La riera de les Gorgues
Uns pagesos de l’Esquirol van decidir d’esbrinar la fondària del gorg. Van agafar cordes i les van tirar a l’aigua. Sorpresos per la fondària, van anar a buscar més cordes, però van sentir una veu estranya que deia: tira, Ententes, tira, Campàs, que amb altres tantes, no hi arribaràs. L’endemà anaren juntament amb altres pagesos del voltant a intentar trobar la veu, però no van sentir a ningú. El que sí que van trobar van ser les cordes ben posades a la vora del gorg.
Text íntegre de la llegenda:
LA RIERA DE LES GORGUES
Aquesta història se situa a la riera de les Gorgues, que va des de l’Esquirol fins a Sant Bartomeu. Diu la llegenda que dos amos de les cases més properes al rierol, les Antentes i el Campàs, van decidir esbrinar la fondària del gorg. Proveïts de cordes, es van dirigir cap a l’indret.
Un cop al gorg, llançaren les cordes a l’aigua. Sorpresos per tanta profunditat, van decidir anar a buscar més corda. Quan es disposaven a prendre el camí cap a la masia més propera, una veu estranya, cavernosa i lúgubre, sorgida de les pregoneses del gorg, exclamà:
Tira, Antentes
Tira, Campàs
Que amb altres tantes
no hi arribaràs.
Molt espantats, van deixar les cordes i marxaren corrents. L’endemà, acompanyats d'altres pagesos, es van dirigir al gorg.
De veus o remors no en van sentir ni molt ni poc, però la sorpresa fou majúscula quan veieren fora de l’aigua, ben plegades, seques i ordenades, totes les cordes al costat de la rella, o les regnes, tirants i pedra, tant se val quins eren els estris, que havien fet servir per la seva escomesa.
Encara avui hi ha qui recorda la veu d’algun avi que parlava d’aquest esdeveniment tant paorós.