El Castell

El castell de Sant Ferran és una fortalesa del municipi de Figueres (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional. Està situat sobre un turó i ocupa una superfície de 320.000 m², que arriba als 550.000 m² si es té en compte l'espai ocupat pels glacis. Fou construïda al segle XVIII sota les ordres de diversos enginyers militars, entre els quals destaquen Pedro Martín Cermeño i Juan Martín Cermeño. És el monument més gran de Catalunya pel que fa a les seves dimensions.

Situat en una elevació a tocar de Figueres, té un perímetre exterior, mesurat sobre el parapet del camí cobert, de 3.125 m, i un altre d'interior, mesurat sobre el cordó de la muralla, de 2.100 m. Entre el camí cobert, dotat de travessos i espaioses places d'armes, i la mateixa muralla de la fortalesa, s'estén el fossat que, amb una superfície propera a les 10 ha., dóna espai a les obres defensives exteriors. Aquestes obres defensives, conservades intactes i en la seva totalitat, són: un gran hornabec principal i altres dos de menors, dues contraguàrdies, set revellins de mides diferents i cinc galeries de contramina. Les seves dependències cobertes sumen un total de vuitanta-nou casamates, a més de vuit cisternes, amb una capacitat conjunta de 1.200 m³.

El recinte interior és format per sis baluards de diferents mides, units per sengles panys de muralla. En el gruix d'aquests, estan ubicades fins a un total de noranta-tres casamates d'allotjament i de serveis per a la tropa. Al nivell del fossat del front est, hi ha les cavallerisses, impressionant nau de doble crugia i factura perfecta, capaç d'allotjar en el seu dia 3 esquadrons de cavalleria (450 places). L'espai intern del recinte és ocupat per nou grans edificis, destinats a l'allotjament dels comandaments i oficials amb les seves famílies i a diversos serveis. Actualment ja no hi ha dotació militar allotjada al castell.

Finalment, sota el pati d'armes de 12.000 m² de superfície, està situada la reserva principal d'aigua potable de la fortalesa. Aquesta meravella de l'enginyeria hidràulica és a una profunditat de 8 m sota el pis del pati. Consta d'un circuit per omplir-se, quatre grans dipòsits amb una capacitat conjunta de 9.000 m³ i un sistema de buidat a prova de sabotatges. A les troneres s'hi podia instal·lar fins a 230 canons, i comptava amb emplaçaments per a morters i obusos.

Descripció de les zones del Castell

MONÒLIT AL GENERAL ÁLVAREZ DE CASTRO

El general Mariano Álvarez de Castro, governador militar de Girona i un dels defensors de la ciutat durant els Setges, va morir a les cavallerisses del Castell de Sant Ferran de Figueres el 22 de gener de 1810, on havia estat empresonat pels militars francesos en espera de judici per alta traïció al rei Josep Bonaparte. Encara hi ha molts interrogants sobre la seva mort, si va ser enverinat, torturat pels francesos o simplement la seva mor vas ser motivada per les ferides que ja patia quan va ingressar. Llegenda o realitat el cas és que a partir de la seva mort va començar la glòria i la mitificació del General.

A la seva mort, Álvarez de Castro va ser enterrat al Cementiri Municipal “en un forat fet a terra, a uns deu pams de profunditat”. Quatre anys més tard el desenterraren i el cadàver fou traslladat a Girona, on té dedicat un mausoleu al lateral de la capella de sant Narcís, a l’església de Sant Feliu.

El Rei Alfons XIII va manar que s'aixequés un obelisc a la part alta de la pujada que condueix al Castell, a mà esquerra, prop de les garites per on s'entra a la fortalesa, amb una inscripció que diu: "Al General Àlvarez de Castro, defensor de Gerona, muerto en este Castillo. Pasajero descúbrete y piensa en la Patria”.

Poc abans d'arribar a l'entrada del castell, dalt de la pujada del mateix nom, és recordat amb aquest monòlit.

Textos de Josep Maria Ortega (curiositatsdefigueres.blogspot.com)

Monòlit dedicat al General Álvarez de Castro (foto família Cuyàs)
Imatge de finals dels anys 40 amb Figueres al fons (autor desconegut)
Imatge dels anys 50 amb Figueres al fons (autor desconegut)
Postal de soldats baixant per la carretera del Castell (autor desconegut)