VEDRUNA VILAFRANCA 6è PRIM.
EL MORRUT
El Morrut era un despietat trabucaire, que assaltava tot aquell qui s’atrevia a passar pel Coll de la Creu de l’Ordal, pas que, situat dalt les serres de Gelida, comunica el Pla del Llobregat i el Penedès.
Un dia muntava cap a aquest coll, provinent de Molins de Rei per ocupar la seva nova plaça a Vilafranca del Penedès, un famós general amb la seva guàrdia.
En això que a les envistes del pas, els va sortir, al mig del camí, el Morrut, i amb veu estentòria els va donar l’alto. Els soldats, amb el general al capdavant, i sense mirar qui ho ha parit, van respondre amb foc granejat; De sobte voletejaven tants projectils com abelles en un eixam…
El Morrut va fugir per cames i es va amagar darrere un marge. Al poc els trets es van aturar i es va fer silenci a ambdós cantons.
El Morrut, més puta que bonic, se’n va pensar una: va treure una bandera blanca i va demanar poder parlar; el general li va concedir. Aleshores es posà dret i amb l’índex de la mà dreta va assenyalar cap unes argelagues fent adonar al militar de les roges barretines que apareixen darrera d’elles.
Els soldats es van acovardir i el general, veient-se sol, es va rendir. El Morrut, des del lloc on era, va manar que llancessin a terra tot allò que duien de valor, ultra les armes. Els soldats ho van fer. Un cop mitja dotzena d’homes del Morrut van recollir el botí, el general abans de seguir cap a Vilafranca, va sospitar i va demanar que es mostressin els homes darrere les argelagues, i la sospita del general es mostra ben fundada, però ja era massa tard: darrere les argelagues, o més ben dit, damunt d’elles, només hi havia roges barretines i cap home.
Això passava, diuen, durant la guerra contra Felip V.
Bienve Moya. Llegendes del Penedès i les valls del Garraf. Edicions de l’Abadia de Montserrat. 2006
RESUM DE LA LLEGENDA EL MORRUT
El Morrut era el bandoler més temut del Penedès i assaltava tothom qui s’atrevia a passar pel Coll de la Creu d’Ordal.
Un dia, passava per aquest coll, un famós general amb els seus soldats per ocupar una nova plaça a Vilafranca.
De cop i volta, el Morrut els va tallar el pas i els va cridar a l’alto. El general va donar l’ordre als soldats de disparar a discreció.
El Morrut va fugir i es va amagar darrere un marge. Com que era molt llest se’n va pensar una. Va treure una bandera blanca i va anar a parlar amb el general. Li va assenyalar unes argelagues, darrere les quals es veien un munt de barretines.
Els soldats van agafar por i el General es va rendir. El Morrut els va dir que llencessin a terra tot el que duien de valor i fins i tot les armes. El Morrut va recollir el botí.
Abans de continuar cap a Vilafranca, el general va tenir una sospita i va demanar als homes amagats que sortissin però darrere les argelagues no hi havia ningú : només unes barretines i cap home.
CONTEXT
Una de bandolers
Aquesta llegenda està contextualitzada al Penedès durant la guerra contra Felip V. Hem trobat aquesta ressenya:
"Quan anar des de el Penedès a Barcelona durava un dia, quan cada pujada tenia un nom (Matamatxos, Sant Salvador, la Creu…), cada revolt un renom (la del Pago, la Paella, la de cal Capellans…) i cada cim una Creu, el Morrut era el bandoler més temut arreu del Penedès. N’estava fins al capdamunt de francesos i castellans que el guanyaven en maleses i mal humor en una guerra més llarga que un dia sense pa, i això no ho podia permetre. La seva història es va mantenir viva fins les acaballes de segle XIX. "
GEOLOCALITZACIÓ
La llegenda El Morrut es desenvolupa només en un punt. Efectivament, el bandoler Morrut i el general de Felip V, que viatja de Molins de Rei fins a Vilafranca, coincideixen al Coll de la creu d'Ordal.
Coll de la Creu d'Ordal
PROCÉS DE TOT EL TREBALL
Hem creat un Sites on expliquem pas a pas el treball que vam fer abans de convertir la nostra llegenda en un audiovisual, ho podreu veure clicant AQUÍ o a les fotos
