La Marialluïsa és una planta arbustiva de la família de les verbenàcies amb origen a l’Amèrica del Sud (Argentina, Uruguai, Perú i Xile), però que podem trobar plantada en jardins i horts.

USOS:

• La Marialluïsa és bona per facilitar la digestió.

• Pot evitar l’aerofàgia, un problema de salut que passa quan una persona empassa molt aire, que arriba a l’estómac i que li causa problemes abdominals.

• També evita espasmes musculars, que són una contracció brusca, violenta i involuntària d’un múscul.

La farigola, frígola, timó, timonet, tem, tomello o tomell (Thymus vulgaris) és un subarbust de la família de les labiades. Es distribueix per tot el Mediterrani i, de forma secundària, s'estén per altres zones europees. S'utilitzen les summitats florides dessecades com a remei.

usos:

• OLI ESSENCIAL DE FARIGOLA: Dins de la composició química de la farigola trobem importants olis essencials com el timol, cimol, etc.

• VITAMINES: Les fulles de la farigola són riques en vitamina B1, vitamina C, manganès, tanins, saponines i triterpenoides entre unes altres.

• DIGESTIÓ: És una planta digestiva, estimula la gana, per la qual cosa s’utilitza en la cuina per preparar aperitius, a més, evita espasmes intestinals.

• PARÀSITS: és antiparasitària: combat paràsits i cucs intestinals.

• PELL I FERIDES: és antisèptic, la infusió de la Farigola es pot usar per combatre ferides infectades i per ajudar a sanar la pell danyada per fongs

• CICATRITZACIÓ: molt útil per ajudar a tancar i sanar ferides, tallades, etc.

• DOLOR CAP: combat mal de cap d’origen nerviós. Per a això, cal preparar-se un i beure-ho quan sigui necessari.

• GASOS: és carminativa: ajuda a expulsar gasos.

• ASMA I MALALTIES RESPIRATÒRIES: La farigola té excel·lents propietats expectorants: ajuda a evacuar de *mucositats les vies respiratòries.

• TÒNIC: preparant una beguda o infusió amb la farigola, s’obté un tònic molt vigorós tant per al nivell físic com a mental i emocional. El seu consum apropiat millora la memòria. •

• CABELL i CASPA: Ajuda al creixement del cabell, ja que estimula la circulació capil·lar.

• INFECCIONS DE L’APARELL URINARI: molt útil per ajudar a combatre *cistitis, *uretritis, *vaginitis i *prostatitis.

• MALAMENT ALÈ: La farigola és molt efectiu per combatre la *halitosis (mal alè). Per a això, s’ha de beure infusió de farigola dues vegades al dia.

• DENTS: molt bo per cuidar i mantenir sans les dents i genives.

• DIARREA I ENURESIS: s’ha utilitzat amb gran eficàcia per tractar la diarrea infantil i la enurèsis.

• MENSTRUACIÓ: ajuda a regular el cicle menstrual.

• REPEL·LENT: és un bon repel·lent de mosquits. • Per les seves propietats bactericides, s’utilitzo en l’antiguitat per embalsamar les mòmies.

Usos gastronòmics de la Farigola:

És un excel·lent condiment que va bé amb peixos i mariscs, verdures i pollastre. Útil per aromatitzar vinagres i olis, o per preparar salses, adobs i amaniments.

Planta ramificada de base llenyosa amb branques molt primes que fa 10-40 cm d’altura. Les fulles són allargades i primes. És una planta perenne. Tenen flors violetes o liles que brollen de les aixelles de les fulles. Floreixen a l'estiu.

USOS

• En cuina té reputació d'acompanyar molt bé llegums i carns, així com plats lleugers de pollastre o gall d’indi. Té un sabor fort en cru, però perd molt gust a la cocció.

• Té ús medicinal com a estimulant i afrodisíac.

L'orènga, herba musca o roca morera, és una planta aromàtica, perenne, de la família de les lamiàcies.

USOS

• Serveix per a expulsar els gasos intestinals.

• També elimina la tos, desinflama els bronqui i ajuda a l'eliminació dels gèrmens.

• A més a més, alleuja els dolors de la menstruació i facilita el buidatge.

• L’orenga té propietats antioxidants, i aquestes poden ser molt útils en tractaments de la sida o el càncer.

• Desinfecta ferides i alhora en treu el dolor ajudant a recuperar les lesions externes.

El romaní és un arbust aromàtic, llenyós, de fulles perennes, molt ramificat i ocasionalment rabassut i que pot arribar a mesurar 2 metres d'altura. Les tiges joves estan coberts d'esborra -que desapareix al créixer- i tiges anyenques de color vermellós i amb l'escorça esquerdada.

Usos

• Culinaris i medicinals

El nom científic és Mentha piperita. La menta piperita o menta negra és una de les mentes més aromàtiques que hi ha, de fet quan un la conrea pròpia és difícil que pugui trobar grat en cap comprada. Per això és tan important al llarg de l'estiu, i especialment al setembre anar recollint la menta i posar les mates tallades a assecar.

La menta piperita pertany a la família de les labiades. Aquesta planta és un híbrid de dues mentes, pel que els seus llavor tenen molt baix poder germinatiu, per això és una planta que es reprodueix per via vegetativa, especialment a través de rizomes subterrànies que es van desplaçant ocupant el terreny.

Usos

• En infusions, com a condiment i per aromatitzar xiclets, gelats...

• Relaxant muscular.

• Aplicat als polsos, alleuja el mal de cap.

• L’oli essencial aplicat directament al nas, alleuja la sinusitis.

• Com a repel·lent de mosquits.

• Calma l’estómac i afavoreix la digestió.

• Estimula la secreció de bilis.

La menta borda és pròpia de terrenys humits tant àcids com bàsics. Habitualment es troba en jonqueres, herbassars humits de contrades mediterrànies i estatge montà.

Usos

• Higiene.

• Tractaments mèdics.

• Redueix el mal estar, la pèrdua de memòria, les nàusees...

• S’utilitza per la relaxació.

• També s’utilitza per begudes, aliments...

L’espígol té les flors petites i de color lila, la tija de color verd. No té fruits, de mida és més llarga que curta.

Usos

• Medicinal

• Perfumeria

• Mel d’espígol

• Repel·lent de mosquits

No és, per descomptat, una planta miraculosa, però té un gran valor terapèutic causa de les seves múltiples propietats.

La coneguda com a 'reina de les plantes' perquè en el seu interior guarda més de 75 compostos beneficiosos per a la salut.

USOS

• Repara les cremades gràcies a les seves propietats antiinflamatòries que desinflamen les zones danyades.

• El seu ús diari hidrata i suavitza la pell actuant com un excel·lent regenerador cel·lular.

• A causa de la seva alta penetració és un potent cicatritzant.

• Elimina les cèl·lules mortes de la pell i afavoreix la salut dels teixits.

• Protegeix la pell de el dany generat pels radicals lliures.

L'espernellac també rep altres noms comuns: camamil·la, broida femella, camamilla groga, camamilla blanca, camamilla de la Mola, herba de Sant Joan, botja de Sant Joan, flor de Sant Joan, cordonet.

Es troba en zones pedregoses o argilenques assolellades, majoritàriament calcàries, des del nivell del mar fins als 2.000 m d'altitud. És una mata que pot fer tres pams d'alçada quan està florida, amb nombroses tiges primes i quasi verticals que porten les inflorescències. Les fulles són esparses, lineals, i amb nombrosos segments de fins a 1-2 mm situats en diverses files. Aquesta forma de les fulles dóna a l'espernallac una certa semblança al xiprer.

USOS

• Medicinal (problemes estomacals i digestius)

• Insecticida natural

• La planta cremada o bé bullida, s'usa com aromatitzant.

• Intervé en la preparació de la ratafia.

• Antigament era tradició posar-ne un ram al mig del sembrat per deturar les pedregades.

• L' espernallac és una mata petita, llenyosa i plena de fulles estretes amb borra blanquinosa.