"A la musa que viu prop dels Estels a la serra de Collserola i te nom de flor.
Assutzena?, Margarita? Veronica?, Rosa?, Camelia?."

Els Amants de Collserola

Els avis paterns eren Artur Elizalde i Carmen Biada, fundadors de la fàbrica de cotxes i motors d'aviació, constituïda l'any 1908 en que Artur Elizalde va ocupar l'illa entre els carrers de Còrsega, del Rosselló i de Bailén, passeig de Sant Joan.

L'avi matern, Lluís Bertrand i Coma, era industrial tèxtil de Sant Feliu de Llobregat, famós per haver fet construir l'any 1922 onze blocs d'habitatges coneguts popularment com Pisos de Can Bertrand per a vivenda de llurs obrers segons projecte de l'arquitecte sabadellenc Gabriel Borrell Cardona. Aquests edificis tenen la particularitat de ser construïts íntegrament en ciment armat, tècnica fins llavors no emprada a Catalunya.

Can Lloses

Per herència del seu avi Lluís Bertrand, la jove Mercedes Elizalde va rebre la propietat del mas de Can Lloses situat per sobre de Sant Iscle i la casa-torre Bones Hores a uns 1.500 metres davant del mas. Cal remarcar que aquest edifici també va ser construït l'any 1922 amb la tècnica de ciment armat; atès que Bones Hores i els pisos Bertrand foren alçats l'any 1922 amb el mateix material, hom dedueix que totes dues edificacions podrien ser obra de l'arquitecte Gabriel Borrell.

Referent a la torre Bones Hores, l'historiador Jaume Mimó fa el següent comentari: "Aquesta casa, que té l'estructura de ciment armat, no encaixa, per la seva arquitectura, amb el paisatge”. És una llàstima!. Durant la guerra 1936-39 va ser transformada en "reformatori per a menors"; en realitat allà hi havia reclusos de dreta protegits pel govern de la Generalitat perquè no caiguessin a mans de les txeques estalinistes i d'altres grups.

Avui Bones Hores té el nom de Residència Joan XXIII i és un centre per a persones amb discapacitat intel·lectual i administrada per la Generalitat de Catalunya.

Mas Bones Hores

Tornà a Alemanya on prepara la fuga d'Espanya de la que seria la seva esposa, Mercedes Elizalde; van fugir creuant el riu Miño nedant fins a Portugal on es van casar a Lisboa el 25 d'octubre de 1956. L'Oriol tenia 33 anys i la Mercedes 23. Durant el seu casament es van adonar que no tenen padrins i van demanar que ho fossin dos periodistes portuguesos que cobrien la notícia. En assabentar-se la família de la Mercedes que la seva filla s'havia casat amb un independentista subversiu i com que Espanya i Portugal tenen un acord d'extradició automàtica va enviar a Portugal un frare acompanyat d’un policia franquista per fer tornar la Mercedes, qui va ser deportada i tancada en un reformatori fins complir els 25 anys (edat em què s'aconseguia la majoria d'edat). Un cop reunits a l'Argentina, l’Oriol Domènec exercí la professió de metge a Tierra de Fuego i Los Gallegos; posteriorment exercí al Matto Grosso (Paraguai) i tornà a l'Argentina on va adquirir una finca de 8.500 hectàrees que va anomenar El Canigó, on el ramat es marcava amb quatre barres.

El matrimoni va tenir 4 fills. Un d'ells, Ivo es va quedar a l'Argentina quan la família tornà a Barcelona l'any 1970. El Dr. Domènec va continuar exercint la medicina privada. Amb 70 anys se'n va anar a la guerra de Bòsnia on va passar 3 mesos per ajudar a qui pogués. Actualment, amb 98 anys encara condueix el seu cotxe per a visitar la seva filla a Sant Pol de Mar. A més, continua sent lo que ha estat sempre: un independentista incombustible.

Pel que fa a la Sra. Mercedes Elizalde la vaig conèixer personalment els anys 70, ja que degut a la meva condició de paleta em va encomanar de fer obres a la masia de Can Lloses, de la seva propietat. Era una Sra. més bé alta, esvelta i d’ulls blaus.

Aquí s'acaba la història que recorda uns llocs de Collserola on la parella que tan es va estimar hi passava temporades. Testimoni de l'amor que sentia l'Oriol per la seva estimada Mercedes publico algunes esqueles de recordatori.

Albert Lázaro.

Cerdanyola, desembre de 2021

Article corretgit per Delfí Sabarté i Cercós

Tornar a la Portada