què ens preguntem sobre El canvi climàtic?

En aquesta pàgina hi trobaràs resposta a diferents preguntes que ens fem sovint sobre el canvi climàtic.

Què és l'efecte hivernacle?

Existeixen diferents gasos que tenen la propietat d'absorbir la radiació infraroja que els incideix i de remetre-la novament cap al seu voltant. Aquests gasos s'anomenen gasos d'efecte hivernacle, i el fenomen, l'efecte hivernacle.

L'efecte hivernacle és un procés d'origen natural que es produeix a la nostra atmosfera. Els principals gasos causants d'aquest efecte a la nostra atmosfera són el vapor d'aigua, el metà i el diòxid de carboni. Si aquests gasos no hi fossin, i per tant no es produís l'efecte hivernacle, la temperatura d'equilibri del planeta seria uns 33° C inferior a l'actual, i se situaria al voltant dels -18°C en comptes dels aproximadament 16°C actuals. És a dir que l'efecte hivernacle és un procés que permet l'existència d'aigua líquida a la Terra i, per tant el desenvolupament de la vida com la coneixem actualment.

L'efecte hivernacle no és la causa del canvi climàtic, és un fenomen natural originat per alguns gasos atmosfèrics, però degut a l'activitat antròpica (activitat humana) s'estan acumulant a l'atmosfera de forma considerable:

• • Emissió massiva de gasos producte de l'ús de combustibles fòssils com el diòxid de carboni, els òxids de nitrogen i de sofre.

  • Formació de l'ozó troposfèric.

  • Emissions de metà en l'agricultura i ramaderia.

Conseqüentment, el balanç energètic del planeta queda alterat, incrementant l'energia reemesa per aquests gasos cap a la superfície terrestre i fa augmentar la temperatura d'equilibri del sistema atmosfera-superfície terrestre.

Què és la corba de Keeling?

La corba de Keeling és un gràfic que mostra l'evolució de la concentració de CO2 atmosfèric interanual en ppmv (parts per milió de volum) a Mauna Loa (Hawaii) des de finals de la dècada del 1950 fins al 2015. 

Hi ha evidències clares que el clima està canviant? Realment l'activitat antròpica n'és la causa?

D'unes dècades ençà, les observacions i la mesura de diferents variables atmosfèriques, oceàniques, sobre la superfície terrestre i ecosistemes vegetals variats evidencien que la Terra s'està escalfant. 

Hi ha dos factors que poden alterar el clima:

• Factors exògens: conjunt de factors exteriors al nostre planeta, com per exemple canvis en els paràmetres orbitals de la Terra al voltant del Sol i la seva relació amb els períodes glacials.

• Factors endògens: conjunt de factors que influeixen en el clima i que formen part del mateix sistema atmosfera-Terra, com per exemple el vulcanisme, el corrent del Golf, els núvols, les partícules en suspensió i la concentració de determinats gasos a l'atmosfera.

En les darreres dècades no hi ha hagut cap canvi en els factors exògens. Conseqüentment, el canvi climàtic que les observacions evidencien no és causat per factors exògens. Si ens fixem en els endògens, n'hi ha que també s'han de descartar. L'activitat volcànica, per exemple, en les darreres dècades no ha estat prou important per generar un canvi en les condicions climàtiques, com sembla que en el passat podria haver ocorregut. La distribució dels continents i l'activitat magnètica del Sol i la Terra tampoc han variat. La corba de Keeling ens dona un possible indici de la causa del canvi climàtic: les emissions de CO2 a l'atmosfera, i, per tant, una alteració en el balanç energètic del planeta. A més, el metà, una molècula més eficient que el CO2 generant efecte hivernacle, s'emet de forma massiva als arrossars i en la ramaderia. Amb tot, l'increment de la població i les emissions de gasos d'efecte hivernacle derivades d'aquestes activitats antròpiques sembla que són una de les causes principals de l'alteració del balanç energètic de la Terra i de l'increment de la temperatura del nostre planeta. Per últim, l'IPCC (en anglès Intergovernmental Panel on Climate Change, grup d'experts per a l'estudi del canvi climàtic) assenyala, amb un 95% de probabilitats, l'activitat antròpica com a causant del canvi climàtic en què ens trobem immersos.

Com ha evolucionat el coneixement del canvi climàtic a través dels informes de l'IPCC des del primer fins al cinquè?

Des del 1988 l'IPCC ha publicat cinc informes, el darrer dels quals va ser publicat entre els anys 2013 i 2014. Aquests informes són una eina valuosa per analitzar com ha variat no només el coneixement sobre el canvi climàtic d'una forma rigorosa, sinó també la percepció i les implicacions que aquest comporta per a la societat humana.

• 1r Informe: Va assentar les bases científiques de l'escalfament global  va tenir un paper clau en la posada en escena internacional del problema del canvi climàtic, ja que va conduir cap a la creació del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic.

• 2n Informe: Va proporcionar informació bàsica per arribar a l'acceptació del protocol de Kyoto, l'any 1997.

• 3r Informe: Va actualitzar els continguts científics, tècnics i socials, va descriure els canvis detectats en el sistema climàtic i les seves influències sobre els ecosistemes i va proporcionar mesures per lluitar contra el canvi climàtic. En aquest informe, l'atribució de la causa del canvi climàtic a l'activitat antròpica no superava el 66%.

• 4t Informe: Atribueix de forma pràcticament inequívoca (es qualifica de molt probable amb 90%) a l'activitat antròpica la causa de l'escalfament global.

• 5è Informe: Atribueix de manera extremadament probable a l'ésser humà la responsabilitat del canvi climàtic (95%) i centra bona part del seu treball en els aspectes socioeconòmics, la mitigació i l'adaptació del canvi climàtic que al llarg del segle XXI s'anirà agreujant si no reduïm de manera dràstica les emissions.

Des del 1r informe, l'any 1990, fins el darrer, el 2014, hi ha un missatge comú: cal reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle originats per l'activitat humana, per mitigar i evitar que el canvi climàtic esdevingui un problema de primera magnitud al nostre planeta, com aquests informes pronostiquen que serà.

Per què és tan important l'acord que es va produir a la cimera de la COP21 a París l'any 2015?

La COP21 va ser la XXI Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic que va tenir lloc a París entr el 30 de novembre i el 12 de desembre de 2015.

Els representants de 195 països, és a dir, gairebé la totalitat de la humanitat, van signar un document conegut amb el nom d'acord de París i que té com a objectiu lluitar contra el canvi climàtic.

El fet que 195 països signin un acord de lluita contra el canvi climàtic és veritablement un fet històric, ja que, en primer lloc, implica que hi ha una acceptació general de l'existència del canvi climàtic, i, en especial, de la seva atribució a l'activitat humana.

Un altre fet rellevant és la universalitat de l'acord. 

Detalls de l'acord:

• Limitar l'escalfament global a menys de 2°C l'any 2100 amb relació a la temperatura mitjana del planeta a l'era preindustrial.

• Aquest valor, que preferiblement s'hauria de situar entorn dels 1'5°C, és recomanat per l'IPCC, en previsió que valors superiors comportarien amb gairebé tota seguretat catàstrofes climàtiques importants.

• Assolir aquests valors implicarà reduccions d'entre el 40% i el 70% dels gasos d'efecte hivernacle l'any 2050, i zero emissions l'any 2100.

• L'acord entrarà en vigor l'any 2020.

Tot aquests compromisos, que van agafar força i empenta els anys posteriors al COP21, actualment corren perill de no portar-se a terme d'una forma efectiva. Els Estats Units, un dels països amb més emissions, va trencar el seu compromís amb l'arribada al govern de l'administració Trump l'any 2017 i va anunciar la seva retirada d'aquests compromisos negant l'existència d'un canvi climàtic antròpic.

Els Estats units van quedar aïllats de l'acord de París del 2015 després que en la COP23 del novembre del 2017 la resta de països signants de la COP21 van seguir mantenint la voluntat de treballar pe reduir les emissions i la temperatura del planeta. Tots els països excepte els Estats Units van aprovar un document en el qual es comprometen a avaluar les seves emissions per a l'any 2018 i a seguir segons el reglament acordat a París durant la COP21 del 2015.

Per què el canvi climàtic pot provocar el desplaçament i l'extinció d'éssers vius?

Totes les espècies vivents ocupen una àrea de distribució a la Terra que es correspon amb aquells territoris en els quals es donen les condicions ambientals que són capaços de tolerar. L'alteració climàtica causada per les activitats humanes està fent canviar molts paràmetres ambientals, especialment les temperatures i les precipitacions. Això implica que poden enregistar-se valors de temperatura, precipitació o altres paràmetres diferents dels habituals a cada regió. Tot i que comparativament amb altres canvis climàtics que s'han produït al nostre planeta, el causat per activitats humanes està essent molt ràpid. Aquest fet implica que moltes espècies inicialment traslladin la seva àrea de distribució cap a les zones on es donen els valors que requereixen. Aquests desplaçament són força més ràpids en els animals i més lents en les espècies d'altres grups però igualment es produeixen.

Les extincions d'espècies causades pels canvis en condicions ambientals esdevenen quan aquests desplaçaments no poden produir-se perquè hi ha alguna barrera o condicionant que impedeix la mobilitat dels organismes, o bé quan les condicions idònies es troben en zones molt allunyades, o bé ja no es troben enlloc.

Es calcula que, a mitjans del segle XXI, entre el 20% i el 25% de les espècies actuals poden trobar-se en perill d'extinció per canvis ambientals que estan associats a l'escalfament global del nostre planeta.

L'atribució d'una determinada extinció al canvi climàtic amb tota certesa moltes vegades és difícil, ja que sovint n'és la causa juntament amb d'altres processos. 

El canvi climàtic pot arribar a una situació irreversible?

Considerarem que un procés és irreversible quan el temps requerit per tornar a una situació semblant a la inicial és força més llarg del que ha trigat a produir-se el canvi.

L'anàlisi dels canvis que els humans estem produint a l'atmosfera terrestre ha permès detectar tres processos que podrien patir alteracions irreversibles:

• La circulació oceànica a l'Atlàntic.

• La desgasificació del pergelisol (tipus de sòl que es troba congelat fins a molta profunditat i que conté grans quantitats de diòxid de carboni i metà retingudes) i dels oceans.

• La reducció de la criosfera (superfície coberta per neu i gel).

Analitzem els resultats de les simulacions que s'han fet per valorar les possibles alteracions irreversibles d'aquests tres processos.

S'ha especulat amb la possibilitat que la fusió del gel present a Groenlàndia pugui alterar la circulació dels corrents de l'Oceà Atlàntic aportant-hi gran quantitat d'aigua dolça i freda implicant canvis importants en el clima. Les simulacions realitzades, en canvi, mostren que, amb força certesa, la circulació oceànica a l'Atlàntic es debilitarà al llarg del segle XXI, però no es col·lapsarà, cosa que sí que es pot produir a més llarg termini si l'escalfament global prossegueix.

En el segon procés, s'ha valorat que l'escalfament global provoqui l'alliberament del CO2 i del metà d'una forma irreversible, procés que acceleraria el canvi climàtic, ja que es tracta de gasos d'efecte hivernacle. Malauradament, la comunitat científica no disposa de prou dades sobre els processos i les retroalimentacions vinculades a la desfeta del pergelisol i l'alteració dels clarats de metà dels oceans i, per tant, no es pot fer cap afirmació amb base científica sobre la possibilitat de canvis irreversibles en aquest processos al llarg del segle XXI.

Finalment, amb la reducció de la superfície coberta de neu i gel, els estudis s'han focalitzat en les dues regions gelades del nostre planeta: Groenlàndia i l'Antàrtida. En ambdós casos, les precipitacions en forma sòlida segueixen superant la fusió existent, però en algunes zones es produeix una clara pèrdua de massa total de gel per descàrrega cap al mar en forma d'icebergs. Les simulacions ens diuen que aquestes afectacions seran, a curt plaç, molt més severes a Groenlàndia i es creu que la superície gelada podria acabar desapareixent. Aquest fet causaria una elevació del nivell de mars i oceans d'uns 7 metres i trigaria uns 1.000 anys a completar-se. Aquesta darrera dada indica que si s'actua amb mesures preventives contra el canvi climàtic abans de completar-se el temps que requeriria aquesta desfeta de gel es podria tractar d'un procés, com a mínim, parcialment reversible.

Les respostes a totes aquestes preguntes s'han extret, en gran part, del llibre 100 qüestions per entendre el canvi climàtic de l'editorial Cossetània edicions i escrit per en Jordi Mazon i en Marcel Costa.