La llegenda dels Sants Màrtirs

Els Sants Màrtirs eren uns sants, fills de Vic, que, quan eren joves, els van perseguir, perquè s’havien fet cristians. Els joves es van anar a refugiar a prop de Sant Hipòlit, a la baga de Santa Llúcia. Allà van trobar una cova molt amagada, on s’hi podien estar sense que ningú se n’adonés de la seva presència. Però, com que no tenien res, només algunes herbes del bosc, la fam se’ls menjava. Prop de la cova on s’amagaven, hi havia una casa molt gran, el mas Quintanes. De l’amo d’aquesta casa deien que era molt garrepa i sempre deia a les seves criades:

—No doneu pa als gossos, que us despatxaré.

Però elles sempre els donaven algun rosegó, als pobres gossos de la casa. L’amo ja ho sabia, però, com que en el fons era prou bon home, tampoc no els deia res. Una vegada es va adonar que, des de feia una temporada, els gossos agafaven el tros de pa amb la boca i se l’enduien, sense menjar-se’l. I sempre se n’anaven pel mateix cantó.

Així que un dia, l’amo els va seguir per saber què feien amb el menjar, i així va arribar fins a la cova on es trobaven el nois. Després de veure com els gossos deixaven el menjar i se’n tornaven cap a la casa, va anar a parlar amb els nois. Llucià i Marcià, ben espantats, li van explicar per quins motius s’amagaven a la cova i l’amo de Quintanes els va prometre que no ho diria pas a ningú.

A partir d’aquell dia l’amo deia sempre a les criades:

—Doneu pa als gossos, doneu pa als gossos!

I elles, de vegades, els hi donaven alguna cosa més que pa.

A la fi, no se sap com, els van capturar i se’ls van endur a Vic, on els van cremar a la plaça dels Màrtirs. Temps després, l’amo de Quintanes va fer aixecar una capelleta allà on s’havien amagat aquells dos màrtirs per pregar per ells.

Extreta de http://www.alacarta.cat/pais-km-0/tall/la-llegenda-dels-sants-martirs-de-vic