3 XEMENEIES DE SANT ADRIÀ

Aquesta web no està actualitzada

Hem migrat a 3xemeneies.cat

Disculpeu les molèsties

HI HA MODEL ALTERNATIU

A LA TRANSFORMACIÓ DEL LITORAL DE LES 3 XEMENEIES

Recentment, el Departament de Territori de la Generalitat ha presentat els documents del Pla Director Urbanístic (PDU) del les 3 Xemeneies per a ser aprovats inicialment. Aquest és el model que presenten per a les 32 hectàrees del litoral: un nou barri amb 1.702 habitatges, 82.600 m2 d’oficines, 23.600 m2 de comerços i un hotel de 4* amb 250 habitacions en edificis de 10, 13 i en algun cas 19 plantes que suposen un augment del 15% de la població de Sant Adrià. A més, per primer cop donen “directrius” d’intervenció urbanística sobre els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud. Unes directrius que permeten transformar aquests espais en un nou 22@ a l’estil del Poblenou. Una proposta de gran calat que no ha estat sotmesa ni pensen sotmetre a cap procés de participació ciutadana.

El model de la Generalitat proposa també l’ampliació del parc existent en 9,5 hectàrees i el manteniment dels equipaments esportius actuals, però amb algunes diferències amb la versió anterior: incorpora un 28% més de sostre residencial, una reducció del 25% de l’activitat econòmica, una reducció del 19% del parc, una reducció del 6% d’equipaments i un increment del 52% de la valoració del sòl, majoritàriament privat. Tot plegat sense inversió pública, justificat en una suposada “viabilitat econòmica” i sense que en cap dels seus informes s’estudii l’afectació que tindrà sobre el teixit social i econòmic existents.

Tot això ubicat en una “Zona potencialment inundable” i part en una “Zona Inundable” segons l’Agència Catalana de l’Aigua. Una zona marítima i de desembocadura del Besòs molt fràgil des del punt de vista mediambiental i de gran interès social que està especialment exposada als efectes de la crisi climàtica que ja tenim a sobre. Una intervenció que suposarà, segons els propis informes, uns valors anuals de 12.000 tones de CO2 emesos, 1.900 tones de residus generats, 24.000 MWh de consum elèctric i 0,31 hm3 d’aigua consumida. Una zona, a més, situada a 1.000 m de la incineradora TERSA i a 400 m dels quatre grups de centrals elèctriques.

És aquest el model que interessa aplicar a aquest sector de la regió metropolitana? El model de densificació i mixticitat d’usos que proposa Territori potser és vàlid per a altres llocs de la regió metropolitana però, de debò que és el que cal aplicar aquí? Cas d’aplicar-se, aquest model ens quedarà instaurat de per vida. No hi haurà marxa enrere.

Ens oposem radicalment a aquest model per inadequat i especulatiu i fa temps que proposem un altre model alternatiu basat en els conceptes “Natura, Esports i Cultura”. Amb un gran parc metropolità, el manteniment i potenciació dels equipaments esportius i amb uns nous usos per a l’antiga tèrmica dedicats a la recerca, la innovació, la formació i la transferència de tecnologia en els àmbits de la lluita contra els efectes del canvi climàtic i la transició energètica. Uns usos amb sinergies evidents amb el campus Besòs de la UPC i els polígons industrials propers.

Un model alternatiu que suposa una protecció real i efectiva contra els efectes del canvi climàtic que, en lloc de pressionar, respecta i protegeix el delicat medi natural on s’ubica, que no segrega l’ús del litoral per a uns pocs privilegiats, que és un dinamitzador de l’activitat econòmica del seu entorn i que evita l’especulació i la gentrificació. En definitiva, un model pensat per a benefici de la majoria i no pas d’una minoria.

És evident que aquest nou model té un cost, possiblement de l’ordre dels 65 milions d’euros, que hauria d’assumir en bona part el sector públic (metropolità, nacional, estatal i/o europeu). Hem viscut històricament, i en certa manera encara vivim, la consideració de “pati del darrere” metropolità, assumint depuradores, incineradores i centrals elèctriques. Però quan des del Besòs es demanen inversions, sovint la resposta és que “no hi ha diners”. Alhora, cada dia observem perplexos com es destinen diners públics a projectes i propostes en altres zones més properes al Llobregat o al centre de Barcelona. Només dos exemples d’actuacions recents: la nova estació de metro de la Zona Franca amb una inversió pública de 40 milions d’euros o el projecte de transformació del solar de La Magòria al districte de Sants-Montjuïc que preveu una inversió pública de 60 milions d’euros. I una de més antiga però encara en construcció: el nus de Les Glòries, amb una inversió de l’ordre dels 150 milions d’euros.

No. El model proposat per la Generalitat no és l’únic possible ni viable. Hi ha model alternatiu. Però, malauradament no veiem voluntat política per enlloc, ni tan sols per considerar-lo o avaluar-lo.

UN NOU BARRI PER A LES TRES XEMENEIES?

El Departament de Territori de la Generalitat ha presentat als regidors de Sant Adrià i Badalona uns nous documents del Pla Director Urbanístic (PDU) de les 3 Xemeneies per a la seva aprovació inicial.


Us convidem a l'acte que hem organitzat per explicar-vos el seu contingut i per escoltar-vos.


Dijous dia 19 de març de 2020 a les 19h al Casal de Cultura de Sant Adrià

DESESTIMAT EL CONTENCIÓS D’ENDESA CONTRA

LA DECLARACIÓ DE BCIL DE LES 3 XEMENEIES DE SANT ADRIÀ


Després de moltes reivindicacions per part nostra, el setembre de 2016 l’ajuntament de Sant Adrià va declarar la tèrmica de les tres xemeneies Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Posteriorment també va desestimar un recurs de reposició en contra presentat per Endesa. Finalment, el març de 2017 Endesa presenta un nou recurs, en aquest cas davant el jutjat del contenciós-administratiu.

Ara, aquest 4 de desembre, el jutjat del contenciós-administratiu número 14 de Barcelona ha desestimat “íntegrament” el recurs d’Endesa tot admetent que el procediment de declaració de BCIL realitzat per l’ajuntament de Sant Adrià és correcte tant en la forma com en el fons.

La sentència reconeix la vàlua de l’ “extens i complet” informe tècnic redactat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona utilitzat per l’ajuntament per justificar la declaració. A més, reconeix valors històrics, socials, culturals, arquitectònics, científics, tècnics, simbòlics, identitaris i paisatgístics als edificis de l’antiga tèrmica. Al final, arriba a la conclusió que “...estamos ante un edificio que, por muy diversos motivos (que deben ser analizados de manera conjunta y no aislada, como hace la parte actora), reúne los requisitos para ser considerado bien cultural de interés local.”. També s'observa a la sentència la confirmació de l'obligació del propietari (de moment Endesa) de fer un manteniment adequat dels edificis tal i com prescriu la Llei de Patrimoni Cultural Català.

La sentència, tot i la seva contundència, encara no és ferma ja que pot ser recorreguda davant la sala del contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Esperem que no sigui recorreguda i, si és el cas, sigui novament desestimat el recurs.

VALOREM LA PROPOSTA DEL PROMOTOR EGIPCI MOHAMED ALY

DE NOUS USOS PER A LA TÈRMICA

Valoració Amlaak

EL NOSTRE MODEL DE FRONT LITORAL

PER A SANT ADRIÀ

Si esteu d'acord amb la nostra proposta, doneu-nos el vostre suport omplint aquest breu formulari

El nostre model de front litoral

LES TRES XEMENEIES COM A POL DE TRANSICIÓ ENERGÈTICA

I LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

Amb aquest títol s'ha signat un conveni de col·laboració entre el Consorci del Besòs i la fundació BIT Habitat . Aquest conveni ens ha estat presentat el 18 de febrer de 2019 i en ell es proposa, entre altres aspectes, analitzar i valorar els projectes presentats al Consorci i elaborar, de forma participada, un "programa funcional" per a la tèrmica. Hi ha la voluntat de comptar amb la participació de l'Administració, les universitats, els moviments veïnals i les empreses. La nostra Plataforma ja ha mostrat la seva voluntat de participar i de col·laborar en la recerca de nous usos, aspecte fonamental de la transformació del nostre litoral.


Conveni Consorci - BIT Habitat.pdf
Addenda 1 al conveni Consorci - BIT Habitat.pdf

PROGRAMA "ESCALA HUMANA" DE LA 2 DE TVE (13 febrer de 2019)

A banda de parlar de la tèrmica de Sant Adrià, hi apareixen també altres casos molt interessants com ara el de Matadero Madrid

VALORACIÓ DE LA SESSIÓ DE RETORN

21 gener 2019


Valoració de la sessió de retorn.pdf

VALORACIÓ DEL PROCÉS PARTICIPATIU I PROPOSTES

Valoració del procés participatiu 2018 i propostes.pdf

PROPOSTES SEMINARI 4

29 octubre 2018

Seminari 4. El front edificat. Model d'ordenació.pdf

PROPOSTES SEMINARI 3

22 octubre 2018

Seminari 3 Connectivitat i accessibilitat.pdf

PROPOSTES SEMINARI 2

15 octubre 2018

Seminari 2 Caracterització del parc i de l'espai públic.pdf

PROPOSTES SEMINARI 1

8 octubre 2018

Seminari 1 El futur de les 3X.pdf

VALORACIÓ DE LA SESSIÓ INFORMATIVA

27 setembre 2018

Valoració de la sessió informativa.pdf

NOU PROCÉS PARTICIPATIU


El proper 27 de setembre de 2018 i, impulsat pel Consorci del Besòs, s'inicia un nou procés participatiu sobre el Pla Director Urbanístic (PDU) del Front Litoral de Sant Adrià.

Aquesta primera sessió informativa tindrà lloc al Casal de Cultura de Sant Adrià a les 18:30h.

Podeu consultar el disseny d'aquest nou procés en aquest enllaç.

A la pestanya "PDU" trobareu tota la informació. També hem obert un espai específic: "Digues la teva" per recollir les vostres aportacions. I en aquest enllaç trobareu el posicionament inicial de la Plataforma.

Tot i que la suspensió del procés de tramitació del PDU i l'obertura d'un autèntic procés participatiu era una de les nostres principals reivindicacions, el fet que durant la seva presentació s'informés que no seria vinculant pot tenir un efecte descoratjador de la necessària participació.

Creiem que cal anar cap a un urbanisme participatiu i superar el model de participació de la Llei d'Urbanisme. L'Administració ha de vetllar pels interessos generals per sobre dels particulars.

No ens agrada que el "punt de partida" sigui la proposta del "Document d'objectius i proposta" del PDU, amb el qual estem en total desacord. Tampoc ens agrada que el "marc de discussió" establert descarti, sense justificació suficient, l'opció de transformar el front litoral en un gran parc central metropolità amb equipaments.

Al "procés participatiu" del 2016 el tema de l'activitat econòmica apareix com el 7è dels 10 aspectes prioritaris amb un 6,6% de les aportacions però és el que més s'ha destacat i al que ha donat més importància els redactors de la proposta inicial del PDU en contraposició a un altre aspecte prioritari "la implicació de les institucions públiques en el finançament" que apareix en 3r lloc amb un 14% de les aportacions.

OFICINA RECEPTORA I AVALUADORA DE PROJECTES

Oficina 3 xem..pdf

El 26 de març de 2018, el Ple de l'Ajuntament de Sant Adrià aprova la creació d'una Oficina receptora i avaluadora de projectes de reutilització de la tèrmica al Consorci del Besòs.

Aquesta oficina ha de centralitzar i avaluar tots els projectes sobre la tèrmica però, a més, ha de realitzar un estudi DAFO (Debilitats-Amenaces-Fortaleses-Oportunitats), un Pla d'Usos i Viabilitat i coordinar les diferents administracions per a convertir-se en una "finestra única" sobre projectes de reutilització.

Per la seva banda, l'Ajuntament l'ha de publicitar per tots els mitjans.

PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL "ON/OFF LES TRES XEMENEIES"

Emmarcada en la iniciativa de la UE “2018 any europeu del patrimoni cultural” i la proposta de E-FAIT (Federació Europea d’Associacions de Patrimoni Industrial) de dedicar el mes de maig al patrimoni de les xemeneies industrials, la Plataforma per la conservació de les tres xemeneies i l’Associació d’Amics de la UNESCO de Sant Adrià, organitzen la projecció del documental “ON/OFF Les Tres Xemeneies” i un col·loqui posterior al voltant dels nous usos que hauria de tenir l’equipament patrimonial de la tèrmica.

El documental, produït per Televisió de Badalona amb guió i direcció de Gina de Tera i Ferran Graó, fa un repàs per la història i l’impacte de la tèrmica a Sant Adrià i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Més enllà del fet estètic, exemple de l’arquitectura brutalista industrial dels anys 70, les Tres Xemeneies són el testimoni de l’entrada de Catalunya a la segona revolució industrial, amb un creixement econòmic que no hauria estat possible sense la central tèrmica. Alhora, també esdevenen un símbol d’identitat per a molts ciutadans

Com un endoll que s’encén i s’apaga “ON/OFF” ens convida a endinsar-nos a l’interior de les Tres Xemeneies. Un viatge que ens permet comprendre quina és la singularitat de l’edifici, com era el dia a dia a la central i sobretot esbrinar quin va ser l’impacte econòmic i mediambiental de la central per a Sant Adrià, Badalona i la resta de l’Àrea Metropolitana.

Protagonistes:

  • Jaume Vallès Aroca. Periodista i comissari de l’exposició “La fàbrica de la llum”
  • Joaquin, Ginés i Ramon. Treballadors de la tèrmica
  • Teresa Colomer. Activista de Badalona organitzadora de la manifestació contra el “polvillo negro”
  • Maria Cané i Esther Sansa. Veïnes de Badalona que participaren a la manifestació
  • Xavier Querol. Investigador del CSIC expert en contaminació
  • Salvador Rueda. Biòleg que aconseguí, el 1983, la declaració de Sant Adrià com a zona atmosfèricament contaminada.
  • José Luis Muñoz. Membre de la Plataforma per la conservació de les tres xemeneies
  • Ángel Lozano. Ex cap d’explotació de la tèrmica
  • Francesc Muñoz. Geògraf i director de l’observatori de la urbanització
  • Joan Carles Alayo. Enginyer i estudiós de la història de l’energia
  • Christopher Willan. Fotògraf que va fer el reportatge pocs dies abans del tancament de la central
  • Isabel Hernández. Subdirectora general de prevenció i control de la contaminació atmosfèrica de la Generalitat
  • Vanessa López. Cap de l’arxiu del Fons Històric d’Endesa
  • Juan Ramon Obón. Actual director de la tèrmica de cicle combinat Besòs 5, successora de les Tres Xemeneies

APORTACIONS I PROPOSTES AL DOCUMENT D'AVANÇ DEL PDU 3 XEMENEIES

Aportacions i propostes avanç PDU.pdf

Dilluns 12 de març de 2018 hem presentat al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat les nostres aportacions i propostes als documents d'avanç del PDU (Pla Director Urbanístic) del sector de les 3 xemeneies.

Us destaquem algunes de les aportacions i propostes presentades:

  • Proposem la suspensió del procés actual de tramitació del PDU i l’obertura d’un autèntic procés de participació que defineixi el model de planejament.
  • La realització de determinades actuacions sobre infraestructures i serveis hauria de ser prioritària i no supeditada a l’execució de la nova ordenació
  • El PDU hauria d’incloure l’estudi d’una alternativa que destini el sector de nova ordenació a equipaments i zones verdes de caràcter metropolità.
  • Sol·licitem que, abans del PDU, es dugui a terme un Pla d’usos i viabilitat de l’equipament de les 3 xemeneies i la nau de turbines així com la creació d’una oficina receptora i avaluadora de projectes.
  • L'edificabilitat i les alçades edificatòries previstes són excessives

MATERIAL GRÀFIC UTILITZAT A LA JORNADA DEL 1/3/2018

PROPOSTES SOBRE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

(presentades al Consorci del Besòs el març de 2017)

JORNADA 1 MARÇ 2018.pdf
PROPOSTES PARTICIPACIÓ.pdf

JORNADA D'INFORMACIÓ I PARTICIPACIÓ

Vols conèixer què diu l'avanç del Pla Director Urbanístic del Front Litoral de Sant Adrià?

Vine i participa. T'ho expliquem dijous 1 de març de 2018 a les 19h al Casal de Cultura de Sant Adrià

Ubicació:

REBEM UN RECONEIXEMENT ESPECIAL A LA NOSTRA TASCA DE CONSCIENCIACIÓ, DOCUMENTACIÓ, DIFUSIÓ I REIVINDICACIÓ

PREMIS BONAPLATA 2017

Dimecres dia 29 de novembre de 2017, l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya va fer un reconeixement especial a la nostra Plataforma en el Premi Especial de Patrimoni categoria Reivindicació del Patrimoni Industrial atorgat per l'Expedient de Declaració BCIL, informe tècnic de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, elaborat per F. Xavier Menéndez i Pablo.

Aquest informe tècnic representa la culminació d'un procés de conscienciació, documentació, difusió i reivindicació iniciat el 2011 per la nostra entitat per tal de catalogar la tèrmica com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).