VEDRUNA VILAFRANCA 1r. ESO
MOTIVEM ALUMNES I FAMÍLIES
![](https://www.google.com/images/icons/product/drive-32.png)
Els ALUMNES EXPLIQUEN EL PROJECTE
Amb expressió oral iniciem el camí de les llegendes.
TRIEM LES LLEGENDES
Al Progama padlet hem recollit i reescrit les llegendes escollides i hem triat la imatge que les representa.
https://padlet.com/cristinafernandez4/mkl2f9xeel8u
Les llegendes treballades han estat:
- Les alzines del penjats.
- La llegenda de Santa Maria.
- El ramat encantat.
- La mestressa de Fontallada.
- El campanar de la Granada.
- La llegenda sobre la muntanya de Sant Pau.
CADA GRUP TREBALLA LA SEVA LLEGENDA
Preparem la lectura en veu alta
Ens gravem
Ens basem en rols de treball cooperatiu
Analitzem la nostra llegenda
Geolocalitzem la nostra llegenda
Preparem l'Storyboard
Treballem amb cospaces
Incorporem àudios i música al nostre projecte.
ALGUNS EXEMPLES DE PROJECTES: La tria ha estat difícil!
![](https://www.google.com/images/icons/product/drive-32.png)
AVALUACIÓ
L'avaluació com autoregulació de l'aprenentatge.
DE TOTS ELS TREBALLS, ENS QUEDEM AMB UN: EL CAMPANAR DE LA GRANADA.
ANÀLISI DEL TEXT
![](https://www.google.com/images/icons/product/drive-32.png)
PREPARACIÓ DE LA LECTURA EN VEU ALTA
Treball cooperatiu i repartiment de tasques.
GEOLOCALITZACIÓ DE LA LLEGENDA
El google maps , una gran eina.
I..... A PARTIR DE L'STORYBOARD....... AQUEST HA ESTAT EL RESULTAT!
TOTS ELS ALUMNES VALOREM EL PROJECTE
![](https://www.google.com/images/icons/product/drive-32.png)
![](https://www.google.com/images/icons/product/drive-32.png)
EXPLIQUEM TOT EL PROCÉS AL NOSTRE ENTORN.
Elaborem un sites amb els detalls de tot el procediment.
EL MORRUT
El Morrut era un despietat trabucaire, que assaltava tot aquell qui s’atrevia a passar pel Coll de la Creu de l’Ordal, pas que, situat dalt les serres de Gelida, comunica el Pla del Llobregat i el Penedès.
Un dia muntava cap a aquest coll, provinent de Molins de Rei per ocupar la seva nova plaça a Vilafranca del Penedès, un famós general amb la seva guàrdia.
En això que a les envistes del pas, els va sortir, al mig del camí, el Morrut, i amb veu estentòria els va donar l’alto. Els soldats, amb el general al capdavant, i sense mirar qui ho ha parit, van respondre amb foc granejat; De sobte voletejaven tants projectils com abelles en un eixam…
El Morrut va fugir per cames i es va amagar darrere un marge. Al poc els trets es van aturar i es va fer silenci a ambdós cantons.
El Morrut, més puta que bonic, se’n va pensar una: va treure una bandera blanca i va demanar poder parlar; el general li va concedir. Aleshores es posà dret i amb l’índex de la mà dreta va assenyalar cap unes argelagues fent adonar al militar de les roges barretines que apareixen darrera d’elles.
Els soldats es van acovardir i el general, veient-se sol, es va rendir. El Morrut, des del lloc on era, va manar que llancessin a terra tot allò que duien de valor, ultra les armes. Els soldats ho van fer. Un cop mitja dotzena d’homes del Morrut van recollir el botí, el general abans de seguir cap a Vilafranca, va sospitar i va demanar que es mostressin els homes darrere les argelagues, i la sospita del general es mostra ben fundada, però ja era massa tard: darrere les argelagues, o més ben dit, damunt d’elles, només hi havia roges barretines i cap home.
Això passava, diuen, durant la guerra contra Felip V.
Bienve Moya. Llegendes del Penedès i les valls del Garraf. Edicions de l’Abadia de Montserrat. 2006
RESUM DE LA LLEGENDA EL MORRUT
El Morrut era el bandoler més temut del Penedès i assaltava tothom qui s’atrevia a passar pel Coll de la Creu d’Ordal.
Un dia, passava per aquest coll, un famós general amb els seus soldats per ocupar una nova plaça a Vilafranca.
De cop i volta, el Morrut els va tallar el pas i els va cridar a l’alto. El general va donar l’ordre als soldats de disparar a discreció.
El Morrut va fugir i es va amagar darrere un marge. Com que era molt llest se’n va pensar una. Va treure una bandera blanca i va anar a parlar amb el general. Li va assenyalar unes argelagues, darrere les quals es veien un munt de barretines.
Els soldats van agafar por i el General es va rendir. El Morrut els va dir que llencessin a terra tot el que duien de valor i fins i tot les armes. El Morrut va recollir el botí.
Abans de continuar cap a Vilafranca, el general va tenir una sospita i va demanar als homes amagats que sortissin però darrere les argelagues no hi havia ningú : només unes barretines i cap home.
CONTEXT
Una de bandolers
Aquesta llegenda està contextualitzada al Penedès durant la guerra contra Felip V. Hem trobat aquesta ressenya:
"Quan anar des de el Penedès a Barcelona durava un dia, quan cada pujada tenia un nom (Matamatxos, Sant Salvador, la Creu…), cada revolt un renom (la del Pago, la Paella, la de cal Capellans…) i cada cim una Creu, el Morrut era el bandoler més temut arreu del Penedès. N’estava fins al capdamunt de francesos i castellans que el guanyaven en maleses i mal humor en una guerra més llarga que un dia sense pa, i això no ho podia permetre. La seva història es va mantenir viva fins les acaballes de segle XIX. "
PROCÉS DE TOT EL TREBALL
Hem creat un Sites on expliquem pas a pas el treball que vam fer abans de convertir la nostra llegenda en un audiovisual, ho podreu veure clicant AQUÍ o a les fotos