"Vull connectar de forma profunda, intima. I record l'impuls. Què passaria si només pots conèixer a la persona que estimes a partir d'un únic sentit? Et vull oferir un espai actiu, aquí devora de mi, rebent el que hi ha. Repte? Pot ser. Crec que tampoc és la resposta idònia. Oda als 5 parla de mi, que intenta connectar dels meus sentits cap als altres".
El punt de partida serà els sentits, connectant l'ús de les diferents expressions artístiques, trobant un llenguatge pluridisciplinari, un equilibri inquiet, on desembocarà sobre el tema de la comunicació (la connexió amb l'altre).
"Temps: Només hi ha una oportunitat, és l'estrena del nou restaurant o bar... Potser falta temps? Temps limitat entre la balança del desig propi i la realitat. El temps invertit, consumit, viscut ... Quan serà el moment?"
Pel que fa a l'obra i sobre la investigació m'interessa la filosofia de l'absurd i de la màscara, més concretament de la mirada de l'altre, autors com: Arthur Schopenhauer pel concret de la llibertat de la voluntat, som lliures del plaer o del rebuig? O de Jean-Paul Sartre amb el concepte de les etiquetes, màscares o filtres; és necessari l'altre per ser jo?
"Voler connectar? Quina relació tenc? Com expressar millor allò que pens, sent o faig, perquè l’altre vulgui ser també part del meu reflex?"
El nucli de convicció dramàtica, seria com la relació a través del canal del plaer i desplaer, produeixen als sentits una roda d'acció reactiva.
Amb relació a la hipòtesi de l'inici del projecte: tenir la necessitat de relacionar-se o connectar gràcies al canal d'un sentit, per identificar-ho, per reconèixer així a qualcú, no només implica un cos sensible, sinó també la idea de cercar una nova forma de connexió.
"El viatge que travessen els cossos, què són, què poden i què es deixen ser a través dels estímuls, què capten els seus sentits. Una vida plena de repeticions buides, ofegar-se en un mar ple de dades del plaer i desplaer."
Els personatges es desenvoluparan amb un codi actiu, una pràctica de feina on articularíem diferents cossos sobre les diferents arts escèniques. Creant així un món particular per cada cos fenomènic. Com i què em fa sentir?
Els sentits desenvoluparien el mètode de feina, on articularíem sobre les diferents arts sensibles diferents tipus d'expressions artístiques i que provoquen sobre la investigació, destacant les arts més pròximes a la performance, fusionant i creant un llenguatge concret per aquest laboratori:
Teatre físic.
Teatre musical.
Pintura d'Acció.
Percussió corporal.
Pintura corporal.
"Un espai per ser o per existir? Un espai com a pont. El bar que desapareix, que es transforma al llarg de la història. Un bar que no és ni feina ni casa, s’ha de decidir."
La dramatúrgia sorgeix a partir del llibre escrit i editat per mi mateix, concretament a partir del darrer text del llibre. Però la investigació serà dirigida en un bar o restaurant. En un plat estan tots els sentits interactuant, posant així a prova l'experiència del menjar. Un altre factor interessant és que un bar representa en l'antropologia "el tercer espai", un lloc de pas que és i no és de ningú, on la intimitat apareix i desapareix. En aquest espai apareix el gust com a element escènic, una arquitectura pura i orgànica, però despersonalitzat, un espai inquiet. Ens trobam en el bar de Puccini o en el bar de Jonathan Larson en la seva obra de Tick Tick Boom (dies de bohèmia, uns dies agredolços).