arrels, 40 anys d’un país” a La Ciutat invisible de Sants, a Barcelona.
Vallesans i vallesanes, ja podeu trobar el llibre “40 anys d’Arrels, 40 anys d’un país: Catalunya Nord” a La Llar del Llibre de Sabadell. Una crònica política, social, cultural i econòmica dels darrers 40 anys a Catalunya Nord idònia per a conèixer aquest tros de país amb els seus textos i l’ajuda de diversos codis QR amb contingut radiofònic de Ràdio Arrels per complementar la informació.
[22-12-2021]
El llibre dels 40 anys d’Arrels!
Entre avui i demà farem arribar al sud el llibre dels 40 anys d’Arrels, que és un molt bon regal per aquests dies. De moment serà a aquestes llibreries:
👉🏻 Rosselló: Llibreria Catalana de Perpinyà
👉🏻 Vallès occidental: Llar del Llibre de Sabadell
👉🏻 Barcelonès: Llibreria Documenta de Barcelona i La Ciutat invisible de Barcelona
👉🏻 Gironès: Llibreria 22 de Girona
I properament a més llibreries del país. Si teniu una llibreria, i us interessa vendre’n, poseu-vos en contacte amb nosaltres.
[22-12-2021]
Pour ses 40 ans, l'association Arrels Catalunya Nord publie un livre aux allures de CD multimédias pour revivre 40 ans d'histoire et de combats.
Plus qu'un livre, presque un vinyle, mieux qu'un carton d'anniversaire... et surtout un document multimédias pour revivre 40 ans d'histoire de Catalogne nord sous le prisme d'Arrels. "1981-2021, 40 anys d'Arrels, Catalanuya nord, 40 anys d'un Pais" trace les parallèles entre 40 ans d'histoire d'un territoire et les 40 ans d'une association catalaniste devenue incontournable.
Auteur de cet objet flirtant avec le livre, le CD et le manifeste, Eric Forcada, historien et chroniqueur, a choisi un moment fort par année pour décliner ces deux histoires entremêlées. À la fois album de famille et livre d'histoire, de la naissance sur les ondes d'Arrels un 30 mai 1981 à la manifestation pour défendre l'enseignement inclusif du catalan un 29 mai 2021. À chaque année son QR code qui permet de revivre autrement ces moments forts, mais aussi son CD ou son livre prescrits, témoins du temps qui passe. Le tout bien sûr en catalan. Deux acteurs-témoins de ses 40 anys d'Arrels raconte pour lindependant.fr leur année symbole.
Pere Manzanares, membre fondateur d'Arrels: "1990, Vingrau contre l'extension d'une carrière, un exemple pour ne pas sacrifier le pays catalan".
"Parmi les 40 évènements phares des 4 dernières décennies, je veux remarquer la lutte exemplaire des villageois de Vingrau contre l'extension d'une carrière initiée en 1990 et qui s'est inscrite dans la durée. Cette lutte n'a pas été aussi consensuelle que celle contre la THT. Des complicités locales (un préfet et une partie de la classe politique et responsables économiques) ont favorisé la multinationale Omya. Cette lutte symbolise à la fois la résistance d'une activité traditionnelle, la vigne, mais aussi la dénonciation d'un déni de démocratie, l'imposition des intérêts extérieurs au territoire et en filigrane le respect de l'environnement. Ce fut la lutte du pot de terre contre le pot de fer et un bel exemple de rassemblement et de détermination pour ne pas sacrifier le pays catalan".
Mateau Pons-Serradeil, président d'Arrels: "1981, la naissance d'Arrels, ma naissance"
"C'est là où tout a commencé. Une année décisive pour Arrels. C'est difficile pour moi de choisir une seule année, un seul évènement, tant ils sont tous importants. Je n'ai pas de préférence, c'est un travail d'historien que l'on a essayé de réaliser avec cet objet. 40 ans, c'est déjà une vie. En 1981, Arrels débutait avec sa radio libre, se greffe ensuite son modèle pédagogique qui accueille aujourd'hui toujours plus d'enfants. Nous étions à peine 19 au total à l'époque, aujourd'hui, ils sont 19 par classe place Cassanyes comme au Vernet. C'est la preuve d'un succès et d'un modèle qui fonctionne. La radio comme les écoles sont toujours-là, 40 ans après".
A lire aussi : [VIDEO] Pyrénées-Orientales : un financement participatif pour le nouveau site internet de Radio Arrels
[18-12-2021]
ARA I SEMPRE, L'ESCOLA EN CATALÀ.
L'Elena Gual, directora de l'escola Arrels-Vernet de Perpinyà, és present a la capçalera de la manifestació SOM ESCOLA en defensa de l'ESCOLA EN CATALÀ.
[13-12-2021]
[4-12-2021]
Editorial 4/12/2021
L’ensenyament de la nostra llengua a les comarques de la Catalunya del Nord està sota mínims. I, malgrat tot, els protagonistes i les entitats que batallen per invertir aquesta situació coincideixen a no donar-ho per perdut, a valorar que s’han fet progressos i constatar que la corba és ascendent. Ara que el debat educatiu es revifa al Principat amb la sentència del 25% i la davallada de l’ús social del català entre els joves, que la situació de l’ensenyament del català estigui pitjor en altres parts del territori no ha de ser cap consol. [... seguir llegint l'Editorial en línia]
ESTEVE CARRERA - PERPINYÀ
El text haurà d’aclarir com queda l’ensenyament immersiu arran de l’embat del Consell Constitucional
Abans de final d’any el govern francès podria fer pública una circular ministerial que haurà d’aclarir l’atzucac jurídic en què ha quedat l’ensenyament immersiu de les llengües minoritzades a l’Estat francès. El mes de maig passat, el Consell Constitucional francès va sentenciar que aquest tipus d’ensenyament és inconstitucional.
Curiosament, l’any 2021 s’havia iniciat amb una esperança: a l’abril per primer cop l’Assemblea Nacional francesa aprovava amb una àmplia majoria transversal (247 vots a favor i 76 en contra) la llei Molac, amb el nom del diputat que l’havia impulsat. El text establia un marc legal per a l’ensenyament immersiu de les llengües minoritzades a l’educació pública. Es legalitzaven també aspectes com la retolació bilingüe a les entrades dels municipis i s’admetien oficialment en l’àmbit administratiu els signes ortogràfics propis d’aquestes llengües (com ara els accents catalans). L’aprovació de la llei Molac va ser qualificada de gran victòria als territoris amb llengua pròpia, però l’alegria va durar poc. La llei va ser recorreguda per 61 diputats, als quals el Consell Constitucional ha donat la raó. Basant-se en l’article 2 de la Constitució, que estableix que “la llengua de la República és el francès”, no només s’anul·len els avenços de la llei Molac sinó que es va més enllà prohibint l’ús d’una llengua majoritària d’ensenyament que no sigui el francès a l’educació pública.
La tornada del setembre es va fer sense canvis i el govern –liderat pel primer ministre Jean Castex, exbatlle de Prada de Conflent– ha anunciat que “es buscarà una solució”, que es concretaria en forma de circular. L’únic aspecte positiu de tot plegat, expliquen diferents fonts consultades, és que aquest enrenou ha portat a primer terme del debat públic francès la promoció de les llengües “regionals”: la societat mai hi havia estat tan favorable i la resposta (en forma de sentència del Consell Constitucional) mai havia resultat tan hostil.
ESTEVE CARRERA - PERPINYÀ
Creix el nombre d’alumnes que aprenen català però no prou per garantir la transmissió de la llengua
La demanda existeix però falten recursos per créixer en el sector públic
Més d’un 70% de la població, a favor de l’aprenentatge del català dels fills
Mai hi havia hagut tants alumnes seguint un ensenyament de català o en català a la Catalunya del Nord com els que hi ha avui. I mai hi havia hagut tan poca gent usant la llengua catalana a la Catalunya del Nord com la que hi ha avui. És la primera contradicció que cal afrontar a l’hora de fer la radiografia de l’ensenyament de la nostra llengua en aquesta part del territori sota administració francesa. Mentre al Principat de Catalunya es reobre el debat sobre el balanç de dècades d’immersió lingüística i de retrocés de l’ús social de la llengua, a les comarques del nord ja fa temps que l’ús social del català està sota mínims i segueix davallant. Allà el debat no és tant l’ús de la llengua sinó una fase prèvia: garantir un coneixement bàsic i la transmissió de la llengua a les noves generacions. I com que aquesta transmissió ja no existeix a l’àmbit familiar –tret d’alguns cercles reduïts–, és el sistema educatiu el que porta tot el pes d’aquest repte. [... seguir article en línia]
Elena Gual, directora de l'Escola Arrels-Vernet de Perpinyà, explica en aquesta entrevista que publica avui EL PUNT AVUI els aventatges i els inconvenients de ser la única escola pública i immersiva existent a l'Estat francès.
ESTEVE CARRERA - PERPINYÀ
Quins avantatges té ser l’única escola immersiva del sector públic?
Té avantatges i inconvenients. D’una banda no tenim problemes econòmics per pagar els mestres; l’altra cara és, per exemple, que no podem triar els mestres que ensenyen a les nostres escoles. Estem sotmesos als controls i les condicions de qualsevol escola pública, però hi ha un problema de formació de mestres. És complicat que els mestres es quedin. Malgrat tot, continuem defensant ser al públic perquè l’escola és gratuïta, ens dirigim a tota la població i no a una elit econòmica. [...seguir llegint l'entrevista en línia]
ESTEVE CARRERA - PERPINYÀ
Les dues escoles Arrels a Perpinyà són l’únic exemple a l’Estat francès d’ensenyament immersiu en llengua minoritzada
La proposta va dirigida a l’alumnat de primària, dels 3 fins als 11 anys
Les escoles Arrels són un cas singular a la Catalunya del Nord i al conjunt de l’Estat francès: són l’únic cas d’escola immersiva en una llengua minoritzada integrada dins el sistema d’ensenyament públic francès. A diferència de La Bressola, que també fa ensenyament immersiu a la Catalunya del Nord, i de la resta d’escoles immersives a l’Estat francès, en basc, bretó o occità, que són escoles associatives –amb una estructura d’ens privat–, el projecte impulsat per l’Associació Arrels ara fa 40 anys va optar per integrar-se al sector públic.
Avui s’hi escolaritzen uns 340 alumnes, entre dues escoles a Perpinyà (vuit classes al barri de Cassanyes i cinc al Vernet), que cobreixen els anys d’educació primària, des de parvulari a cursos elementals, dels 3 anys als 11 anys. A les escoles Arrels, els anys de maternal es fan en català i el primer i el segon any de primària, també; el tercer any l’ensenyament és bilingüe (el 50% en francès), i els dos últims anys hi ha més hores de francès que de català. La finalitat és que els alumnes quan passen a l’ensenyament secundari siguin totalment bilingües i es puguin incorporar a qualsevol centre. [... seguir article en línia]
ESTEVE CARRERA - PERPINYÀ
Professor a l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà i president de l’Associació per a l’Ensenyament del Català (Aplec), Alà Baylac i Ferrer defensa que el coneixement de la llengua catalana entre els joves de la Catalunya del Nord ha de créixer amb més mitjans a l’educació pública.
Malgrat el nombre reduït d’alumnes de català a les aules, no en fa un balanç negatiu.
A l’ensenyament públic les hores d’iniciació a la llengua i el bilingüisme van pujant. La dinàmica és globalment positiva, tot i que massa lenta. Hem de passar a una altra etapa per poder tornar a desenvolupar el coneixement del català. Estem en uns 5.000 alumnes, un 9,1% de l’alumnat, que reben un ensenyament en català. Encara hi ha molt de camí per recórrer en comparació amb el 45% d’alumnes que al País Basc del Nord aprenen llur llengua. Sabent a més que aquí tenim un 75% d’opinions favorables entre les famílies perquè els seus aprenguin el català. [...seguir llegint l'entrevista en línia]
[27-11-2021]
L'Associació ARRELS ha estat present a france.tv, durant la SETMANA DE LES LLENGÜES REGIONALS, a través del reportatge que ha fet aquest canal de televisió sobre els 40 anys de Ràdio ARRELS.
[14-11-2021]
Des del 1981 l’associació treballa per promoure i defensar la llengua i la cultura catalana a través de la ràdio i l'escola. El 30 de maig del 1981 per primera vegada se podia sentir Ràdio Arrels, i el 24 de setembre del mateix any els primers alumnes feien la seua reentrada.
El 13 de novembre l'Associació Arrels va organitza la seua festa dels 40 anys a Pyrénéon, darrere dels vinyaters Catalans a la sortida de Perpinyà en direcció del mercat Sant Carles. Jocs de fusta, animació infantil amb en Jaume Barri i castanyada van ser seguir pel concert de l'Eduard Gener, tot presentant el seu nou treball publicat al mes d'abril. El nou disc es titula "Enyoro el teu amor tan dolç".
El 7 de novembre em un acte institucional al Palau dels Reis de Mallorca es presentà el llibre i l'exposició "40 d'anys d'Arrels 40 anys d'un país: Catalunya Nord". L’exposició té un format itinerant i també es podrà veure a la Casa de la Generalitat de Perpinyà. El 13 de novembre l’exposició es presentà als locals de Pyrénéon amb motiu de la Festa d’aniversari d’Arrels amb jocs, animacions infantils, castanyada i un concert del cantant Eduard Gener i l'actuació dels Djs Sebastià Girard i Phil Argeles.
L’exposició “40 anys d’Arrels, 40 anys d’un país” és una crònica de les darreres quatre dècades a Catalunya Nord i als Països Catalans. Lluny de parlar de l’associació en primera persona, la voluntat ha estat fer una foto col·lectiva per explicar el país.
Eric Forcada, comissari d'exposicions, historiador de l'art i antic col·laborador de la ràdio ha coordinat el llibre radiofònic que fou presentat pel fundador d'Arrels, Pere Manzanares. La festa va cloure amb els DJs Phil Argelès (The Llamps) i Seb Gurard de Ràdio Arrels.
[13-11-2021]
FESTA POPULAR #Arrels40anys
[10-11-2021]
ENTREVISTA - Eduard Gener, el cantant de Solsona presentarà el seu nou disc: Enyoro el teu amor tan dolç.
Catalunya Nord, PerpinyàPublicat el Dimecres, 10 de novembre de 2021 | 16:00 h
Aquest dissabte 13 de novembre l'Associació Arrels organitza la seua festa dels 40 anys a Pyrénéon, darrere dels vinyaters Catalans a la sortida de Perpinyà en direcció del mercat Sant Carles.
Al programa hi haurà un concert de l'Eduard Gener, el cantant solsoní vindrà a presentar el seu nou treball publicat al mes d'abril. El nou disc es titula "Enyoro el teu amor tan dolç". Els seu estil és una mescla de la millor música negra, soul, jazz, r'n'b, fins i tot hip hop, amb una vessant de cantautor trobadoresc.
[8-11-2021]
#Arrels40anys
Aquí podeu llegir el discurs de commemoració dels 40 anys de l'associació Arrels llegit pel seu president, Mateu Pons-Serradeil, durant l'acte d'ahir al Palau dels Reis de Mallorca.
Sem el que fem i fem el que sem!
[7-11-2021]
L'associació Arrels va néixer l'any 1981 de la mà d'un grup d'activistes amb l'objectiu de promoure la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord. [...]
[7-11-2021]
ACN Perpinyà.-L’associació Arrels va néixer l’any 1981 de la mà d’un grup d’activistes amb l’objectiu de promoure la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord.
[7-11-2021]
L'entitat commemora l'efemèride amb un llibre i una exposició que repassen la seva trajectòria
L'associació Arrels va néixer l'any 1981 de la mà d'un grup d'activistes amb l'objectiu de promoure la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord. Ho va fer en forma de la primera escola pública immersiva en català i una ràdio, també en català.
40 anys després l'entitat ha celebrat el seu aniversari amb un acte institucional al Palau dels Reis de Mallorca, on han presentat una exposició i el llibre 40 anys d'Arrels, 40 anys d'un país que recull la història d'aquestes quatre dècades i el seu llegat com a "veu" del català a la Catalunya del Nord. "És un model d'èxit que la gent vol agafar per eixamplar", assegura el president de l'entitat, Mateu Pons. [...]
[7-11-2021]
L’entitat commemora l’efemèride amb un llibre i una exposició que repassen la seva trajectòria.
L’associació Arrels va néixer l’any 1981 de la mà d’un grup d’activistes amb l’objectiu de promoure la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord. Ho va fer en forma de la primera escola pública immersiva en català i una ràdio, també en català. 40 anys després l’entitat ha celebrat el seu aniversari amb un acte institucional al Palau dels Reis de Mallorca, on han presentat una exposició i un llibre "40 anys d’Arrels, 40 anys d’un país" que recull la història d’aquestes quatre dècades i el seu llegat com a “veu” del català a la Catalunya del Nord. “És un model d’èxit que la gent vol agafar per eixamplar”, assegura el president de l’entitat, Mateu Pons.
[7-11-2021]
Trending topic d'avui:
#Arrels40anys
Ep! A continuació una mostra de twitts celebrant #Arrels40anys!
[7-11-2021]
Avui, al Telenotícies migdia de TV3 s'ha situat la notícia de la celebració institucional #Arrels40anys, que ha tingut lloc aquest matí al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, en el marc de la realitat del català a Europa.
La situació del català a la Catalunya Nord i el paper clau de l’associació Arrels han centrat l’acte institucional que s’ha fet avui a Perpinyà per celebrar els seus 40 anys i presentar el llibre «40 anys d’Arrels, 40 anys d’un país».
L’associació Arrels va impulsar, ara ja fa quatre dècades, dues propostes centrals per a la llengua catalana: Ràdio Arrels i l’Escola Arrels.
La notícia també posa de relleu que durant la celebració, la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Gemma Geis, ha dit que ha final de mes tindrà preparat l’informa sobre la situació del català a la universitat i ha explicat altres iniciatives per evitar conflictes en aquest àmbit.
[6-11-2021]
france·tv presenta la publicació del llibre «40 anys d’Arrels, 40 anys d’un país» l'exposició itinerant per recórrer els Països Catalans del minut 00:02:19 al 00:04:44 amb entrevistes a Mateu Pons (President de l'associació Arrels) i a Eric Forcada coordinador del llibre.
[4-11-2021]
Entrevista al pedagog i activista, fundador de l'associació Arrels · Diumenge se celebren els quaranta anys de l'associació, impulsora de Ràdio Arrels i l'escola Arrels i clau per a la llengua a Catalunya Nord.
[4-11-2021]
ENTREVISTA - Eric Forcada coordinador del llibre radiofònic realitzat a l'ocasió de l'aniversari de l'associació Arrels.
Catalunya Nord - Perpinyà (04/11/2021)
L’Associació Arrels celebra 40 anys. El 30 de maig del 1981 per primera vegada se podia sentir Ràdio Arrels, i el 24 de setembre del mateix any els primers alumnes feien la seua reentrada.
[3-11-2021]
SAMARRETES #Arrels40anys
A l'Escola Arrels de Perpinyà [Catalunya Nord] ja tenen a punt les samarretes #Arrels40anys amb disseny de Joan Turú per viure les grans celebracions de l'aniversari de l'Escola .
[28-10-2021]
web oficial del MH QUIM TORRA PLA, 131è President de la Generalitat de Catalunya
[...] Es precisament aquest balanç que presentem, aquest mes de novembre i pels mesos i anys a venir, com a regal en el marc del 40 aniversari d’Arrels: un llibre, «40 anys d’Arrels, 40 anys d’un país» i una exposició itinerant per recórrer els Països Catalans.
[28-10-2021]
El 40è aniversari d'Arrels a Pyrénéon!
Festa popular el proper 13 de novembre de 2021, a partir de les 16h, a l’espai Pyrénéon de Perpinyà.
[27-10-2021]
El llibre dels 40 anys s'està imprimint!
Per celebrar els 40 anys de l'Escola Arrels de Perpinyà es publicarà un llibre i es realitzarà una exposició que volen ser una crònica de les darreres quatre dècades a Catalunya Nord. "40 anys d'Arrels, 40 anys d'un país" ja és a la impremta.
[26-10-2021]
[18-10-2021]
ARA QUE TENIM 40 ANYS...
Ho volem celebrar, amb una festa popular, el proper 13 de novembre de 2021, a partir de les 16h, a l’espai Pyrénéon de Perpinyà.
Abans de la festa popular, el dia 7 de novembre a les 11h, al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, se celebrà l'acte institucional del 40è aniversari de l'Escola Arrels, 40 anys a la Catalunya Nord.
[8-10-2021]
L’associació cultural Arrels, fundada el 1981, compleix quaranta anys amb una escola ben consolidada i amb tota una estructura social i cultural que ha servit per mantenir, contra tota mena d’adversitats, la catalanitat al nord de l’Albera. Parlem amb Elena Gual, directora de l’Escola Arrels-Vernet, per fer balanç d’aquestes quatre dècades. [...]
[12-9-2021]
Crònica en català de l'associació nord-catalana APLEC, publicada aquest diumenge a la contraportada del diari L'Indépendant.
[2-9-2021]
ENTREVISTA - Laura Manaut, primera mestra i directora de l'escola Arrels que se va crear el 1981
Perpinyà - Publicat el Dijous, 2 de setembre de 2021 | 11:30 h
Avui és dia de reentrada escolar per un poc més de 82.000 alumnes de Catalunya Nord dels quals 38.400 al primer grau.
Fa 40 anys, el setembre del 1981, la nova escola associativa i immersiva en català Arrels feia la seua primera reentrada. S'hi comptaven sols 12 alumnes i una mestra que s'instal·laven dins d'una casa particular amb jardí llogada expressament. Ja el curs següent van canviar de locals.
Ho recordem amb la Laura Manaut, la primera mestra.
[17-8-2021]
Prada (el Conflent) Acte del dia 17 d’agost, a les 12 del migdia
La llei Molac de promoció de les llengües regionals i la Constitució francesa amb PAUL MOLAC (diputat a l’Assemblea francesa), JOAN FRANCÉS ALBERT (copresident de la Confederacion de Calandretas), ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia i Institut d’Estudis Catalans), CHRISTOPHE EUZET (diputat a l’Assemblea francesa), ELENA GUAL (directora de l’Escola Arrels-Vernet de Perpinyà. Del minut 00:07:09 al 00:14:00) i, com a moderador, JOAN BECAT (Institut d’Estudis Catalans)
[21-6-2021]
PERPINYÀ - 21 juny 2021 2.00 h
Un 20% d’alumnes de la Catalunya del Nord estudien català
El vet del Constitucional francès a la immersió és un cop a la llengua.
La Bressola i Arrels denuncien la situació.
[...] La directora d’Arrels-Vernet, Elena Gual, per la seva banda, assegura que tenien moltes esperances dipositades en la llei Molac. [...]
[20-6-2021]
PERPINYÀ - 20 juny 2021
Article de Gemma Tubert
Uns 1.300 alumnes estudien amb el sistema immersiu, a la Bressola i Arrels, dos models ara en "perill".
[...] La directora d'Arrels-Vernet, Elena Gual, per la seva banda, assegura que tenien moltes esperances dipositades en aquesta llei. Creien que suposaria la regularització de la seva situació. "I tot això ho han tombat", diu. "Si ara ens demanen d'ensenyar el francès des del parvulari no és el mateix projecte", insisteix. "Què passarà? No ho sabem. El setembre serà decisiu ", remarca Gual. [...] Arrels va obrir la seva primera escola pública a l'avinguda Guynemer de Perpinyà l'any 1981, just fa 40 anys. Actualment, aquest centre té 230 alumnes escolaritzats i 110 a l'escola que van obrir fa sis anys al barri de Vernet. Tots dos centres funcionen amb el mateix esquema: parvulari, primer i segon (els anys d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura) es fan en català. "A partir del tercer any introduïm el francès escrit i les hores de català disminueixen i augmenten les de francès", explica Gual. [...] "O s'han d'obrir més escoles amb el nostre model o s'han de trobar solucions per formar mestres perquè hi hagi català a totes les escoles i tots els alumnes hi puguin accedir", afirma la directora d'Arrels-Vernet. [...]
[29-5-2021]
AVUI, FA 40 ANYS QUE S'OBRIA PER PRIMERA VEGADA LA PORTA DE L'ESCOLA PÚBLICA ARRELS DE PERPINYÀ!
DES DEL 1981, I SENSE DEFALLIR, SEGUIM COMPROMESOS AMB L'EDUCACIÓ, LA LLENGUA, LA CULTURA I L'ALUMNAT...
[10-5-2021]
TV FR·3
LANGUES RÉGIONALES
Une loi qui a du mal à passer.
[27-4-2021]
Taula rodona per reflexionar sobre el futur de la llengua amb la participació de:
Quim Torra (131è president de la Generalitat de Catalunya)
Jordi Badia (lingüista i cap d'estil de VilaWeb)
Elena Gual (directora de l'Escola Arrels-Vernet de Perpinyà)
Bernat Joan (catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes)
Mireia Plana (vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua)
[22-4-2021]
Ara que se celebren 40 anys d'Escola, la Directora actual de l'Escola Arrels-Vernet parla i valora la llei Molac a l'espai de "Respostes amb criteri" del web oficial del MH QUIM TORRA PLA, 131è President de la Generalitat de Catalunya.
[13-4-2021]
[12-4-2021]
ENTREVISTA - Laura Manaut, directora de l'Escola Arrels al moment de la integració de la xarxa pública el 1995
En el debat de la llei Molac, aprovada el dijous 8 d'abril, el diputat bretó Paul Molac esmentava l'exemple de l'única escola immersiva dins l'ensenyament públic, es tracta de l'Escola ARRELS, pública d'ençà de fa més de 25 anys. Amb la directora d'aquell moment, Laura Manaut, recordem perquè es va decidir integrar les escoles immersives en català dins de l'ensenyament públic.
Segons Manaut si el dossier va ser acceptat va ser gràcies al suport d'alguns polítics però sobretot al fet de tenir llavors un sol centre escolar i dues titulars del concurs oficial de l'ensenyament públic, ella mateixa i l'Elena Gual.
Finalment Laura Manaut espera que amb la Llei Molac i l'experiència d'Arrels els altres centres no necessitin justificar-se cada any i davant de cada nou inspector del nivell dels alumnes.
[9-4-2021]
En el debat de la llei Molac, el diputat bretó esmentava l'exemple de l'única escola immersiva dins l'ensenyament públic, es tracta de l'Escola ARRELS, pública d'ençà de fa més de 25 anys. En parlarem dilluns 12 d'abril de 2021, a les 7:15h, a Ràdio Arrels, amb qui n’era la directora el 1995: Laura Manaut.
Aquesta llei reconeix les llengües regionals com un bé patrimonial de França i, per tant, les lleis de protecció del patrimoni hauran de prendre en compte les llengües minoritzades.
Pel que fa a l’ensenyament, la llei autoritza la implementació de la immersió lingüística també a l’escola pública. L’únic cas és de moment el de les escoles Arrels de Perpinyà, un model que es podrà doncs ampliar i desenvolupar sense entrebancs a partir de l’entrada en aplicació de la llei.
[9-4-2021]
Per primer cop s'aprova una llei que reconeix el català, l'occità, l'euskera, el bretó, el cors, l'alsacià o el crioll com a patrimoni de la República.
TV3 - Judith Casaprima Sagués
També podeu consultar la notícia al Telenotícies vespre de TV3 del dia 09/04/2021 al minut 00:30:00
[10-3-2021]
L’Escola ARRELS fa 40 anys
