L'Espluga de Francolí

Per tal d'endinsar-nos en el món de les llegendes vam anar a la Biblioteca Municipal Mossèn Ramon Muntanyola. Allí, vam gaudir tot escoltant dues antigues llegendes recollides en el llibre "Llegendes espluguines" de Josep M. Calbet i Camarasa.

Després vam fullejar tots els llibres registrats a la biblioteca que tracten sobre aquesta temàtica per tal d'escollir la que treballaríem i per tant la que formarà part del Llegendari Vedruna.

Finalment ens vam decidir per la llegenda "Els Familiars i la riquesa del Monestir", que no és pròpiament una llegenda espluguina però transcorre al Monestir de Poblet, molt proper a l'Espluga.

Una vegada escollida la llegenda i abans de començar a treballar-hi, vam buscar informació sobre les llegendes i vam contestar a un formulari per tal de veure si realment ens podem convertir en experts en llegendes.

Per tal de reorganitzar tota aquesta informació vam fer un mapa conceptual amb els trets característics d'una llegenda.

LLEGENDA-mapa conceptual

LA LLEGENDA: els familiars i la riquesa del monestir

Hi havia un tipus d'herba que sols es podia trobar al bosc de Poblet, i només uns pocs monjos sabien on es feia. Conten que aquesta herba feia una llavor molt petita, que es convertia en una petits homenents posseïts per un afany i ganes de treballar sense límits. Aquests éssers eren coneguts com els Familiars, i l'herba de la qual provenien només floria cada set anys i granava la llavor màgica just al punt de la mitjanit de Sant Joan.

Els monjos guardaven els Familiars dins de petits recipients com canonets d'agulles, ben tancats perquè no es poguessin escapar.


Quan els volien fer treballar, sols havien d'obrir la tapa amb molt de compte, i cridar:

- Feina! Feina! Feina!

Abans calia haver pensat la feina a manar-los, perquè eren molt ràpids i ho enllestien tot en un instant. Si no se'ls donava feina, podien ser un perill per aquell qui els deixava anar, ja que es convertien en malèvols. Quan ja havien complert la feina se'ls feia tornar tornar a la capsa o canonet, i submisos se n'hi tornaven.

Es diu que fa anys, el riu Francolí passava a tocar del monestir de Poblet, i la humitat molestava els monjos, que van manar als Familiars que desviessin el curs del riu per on avui passa. També s'explica que la muntanya de la Pena s'aixecava davant del monestir, molt més a prop del lloc on és ara, i els treia molt de sol. Els Familiars s'encarregaren de nou de moure la muntanya. També aquests homenets van ajudar en la construcció del monestir i d'altres edificis de la seva propietat.

L'abat era l'únic que podia guardar el canonet i utilitzar-lo en benefici del monestir. La gran riquesa del cenobi es devia a aquests éssers, que segaven extensions immenses, batien, molien el gra, i ajudaven en totes les tasques en que se'ls requeria.

(Amades, 1947, 66-68; Ribes, 2005, 30)



LLEGENDES DE LA CONCA DE BARBERÀRosa M. Canela i BalsebreCol.lecció PopularEd. Farell

GEOLOCALITZACIÓ

Amb la lectura de la llegenda vam veure que hi havia indrets que coneixíem però que no sabíem massa bé on eren. Per això vam geolocalitzar-los amb el Google Maps.

STORYBOARD

Un cop treballada la llegenda i entès el seu missatge, vam fer l'Storyboard.

cospaces

participació de les famílies

El tiet d'una companya de la classe i pare d'una alumna de 6è, es va oferir per fer-nos un logo pel llegendari. Després de diversos esboços i moltes divagacions..., ens va presentar el logo que ens va agradar més.

Moltes gràcies Àlex!

com ho compartirem?

Durant el confinament ens hem convertit en una companyia de Teatre de Titelles i hem volgut representar la llegenda que hem estat treballant. Cadascú de nosaltres ha representat una escena de l'storyboard. No ho hem pogut preparar junts, tot i així, ens ho hem passat molt bé elaborant els decorats i els personatges.

Tenim moltíssimes ganes de tornar a l'escola per poder representar les titelles davant dels companys més petits.

Aquí ens podeu veure com treballem. Hem utilitzat diferents materials i diferents tècniques.

EL TEATRE DE TITELLES