La dona del castell de Montesquiu
Normalment als castells sol haver-hi bruixes. Es deia que al de castell de Montesquiu hi havia una senyora. Es deia que aquesta senyora estava endimoniada. Per tal de no ser bruixa i no rebre les conseqüències d'aquesta acusació, va decidir seguir sent tal com era, amb aquella manera d’endimoniada.
Text íntegre de la llegenda
LA DONA DEL CASTELL DE MONTESQUIU
Hi havia una vegada, en un poble molt petit que es diu Montesquiu, una senyora que es deia que estava endimoniada. Feia la vida impossible a la gent. Es diu que va matar al primer alcalde de Montesquiu, el va voler conquistar i ell va dir que no. Aleshores ella s’enfadà i el matà.
Per tal de no ser bruixa i rebre les conseqüències, va decidir seguir sent tal com era, amagant aquella manera de ser endimoniada. Però a la gent li feia por perquè es deia que, si te la trobaves, podia venir el teu pitjor malson. A més a més, era molt dolenta i feia la vida impossible a tot el poble fins no poder més. Un dia es trobà amb l’alcalde i aleshores a la bruixa se li va acabar la vida de ser dolenta: la van tancar a una habitació del castell sense poder dir ni piu. Van passar els anys i la bruixa seguia tancada. El poble estava més feliç i més viu que mai. Tots els malsons havien desaparegut. Havia tornat la felicitat.