El context històric i social de la novella
La novella abasta un període que va des del final del segle xix fins a l'inici de la guerra civil espanyola. Aquest temps va estar marcat per grans canvis polítics, socials i culturals que van afectar la societat catalana. La novella reflecteix aquests canvis a través dels personatges i els seus conflictes. Per exemple, Teresa Goday, la cap de família, representa la burgesia catalana que va prosperar amb el desenvolupament industrial i comercial. El seu fill Ramon Valldaura és un advocat progressista que s'implica en el moviment catalanista i republicà. La seva filla Maria Valldaura és una dona culta i independent que es dedica a la pintura i al periodisme. El seu nét Armand és un jove rebel i idealista que s'enamora d'una dona obrera i participa en la revolta anarquista del 6 d'octubre de 1934. Tots ells mostren les tensions i les contradiccions entre les diferents classes socials, ideologies i aspiracions que van caracteritzar aquella època.
Els espais simbòlics de la novella
La novella està ambientada principalment a Barcelona, però també hi apareixen altres escenaris com París, Ginebra o Romanyà de la Selva. Aquests espais tenen una funció simbòlica que reflecteix el caràcter i l'evolució dels personatges. Per exemple, el xalet dels Valldaura a la part alta de Barcelona és el símbol de la riquesa i el prestigi de la família, però també de la seva decadència i fragmentació. El jardí del xalet és un espai natural que contrasta amb la ciutat moderna i caòtica, però també és un espai on es produeixen drames familiars com la mort de Teresa Goday o el suïcidi d'Armand. París és la ciutat on Maria Valldaura viu el seu amor amb el pintor francès Jean Dessalines, però també on pateix el seu abandonament i el seu avortament. Ginebra és el refugi on Maria Valldaura es recupera de la seva depressió i on coneix al seu segon marit, el metge suís Albert Agustí. Romanyà de la Selva és el lloc on Maria Valldaura passa els seus últims anys, envoltada de natura i d'amics, però també on mor sola i sense descendència.
Les dones protagonistes de la novella
De tots els personatges que apareixen a la novella, els femenins destaquen per la seva complexitat i rellevància. Teresa Goday de Valldaura, la cap de família, és retratada com una dona passional que durant el transcurs de la novella s'apropa a la vellesa. Una dona que s'ha buscat una vida que li garanteix l'abundància material, però que també ha patit la infidelitat del seu marit, la mort del seu fill petit i la indiferència dels seus fills grans. Maria Valldaura, la filla de Teresa Goday, és una dona culta i independent que es dedica a la pintura i al periodisme. Una dona que ha viscut l'amor i el desamor, que ha tingut dos marits i que ha perdut un fill abans de néixer. Sofia, la criada dels Valldaura, és una dona humil i fidel que ha servit la família durant tota la seva vida. Una dona que ha estimat en secret a Ramon Valldaura i que ha criat els seus fills com si fossin seus. Aquestes tres dones representen tres models diferents de feminitat que es contraposen i complementen al llarg de la novella.
La influència de les novelles de fulletó del segle xix
Mercè Rodoreda va confessar que Mirall trencat era una imitació de les novelles de fulletó de la segona meitat del segle xix, com ara Les misèries de París de Eugène Sue o La comtessa de Charny d'Alexandre Dumas. Aquestes novelles eren un gènere popular que narrava les aventures i desventures de personatges pertanyents a diferents classes socials, amb una trama plena d'intrigues, secrets, amors i traïcions. Rodoreda va adaptar aquest gènere al seu context històric i cultural, però també va introduir elements innovadors com el punt de vista múltiple, el llenguatge colloquial i el simbolisme. Així, Mirall trencat és una novella que combina el realisme amb el modernisme, la tradició amb la renovació, la crítica social amb la introspecció psicològica.
La recepció i el reconeixement de la novella
Mirall trencat va ser publicada l'any 1974 per l'editorial Club Editor, després d'un llarg procés d'escriptura i revisió que va durar uns vuit anys. La novella va tenir una bona acollida per part de la crítica i del públic, que van valorar positivament la seva complexitat estructural i estilística, la seva riquesa temàtica i simbòlica i la seva capacitat per reflectir una època i una societat. La novella va rebre el Premi Lletra d'Or l'any 1976, com a reconeixement a la seva qualitat literària. Des de llavors, Mirall trencat ha estat traduïda a diversos idiomes, com ara el castellà, el francès, l'anglès o l'alemany. També ha estat adaptada al teatre, al cinema i a la televisió. Mirall trencat és considerada una de les obres mestres de Mercè Rodoreda i una de les novelles més representatives de la literatura catalana contemporània.
Referències:
[Viquipèdia]
[Academia.edu]
[SlideShare]
[Pròleg de Mercè Rodoreda a Mirall trencat]
[Biografia de Mercè Rodoreda](https://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/pagina.php?id_sec=8)
a7a7d27f09