A Manlleu el riu ho és tot. A vora Ter es treballa i es gaudeix de valent. S’hi renta la roba bruta i és origen de llegendes fantàstiques, a causa, potser, de la grisa boira hivernal que tot ho difumina.
Fa molt temps la Devesa era un bosc espès i de camins perdedors. Un lloc on gairebé mai ningú no gosava fer-hi cap, perquè se sabia que en la boscúria s’hi amagava un SERPENT!
La gent gran del lloc bé que s’afanyava a recordar-ho:
Un serpent no és pas una serpota qualsevol. Ai ca! Un serpent és una bestiassa gran com una casa de pagès, proveïda d’una abundosa cabellera que corona un diamant.
I això és el que va fer un dia un xicot, sense senderi, que es va atrevir a endinsar-se a la Devesa i acabà descobrint el cau del serpent en una pedra de molí.
El serpent, temorós que li caigues a l’aigua, es treia el diamant sempre que anava a beure al Ter.
El noi aprofità l’ocasió per robar el diamant. I va marxar cames ajudeu-me cap a la vila.
No us vulgueu pas ni imaginar com es va enfadar el serpent quan va tornar de beure i es va adonar del robatori .Amb els seus estranys poders, seguí el rastre del camí que havia dibuixat el lladre.
El sagal va córrer a tancar-se a casa seva, es pensava que estaria lliure de qualsevol perill.
Innocent, més que innocent!. El serpent no trigà a arribar davant el portal. I començà a picar la porta del casal amb la seva immensa cua.
Dins la casa, quin cangueli!
-Ja t’ho deia que el noi ens portaria a la ruïna. A qui se li acut robar el diamant del serpent. Verge Santa! I ara ha perdut el cap. On vas amb el morter? -va dir el pare del noi.
L’animalàs va aconseguir esbotzar finalment la porta. Mentrestant el xicot amagà el diamant sota el morter.
El serpent ensumà de seguida on parava el diamant. I s’enroscà al morter amb la intenció de girar-lo del revés o d’esmicolar-lo.
Però malgrat l’esforç titànic que feia, el serpent no va poder recuperar el diamant i quedà mort, rebentat, enroscat al morter.
El diamant del serpent, com a penitència per haver-ne sortit sans i estalvis, fou ofert a la Mare de Déu de la Font. I diuen que es va estar allí fins que els francesos se’l van emportar. I si no us ho creieu, diu que ho aneu a veure, i ho trobareu
L'auca del Serpent que cada alumne ha pogut pintar al seu gust, després de llegir i treballar-la.
Hem pintat diferents moments de la llegenda amb aquarel·les.