ET convidem a la Matinal artística!
Mentre no arriba l'escola d'estiu MEACquera, et convidem a la Matinal artística, aquest dissabte 18 de maig a l'Espluga de Francolí.
El MEAC és cultura, i per això també hem organitzat aquesta activitat pel dia internacional dels museus (DIM): Museus per l'educació i la investigació
Ens agradaria compartir amb tu les visites a l'exposició del Museu Terra, Tros de dona i la Memòria de l'oblit, a l'Espluga de Francolí, que hem organitzat juntament amb la conversa: Tot penja d'un fil: un camí que uneix les exposicions i cadascú, un UNIVERS amb l'Eulàlia Bosch.
És una activitat organitzada pel MEAC i el Museu terra, gratuïta i oberta a totes les persones interessades.
T'hi apuntes?
Programa
9h a 9:30h
Benvinguda a la Sala d'actes del Museu Terra de l'Espluga de Francolí)
Equip del MEAC
9:30h a 11h
Visita a l'exposició "Memòria de l'oblit" (Ctra. Poblet 11, Espluga Francolí)
A càrrec de Mjus, autor de l'exposició
11h a 11:20h
Pausa-cafè MEACquera a la Guingueta del Museu Terra
11:20h a 12:40h
Conversa: Tot penja d'un fil
A càrrec d'Eulàlia Bosch, filòsofa, arts i vida quotidiana
12:40 a 13:45h
Visita a l'exposició Tros de dona al Museu Terra
A càrrec de la comissària Anna Maria Andevert
13:45 a 14h
Cloenda de la Matinal
Equip del MEAC
Memòria de l'oblit és una exposició de Mjcus, una experiència personal i un projecte artístic.
L'experiència de l'acompanyament al meu pare i la meva mare en els últims anys de la vida.
Un projecte tradueix en fotografies, vídeo, instal·lacions i performance 12 anys de vida. Sigui com sigui, la vida i l’art van coincidir en el mateix lloc i al mateix temps. És veritat que això sempre succeeix, jo no ho havia imaginat d’aquesta manera.
Cuidar el meu pare i la meva mare en els últims anys de la seva vida. Dia a dia d’acompanyar, d’estar present, de sostenir i donar suport… D'aquesta vivència en va sorgir un projecte personal i artístic:
– Com mirar els últims anys de l’existència?
– Com abraçar la fragilitat dels altres que també és la meva?
– Com dibuixar horitzons cada dia quan només hi ha la certesa de la mort propera?
Memòria de l’oblit és un projecte de cocreació on es creuen molts camins:
-Tres amics que confien en la possibilitat de fer un projecte que qualsevol podria pensar que no té cap sentit.
-Uns espais abandonats des de fa dècades i la voluntat de recuperar-los i fer-los habitables amb una proposta expositiva inèdita.
-El background de dotze anys d’acompanyament dels meus pares.
-Un relat del final de la vida.
-El desig de fer amb tot això una proposta artística per compartir que l’enigma de la mort no és un tabú.
Conversa amb Eulàlia Bosch
Eulàlia Bosch (Barcelona, 1949) és professora de filosofia, curadora d'exposicions i creadora de projectes que connecten les arts, l'educació, i filosofia amb la vida quotidiana.
En l'àmbit dels projectes artístics, tots ells dotats de projectes educatius d'ampli abast. Des de 1990 ha participat en projectes de col·laboració amb museus entre els quals LACMA a Los Angeles, Califòrnia, o la Tate Modern a Londres i amb centres d'educació artística per a nens i nenes com Barnahus a Bergen, Noruega, o Arte in gioco a Milà, Itàlia. El 1995 crea el Departament d'Educació del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) que dirigeix fins a 1999 i des d’aleshores treballa regularment amb la Fundació Eugènia Balcells.
Com a docent, Eulàlia Bosch és membre del grup fundacional de l'Institut de Recerca per a l'Ensenyament de la Filosofia (IREF). La seva participació a congressos i conferències és una línia permanent de treball en la seva activitat professional.
És autora de nombrosos articles i dels llibres: El Plaer de mirar. El museu del visitant (Actar, Barcelona 1998), Qui educa a qui? Històries breus de llarga durada (Eumo, Universitat de Vic 2003), Un lloc anomenat escola (Barcelona, Graó 2010), Blue Blue Elefante: las voces de una escuela (Montevideo 2015).
És també editora de llibres com ara: Te mando este rojo cadmio: una correspondencia sobre el color entre John Berger y John Christie, (Barcelona, Actar 2000), Paisajes embrionarios d'Ariel Ruiz Altaba (Barcelona, Actar 2001) o Educació i vida urbana: 20 anys de ciutats educadores (Ciutats educadores, Barcelona, 2008).
L'any 2003 crea, juntament amb Ramón Espelt i Pep Subirós, Gao lletres, una agència dedicada a la concepció i desenvolupament de projectes culturals i educatius des de la perspectiva de la cultura com a servei públic. Fins al 2014, any de tancament, les àrees temàtiques d'interès de l'agència van des del patrimoni històric fins a la creativitat artística contemporània, amb particular èmfasi en la dimensió cultural de la vida urbana i el seu intens ritme de canvi i, molt especialment, en els principis i problemes associats a la sempre creixent diversitat cultural.
Actualment centra el seu interès en l’escriptura.
