La minyona de Vilarrubí
Diu la llegenda que a la masia de Vilarrubí, al terme d’Oristà, hi havia una bruixa que quan li passava alguna cosa dolenta a algú i feia molt mal temps estava contenta. Però que quan feia sol i tothom estava feliç estava ferida i trista.
Text íntegre de la llegenda:
LA MINYONA DE VILARRUBÍ
A la masia de Vilarrubí, tenien una minyona coixa i malhumorada. Tot funcionava normal, però el dia que es llevava contenta passava alguna cosa a la casa. Si al vespre només s’havia mort un conill o animal de ploma, la gent de la casa estava contenta, perquè, com a cas extrem, podia arribar a morir una bèstia grossa. També es podia bolcar el carro carregat i es rebentaven els sacs. Els dies que portaven el carro amb garbes, calia anar amb molt de compte. Normalment feien el camí sense complicacions, menys quan la minyona estava contenta. En el temps de segar, si la criada cantava, l’amo avisava als segadors que no acabarien el jornal.
Quan hi havia un temporal renegava i no podia caminar, però si era un temporal molt fort, llavors estava feliç. I és que la bruixa, només estava contenta quan la gent patia penes, o quan passava alguna desgràcia.