En Capablanca era un jove humil de nom desconegut que treballava com a mosso de bastaix. Un dia, després de cobrar la paga, se n’anà a Manresa disposat a gastar-se part dels diners. Quan hi arribà, fou assaltat per una colla de lladres. Després de ser robat va retirar-se a les muntanyes de l’Obac i es va fer bandoler. Assaltava les víctimes d’una forma peculiar. Estenia la capa blanca a terra, s’amagava dalt d’un arbre i esperava que hi passés algú. Qui es trobava la capa havia de deixar tot el que portava a sobre, ja que, si s’hi negava, corria el risc de ser atacat pel bandoler. En Capablanca, que s’ocultava en una cova, coneixia com el palmell de la seva mà els amagatalls que oferien aquestes muntanyes. Encara que fou bandoler, també era un home que estimava la natura i tots els racons de l’indret on vivia, i era amic dels que hi treballaven: masovers, pastors i carboners. No se sap, ni se sabrà mai, com va acabar la vida d’en Capablanca. L’únic cert és que la seva història ha anat passant de pares a fills, generació rere generació, i encara avui es manté ben viva.

Adaptació de "Cròniques bandoleres de St. Llorenç del Munt", ed. PAM