L' ànima del castell de Gurb

Els senyors de Gurb i d’Espinzella estaven separats per antics ressentiments i l’odi més gran regnava entre ells. S’escaigué que el de Gurb tenia una filla bellíssima i el d’Espinzella, un galant i garrit minyó. Els dos joves es van enamorar. Ni l’un ni l’altre no s’atrevien a manifestar a llurs pares aquests sentiments. El d’Espinzella cada nit pujava al castell de Gurb i es situava al peu de la finestra de la cambra de la donzella. Aquesta sortia i ambdós sostenien llargues converses. Un servent del de Gurb féu saber al seu senyor les freqüents visites nocturnes al castell del fill del seu rival. Indignat el de Gurb parà un parany al pobre minyó, el qual va caure en mans del servidors del rival del seu pare, i el van matar penjant-l’ho de la torre més alta del castell. Al cap d’uns dies, la noia morí de sentiment pel tràgic esdeveniment. Encara avui, les nits de tots els dissabtes, al bell punt de les dotze surt una ombra blanca amb un fanal a la mà i volta les runes del castell. És l’ànima de la donzella morta d’amor, que surt en cerca de l’ànima del seu estimat, assassinat pel seu pare.

(https://janonomar.blogspot.com/2019/01/llegendes-del-castell-de-gurb.html)