ESO 1r

1. LA LLEGENDA DEL DOLMEN DE PEDRA GENTIL

Per treballar la llegenda del dolmen de Pedra Gentil hem anat primer a descobrir tot el que envolta aquest monument funerari; el Parc Natural del Montnegre i Corredor, el seu origen històric i els habitants que hi havia a la zona als voltants de l'any 1500 a C. I, al mateix temps, hem anat treballant continguts de diferents àrees, des de la Música amb la sardana de Pedra Gentil, a la Plàstica amb els dibuixos amb tècniques de puntillisme i estil abstracta, fins a la Tecnologia amb els treballs del programa Cospaces. El punt de partida ha estat aquest enllaç de llegendes catalanes.

https://llegendescatalanes.blogspot.com/2011/03/llegenda-del-dolmen-de-pedra-gentil.html

2. RESUM DE LA LLEGENDA EN CATALÀ, CASTELLÀ i ANGLÈS

2.1. LA LLEGENDA del dolmen de pedra gentil

Hi havia una vegada un poble que es deia Vallgorguina que estava espantat per la presència de bruixes. Cada dissabte a la nit aquestes es dirigien al dolmen de Pedra Gentil. Cap habitant del voltant del poble s’atrevia a anar a veure els rituals que hi feien les bruixes i el diable.

Però un jove pescador es va arriscar a anar veure aquests rituals, i abans de que arribessin al dolmen el jove pescador es va avançar per trobar un lloc on passar la nit. Es va amagar darrere uns matolls. Quan va passar el vespre, les bruixes van anar arribant, van fer una rotllana i van començar a dançar. Més tard, va arribar el diable, una bèstia terrorífica que feia por de mirar-la. El jove pescador, aterrit, estava ben amagat, perquè si les bruixes el descobrien, no tornaria mai més al seu poble. Més tard, les bruixes van començar a dir totes les maldats i crims que havien comès durant aquella setmana. Si alguna no havia fet cap pecat la penjaven d'un arbre i al cap d’una estona desapareixia misteriosament. Quan va acabar el ritual el jove pescador es va quedar al bosc sense poder dormir, perquè no s’atrevia a marxar-ne. L'endemà, amb la llum de dia, va tornar a casa. Quan va arribar al seu poble el primer que va fer va ser anar a parlar amb l’alcalde per posar un remei als rituals de les bruixes. Van decidir que tots els habitants ballarien la dansa que ballaven les bruixes perquè així aquestes ho veiessin i marxessin ben lluny.

El dissabte a la nit, quan les bruixes sobrevolaven el poble, tots els habitants van començar a ballar al voltant d’una foguera. Quan les bruixes van veure que la gent ballava la seva dansa, van marxar cap a un altre lloc a fer els seus rituals, ben lluny del poble de Vallgorguina.

2.2. LA LEYENDA del dolmen de pedra gentil

Había una vez un pueblo llamado Vallgorguina que estaba asustado por la presencia de brujas. Cada sábado por la noche estas se dirigían al dolmen de Pedra Gentil. No había nadie que se atreviera a ir a ver los rituales que hacían allí las brujas y el diablo.

Pero un joven pescador se arriesgó a ir a ver estos rituales, y antes de que llegaran al dolmen, éste se avanzó para encontrar un sitio donde pasar la noche. Se escondió detrás de unos matorrales. Cuando empezó a oscurecer, las brujas fueron llegando, hicieron un corro y empezaron a bailar. Más tarde, llegó el diablo, una bestia terrorífica que daba miedo sólo de verla. El joven, aterrorizado, estaba bien escondido, porque si las brujas lo descubrían, no volvería nunca más a su pueblo. Más tarde, las brujas empezaron a decir los crímenes y maldades que habían cometido durante esa semana. Si alguna de ellas no había cometido ningún pecado la colgaban de un árbol y al cabo de un rato desaparecía misteriosamente. Cuando terminó el ritual, el joven pescador se quedó en el bosque sin poder dormir, porque no se atrevía a marcharse. Al día siguiente, con la luz del día, volvió a casa. Entonces, lo primero que hizo fue ir a ver al alcalde para poner remedio a los rituales de las brujas. Fue así que decidieron que todos los habitantes de los pueblos de la zona bailarían la danza que bailaban las brujas para que estas lo vieran y marcharan bien lejos.

El sábado por la noche, cuando las brujas sobrevolaban el pueblo, todos los habitantes empezaron a bailar alrededor de una hoguera. Cuando las brujas vieron que la gente bailaba su danza, se fueron a otro sitio a hacer sus rituales, lejos del pueblo de Vallgorguina.

2.3. Pedra gentil's legend

Once upon a time there was a town called Vallgorguina, its inhabitants were frightened by the presence of witches. Every Saturday night they went to the Pedra Gentil dolmen. There was no one who dared to go and see the rituals performed by witches and the devil there.

A young fisherman took the risk to go and see these rituals but before reaching the dolmen, he went to find a place to spend the night. He hid behind some bushes. When it started to get dark, the witches came, they made a circle and began to dance. Later, the devil arrived, a terrifying beast that was unbearable to look at. The terrified young man was well hidden, because he knew that if the witches found out, he would never return to his town. Later, the witches began to speak of the crimes and evils they had committed during that week. If any of them had not committed any sin they would hung her from a tree and after a while she wouldmysteriously disappear. When the ritual ended, the young fisherman remained in the forest unable to sleep, because he did not dare to leave. The next day, in daylight, he returned home. The first thing he did was to go and see the mayor to do something about the witches' rituals. It was so thatthey decided that all the inhabitants of the towns of the area would dance the dance that the witches danced so that the witches could see it and they would go far away.

On Saturday night, when the witches were flying over the town, all the inhabitants began to dance around a bonfire. When the witches saw that the people were dancing, they went to another place to do their rituals, far from the town of Vallgorguina.

3. STORY BOARD

6.1. EL PARC NATURAL DEL MONTNEGRE I CORREDOR

El Parc Natural del Montnegre i Corredor és un parc que destaca per la seva vegetació exhuberant... És la selva catalana. És una serralada perpendicular al mar, d'uns 700 metres d'altitud, que està dividit en dues parts:

  • El Montnegre, abrupte, vertical i impenetrable.
  • El Corredor, més planer, més simpàtic per fer-hi excursions, ple de rutes i proper a la ciutat.

En total, té unes 15.000 hectàrees de les quals el 95% és zona de bosc, amb pinedes, castenyeredes, fagedes i suredes. No obstant, hi ha una vall amb característiques del centre d'Europa, amb pollancres i xops, amb alguns verns i alguns faigs. A aquesta zona en diuen la Sibèria de la costa i és que a Vallgorguina es produeixen inversions tèrmiques. Aquestes passen quan la nit és serena, no hi ha núvols i el vent calma. Aleshores l'aire calent puja a les muntanyes i l'aire fred rellisca per les valls i va a parar com un embut sobre la població de Vallgorguina.

Molts hiverns en aquesta zona s'arriba als -10º sota zero. L'any 1985 es va arribar a -17º i l'any de les nevades del 1962 es va arribar a -20º. Això li dóna el nom de la Sibèria de la costa. Es diu que és una nevera o un congelador.

6.2. VISIÓ ARQUEOLÒGICA del dolmen

https://www.youtube.com/watch?v=AJrH9UlySpk

El dolmen de Pedra Gentil és un conjunt de roques de granit, típiques de la zona, que usaven com a monument funerari. Aquest està construït en una petita elevació del terreny, ben visible i altiu, rodejat de bosc. És un entorn ple de misteri, i és que aquesta estructura funerària és del... Neolític. La seva funció era la d'enterrar-hi sota terra els cossos dels familiars morts. La pedra superior està trencada i algunes de les set que li fan de suport han estat reubicades i amb afegits per mantenir-ne l'altura primitiva.

6.3. VISIÓ HISTÒRICA del dolmen

Estem parlant de l’edat antiga, 1500 anys abans de Jesucrist. En aquesta època, a la vila de Vallgorguina, va començar a formar-se i a créixer un poble, s’anomenaven laietans. I fou en aquest període, tot i que no es sap com fou construït, que va aparèixer el dolmen de Pedra Gentil. Els laietans habitaven la costa i la depressió Prelitoral entre els rius Tordera i Llobregat, a les comarques del Maresme, Vallès, Baix Llobregat i el Pla de Barcelona.

6.4. LA SARDANA DE "JOAN LLUÍS MORALEDA":

//www.youtube.com/watch?v=W8RdZ2QvTNI

El seu autor és el compositor i director d'orquestra Joan Lluís Moraleda i Perxachs, natural de Santa Maria de Palautordera. Després de rebre nombrosos premis per la seva producció de música de cobla i sardanes, l'any 1996 elabora la sardana "Pedra Gentil", amb la lletra de Mª Carme Perxachs i Pinós.

6.5. ELS NOSTRES DIBUIXOS

Els alumnes de primer com ja feien els avantguardistes vam fer un conjunt d’obres experimentals. Les avantguardes van ser una sèrie de moviments artístics de principis del segle XX que buscaven innovació en la producció artística.

Aquests moviments lluitaven contra les tradicions, exercien la llibertat individual i la innovació.

Els principals moviments eren el futurisme, el cubisme, el dadaisme, el surrealisme, impressionisme, fauvisme, expressionisme, constructivisme, …

Hem treballat sobretot amb colors vius, simplificant la forma, alguns hem pintat amb punts com feien els puntillistes o treballant l’abstracció amb formes geomètriques simples.

6.6. PROGRAMA A LA RÀDIO

El dijous 19 de desembre vàrem anar a RadioTordera on ens varen deixar un espai per fer un programa amb l'alumnat de 1r d'ESO. El contingut d'aquest és el que hem treballat a la llegenda del dolmen de Pedra gentil.

Aquest és l'enllaç per escoltar el programa:

6.6.1.PRESENTACIÓ:

-AINHOA: Bon dia, nosaltres som els alumnes de 1r d'ESO de l'escola Vedruna Tordera. Aquest curs participem en el projecte "Llegendari Vedruna" amb les altres 36 escoles que formen la nostra Fundació, Vedruna Catalunya. Que interessant oi Pol?

-POL: Sí, molt, molt interessant! I... quin és l'objectiu d'aquest projecte que fem totes les escoles Vedruna, Mireia?

-MIREIA: Doncs, l'objectiu és conèixer les llegendes que hi ha arreu del territori català. Cada escola fa una llegenda del seu poble o dels voltants, i així podem apendre entre tots, moltes històries que desconeixem, oi Nil?

-NIL: Sí, tens raó. I nosaltres n'hem triat una que tenim ben aprop, als voltants del poble de Vallgorguina, al Parc Natural del Montnegre i Corredor.

-AINHOA: Sí. Una zona molt maca. I, podríem explicar com hem dut el treball a classe, no? Perquè hem fet un treball interrelacionat en diferents àrees.

-MIREIA: Oi tant, Ainhoa. A Llengua Catalana hem redactat i explicat la llegenda amb les nostres paraules. A Plàstica hem fet dibuixos del dolmen en diferents estils artístics. A Tecnologia hem treballat el programa CoSpaces, una aplicació que ens ha permès explicar la llegenda amb 3D. I a Socials, hem après què és un dolmen i perquè servia en el passat.

-NIL: Mireia, no t'oblidis que també l'hem treballada a Naturals, aprenent el fenomen tant interessant de... la inversió tèrmica que hi ha a Vallgorguina.

-MIREIA: Sí, és veritat Nil.

-POL: Doncs... què us sembla si deixem que la Laura, la Carla, en Jan i en Yassin ens resumeixin aquesta llegenda tant misteriosa?

-MIREIA, NIL i AINHOA: I tant, vinga!

6.6.2 RESUM DE LA LLEGENDA


LAURA- Hi havia una vegada un poble que es deia Vallgorguina que estava espantat per la presència de bruixes. Cada dissabte a la nit aquestes es dirigien al dolmen de Pedra Gentil. Cap habitant del voltant del poble s’atrevia a anar a veure els rituals que hi feien les bruixes i el diable.

CARLA- Però un jove pescador es va arriscar a anar veure aquests rituals, i abans de que arribessin al dolmen es va avançar per trobar un lloc on passar la nit. Es va amagar darrere uns matolls. Quan va passar el vespre, les bruixes van anar arribant, van fer una rotllana i van començar a dansar. Més tard, va arribar el diable, una bèstia terrorífica que feia por de mirar-la. El jove pescador, aterrit, estava ben amagat, perquè si les bruixes el descobrien, no tornaria mai més al seu poble.

JAN - Més tard, les bruixes van començar a dir totes les maldats i crims que havien comès durant aquella setmana. Si alguna no havia fet cap pecat la penjaven d'un arbre i al cap d’una estona desapareixia misteriosament. Quan va acabar el ritual, el jove pescador es va quedar al bosc sense poder dormir, perquè no s’atrevia a marxar-ne. L'endemà, amb la llum de dia, va tornar a casa. Quan va arribar al seu poble el primer que va fer va ser anar a parlar amb l’alcalde per posar un remei als rituals de les bruixes. Van decidir que tots els habitants ballarien la dansa que ballaven les bruixes perquè així aquestes ho veiessin i marxessin ben lluny.

YASSIN- El dissabte a la nit, quan les bruixes sobrevolaven el poble, tots els habitants van començar a ballar al voltant d’una foguera. Quan les bruixes van veure que la gent ballava la seva dansa, van marxar cap a un altre lloc a fer els seus rituals, ben lluny del poble de Vallgorguina.

I fins aquí la llegenda.


6.6.3 LA SARDANA DEL DOLMEN DE PEDRA GENTIL

  • NOELIA: Uau...! I a on varen anar totes les bruixes?
  • ARIADNA: No ho sé. Espero que ben lluny. Però, sabíeu que al dolmen de Pedra Gentil li varen dedicar una sardana?
  • IZAN: Sí. Ho sabem. I el seu autor va ser el compositor i director d'orquestra Joan Lluís Moraleda i Perxachs, natural de Santa Maria de Palautordera.
  • ARIADNA: A més a més, en Joan Lluís va rebre nombrosos premis per la seva producció de música de cobla i sardanes. Va ser el 1996 quan va elaborar la sardana Pedra Gentil.
  • NOÈLIA: Que emocionant! Us imagineu quants rituals s'han fet entorn d'aquest monument funerari, fa anys... i anys...? Si sabessin que s'acabaria composant una sardana en el seu nom!
  • IZAN: Sí, la veritat és que sí.
  • ARIADNA: Ei, i si l'escoltéssim? En tinc moltes ganes.
  • NOÈLIA i IZAN: Sí, sí. Escoltem-la.


6.6.4. EL DOLMEN DE PEDRA GENTIL

ANNA: Màgia... veritablement a l’entorn d'aquest monument hi ha alguna cosa especial!

ALEIX: Què dius Anna? Simplement són roques de granit que usaven com a monument funerari, oi Berta?

BERTA: No sé què dir-te, Aleix... Ara comentàvem amb en Jan que, aquest monument està construït en una petita elevació del terreny, ben visible i altiu, rodejat de bosc. I...

JAN: Sí, i... utilitzaven el granit, que és una roca típica de la zona. És un entorn ple de misteri, i és que aquesta estructura funerària és del... Neolític.

ANNA: Sí, Jan. I servia per enterrar sota terra els cossos dels familiars morts. Una cosa ben natural.

JAN- Jo dic que si les bruixes hi ballaven sardanes... és que aquest lloc amaga alguna cosa.

BERTA: Diuen que la pedra superior està trencada i algunes de les set que li fan de suport han estat reubicades i amb afegits per mantenir-ne l'altura primitiva.

ALEIX: Bé, deixem-ho aquí. Que m'ho estic començant a creure...

Anna: I si passem a explicar els dibuixos tant màgics... vull dir misteriosos, què dic... especials que hem fet a Plàstica? Vinga Mohamed, fes-nos-en cinc cèntims.

6.6.5. ELS NOSTRES DIBUIXOS

Mohamed: Sí, però no ho faré sol, eh! M’ajudaran la Paula, l'Helena i l'Aleix.

Helena: Doncs, els dies que hem tingut Plàstica hem fet dibuixos del dolmen de Pedra Gentil amb diferents tècniques abstractes.

Aleix: I hem utilitzat una tècnica que és el puntillisme.

Paula: Sí, Aleix. Però no la única. També els hem fet en estil abstracta i impressionista.

Aleix: Tens raó, Paula. Jo t’explico la tècnica del puntillisme que es basa en fer un dibuix amb punts i que ens ha servit per crear uns dibuixos molt treballats de l’entorn del dolmen i del Parc del Montnegre. I Helena, explica’ns tu una altra tècnica.

Helena: Doncs, la tècnica de l'impressionisme consisteix en jugar amb les pintures i difuminar. Però és curiós que no ha atret aquesta tècnica a la classe. En canvi, la tècnica abstracta sí que ha agradat , oi Mohamed?

Mohamed: Sí, abstracta d’una tècnica que consisteix en fer formes diferents amb el dibuix. I els dibuixos que ens han sortit són...els podríem presentar en un concurs, tenen de tot, juguen amb les formes, colors, línies.


6.6.6. EL PARC NATURAL DEL MONTNEGRE I CORREDOR

  • MARTINA: Quants estils i formes i colors diversos en aquests dibuixos! Els hauríem de veure. Però...no m'estranya. I és que la zona de què parlem és el Parc Natural del Montnegre i Corredor, un parc que destaca per la seva vegetació exuberant... És la selva catalana.
  • ABEL: Sí, és un lloc... un lloc.. màgic, és una serralada perpendicular al mar, d'uns 700 metres d'altitud.
  • MAHMOUD: Sí, i té dues parts: El Montnegre, abrupte, vertical i impenetrable, i el Corredor, més planer, i més simpàtic per fer-hi excursions, ple de rutes i proper a la ciutat.
  • ERIC: En total, em sembla que té unes 15.000 hectàrees de les quals el 95% del parc és zona de bosc, amb pinedes, castanyeredes, fagedes i suredes.
  • MARTINA: Sabeu que hi ha una zona del Parc que en diuen la Sibèria de la costa?
  • MAHMOUD: Jo n'he sentit parlar però ara no m'enrecordo.
  • ABEL: Jo sí. I és que a Vallgorguina es produeixen inversions tèrmiques. Aquestes passen quan la nit és serena, no hi ha núvols i el vent calma. Aleshores l'aire calent puja a les muntanyes i l'aire fred rellisca per les valls i va a parar com un embut sobre la població de Vallgorguina.
  • MARTINA: Sí, Abel. I molts hiverns en aquesta zona s'arriba als 10º sota zero. L'any 1985 es va arribar a -17º i l'any de les nevades del 1962 es va arribar a -20º.
  • ERIC: Això li dóna el nom de la Sibèria de la costa. Es diu que és una nevera o un congelador.
  • MAHMOUD: Jo dubto que a l'hivern hi vinguessin bruixes a ballar en aquest indret.

6.6.7. HISTÒRIA

HISTÒRIA:

MARTÍ: En Mahmmoud no es creia que baixessin les bruixes a ballar a aquest indret tan fred. Però aquí hi vivien avantpassats nostres.

AILEN: I no podien buscar un lloc proper al mar, on hi fes menys fred?

EDGAR: Potser sí, però… Segur que si vivien a aquest lloc hi havia algun motiu que desconeixem. I és que estem parlant de l’edat antiga, 1500 anys abans Jesucrist.

PAU: En aquesta època, a la vila de Vallgorguina, va començar a formar-se i a créixer un poble, s’anomenaven Íbers.

MARTÍ: Primer van començar a expandir-se pel poble, sense ningú que tingués intenció de prende'ls… Pererde’ls… Pen… Dre’ls… Hi… Les terres! M’ha costat eh…!

AILEN: I anys més tard, tot i que no es sap com fou construït, va aparèixer el dolmen de Pedra Gentil.

EDGAR: Exacte! Bé, i després de surgir, es va fer servir per enterrar els difunts de prop d’allà. Ai! Que gairebé ho oblido, en aquells moments, els Íbers, van desaparèixer dels terrenys de Vallgorguina.

PAU: I a partir del dolmen, els habitants de la vila van començar a crear llegendes i mites sobre aquest, i van anar evolucionant: I una d’elles per exemple… Emm… (AILEN) La de les bruixes! Ostres Pau, espavila!

PAU: Ups! Perdó! Com deia l’Ailen, la clàssica llegenda del dolmen de Pedra Gentil.

AILEN: I ara, al segle XXI, és part de la història de Catalunya i de Vallgorguina, i que encara es conserva en perfecte estat.

MARTÍ: Nois, ehem… Se’ns està fent tard! Bé doncs aquí conclou la part històrica!

6.6.8. PROGRAMA DEL COSPACES

Biel: Nosaltres som l'últim grup; en Pau, en Biel, en Sergi i la Berta.

BIEL: A la classe de Tecnologia hem fet fer servir una programa informàtic que es diu coSpaces, per crear-hi la llegenda que estem treballant.

BERTA: Sí. És una aplicació de l'ordinador que permet crear històries amb un entorn 3D, o una imatge 360 . L'entorn 3D és un entorn on podem posar-hi tot tipus de persones o objectes i aquestes es poden moure de diferents maneres. I la imatge 360 és una imatge de la vida real. Aleshores, en aquestes històries pots posar lletra, objectes i també pots fer moviments de càmera per tot l'entorn.

SERGI: Berta, i també amb aquest programa hem pogut posar música o sons de fons, com el so d'una campana de l'església o també el so de les bruixes parlant. I també cançons que ens les hem hagut de descarregar o baixar a l'ordinador.

PAU: La veritat és que ha estat divertit. Hem pogut crear un entorn de bosc amb un poble i posar-hi bruixes volant, un dolmen i un diable. Ens ho hem passat bé.

PAU: I fins aquí la nostra explicació de la llegenda del Dolmen de Pedra Gentil.

Agraïm a la radioTordera que ens hagi ofert aquest espai. I us desitgem un Bon Nadal a tots i a totes!



6.7. adaptacions de la llegenda

6.7.1. RESUM DE LA LLEGENDA per MARTÍ MARESMA, PAU MANRESA, AILEN VARGAS I EDGAR SANMARTÍN

Les 21:00 hores tocaven en un poble on hi vivia una nena de 6 anys i mig, es deia Ada. Estava corrent per aquelles 16 cases que hi havia al poblet, quan cada vegada s’hi estava allunyant més, més i més… S’estava fent fosc i el sol va passar l’últim segon en que treia el cap. Va seguir caminant, sense saber on anava. Llavors per una petita pedra va caure d’aquell turonet, salvada per la copa d’un roure. Es va entretenir mirant una figura formada per 7 pedres verticals que en sostenien una el doble de gran Tumbada damunt el cap de les altres 7. La primera estrella va començar a brillar quan es va sentir un riure arrugant i estrident, i dos, tres, quatre, cinc, sis... L’Ada es va acurrucar enmig de la copa de fulles verdes. Però, ja que era molt curiosa, va treure el cap i va veure com uns éssers, cadavèrics i amb una retirada als humans, ballaven i cantaven al voltant d’aquella figura de pedra. Però de cop, aquelles pedres van <començar a flamejar mentre aquella mena de bruixes dansaven. I del foc, en va sortir una silueta, semblant a una cabra. Evidentment, era una cabra, però de color escarlata. L’Ada mirava embadalida, i alhora aterrida, com aquella cabra somreia, molt fredament. Aleshores les bruixes van començar a mencionar tota mena de pecats: He deixat anar un miler de taràntules a Can Rubiol! He rapat a l'alcaldessa! L’hi he encastat una caca de gos a un nen en tota la cara! L’Ada mirava amb la boca oberta, no podia creure que hagués sigut aquella més grassoneta qui hagués innundat casa seva d’aranyes gegants! Totes explicaven maleses horribles que havien fet, i aquell diable flamejant les mirava amb orgull, a totes menys a una. N’hi havia una, la que tenia més melena, que estava suant i mirant d’una banda a l’altre mentres saltironejava. El diable va fer guardar silenci, i va dir, molt profundament: Penjeu-la. Les bruixes la van agafar amb força fins al roure on hi avia amagada l’Ada. El diable va fixar la vista a la bruixa lligada a l’arbre, i dels ulls en va sortir un raig encegador. I just un instant després, va començar a ennegrir-se i a caure una pluja molt forta. L’Ada va marxar exuplugant-se amb la samarreta, quan una bruixa estava davant seu… L’Ada, cridant amb la cara enrojada i plorant...

6.7.2. RESUM DE LA LLEGENDA per BERTA PUJOL, JAN ISERN , ANNA ESTEBAN I ALEIX NOGUEROL.

Fa més o menys 4.000 anys que existeix el dolmen de Pedra Gentil, un lloc situat en Parc Natural del Montseny. Cada dissabte a la nit en el poble de Vallgorguina sonaven les campanes misteriosament sense activitat humana, llavors tots els seus habitants es tancaven a les seves llars, atemorits. Cada nit veien la silueta de les bruixes vestides de negre sobrevolant, amb la seva escombra, el poble de Vallgorguina, dirigint-se al dolmen de Pedra Gentil per tal de celebrar un aquelarre amb la presència del dimoni.

Una jove pescadora, que era molt valenta, va decidir anar el dissabte a la tarda a amagar-se abans que arribessin les bruixes. Ja que tenia molta curiositat del que estava passant allà dalt. Així que va esperar i esperar allà amagada. Fins que de cop va veure que estaven arriben les bruixes amb les seves escombres màgiques. Quan van arribar totes les bruixes van començar a ballar en cercle al voltant del dolmen, fins que de cop i volta va aparèixer el dimoni en forma de cabriol dalt del dolmen. Totes les bruixes van començar a dir-li al dimoni totes les coses dolentes que havien fet aquella setmana. Deien que havien matat, fet canibalisme i moltes altres coses dolentes. La pescadora, atemorida, veia que no passava res fins que una bruixa va comentar que no havia fet res dolent i el diable no va acceptar el seu comportament i va ordenar la seva mort. Totes les bruixes es van abalançar sobre la bruixa bona, que de sobte va aparèixer en un dels arbres, penjada. Després de que totes les bruixes acabessin de dir totes les maldats, el dimoni va desaparèixer, li la bruixa bona també. Les bruixes van anar marxant amb les seves escombres. I ella va esperar que sortís el sol per sortir del seu amagatall, ja que assegurava que no la veiessin. Quan es va sortir el sol, va anar a informar a l'alcalde d'aquest tema i li va oferir una solució perquè tots els habitants no es tanquessin a les cases el dissabte a la nit i no tornessin les bruixes. La solució de l'alcalde va ser que ella, que havia vist el ball, els hi mostrès al poble i els del voltant perquè no apareguessin les bruixes

Un cop tots els pobles sabien el ball, el dissabte a la nit es van reunir i no van parar de ballar, efectivament va funcionar i les bruixes mai més es van apropar per aquella zona. I a partir d'aquell dia tots els dissabtes a la nit anaven a ballar al carrer aquell ball que com a nom li van dir sardana.

6.7.3. RESUM DE LA LLEGENDA DE PEDRA GENTIL per HELENA CROUS, ALEIX SIMEÓN, PAULA GARCIA I MOHAMED EL KHALDI.

Els habitants del poble de Vallgorguina estaven atemorits per un misteriós soroll. Els dissabtes a la nit tocaven les campanes del poble de Vallgorguina misteriosament, els habitants estaven molt espantats, no sabien qui era. Un ex militar ho volia investigar, i va decidir seguir-les posant-se a darrere un arbre sense que se'n donessin compte. En arribar la nit el ex militar ho va descobrir tot, es va quedar molt impressionat totes diuen el que havien fet malament i qui li havia fet res la penjaven al campana juntament apareixia la cabra dolenta per fer li mal. El matí el ex militar es va despertar. Les bruixes no hi eren i va aprofitar per anar cap al centre del poble i ho va explicar a tot el poble. La gent del poble va pensar alguna estratègia per fer-les fora. ho acaba fent ensenyant-ho a tots el pobles perquè ballin les sardanes. Però no només ho van fer a aquella zona si no que també ho van fer per tota Catalunya i les bruixes se'n van anar del territori. Elles no es cansaven i per això van anar a Arenys de Munt van fer el mateix que a Vallgorguina, allà hi havien policies el contrari de allà. A la nit els policies van fer una trampa i així és com ho fan fer. Les bruixes van caure a la trampa i van decidir parar d'anar aquest pobles van fer pau i van anar acabant anat a un bosc proper sense molestar a ningú.

6.7.4. RESUM DE LA LLEGENDA DE PEDRA GENTIL per BERTA CRUZ, BIEL SOLER, SERGI PASCUAL I PAU PÉREZ.

Hi havia una vegada un poble que es deia Vallgorguina i cada dissabte a la tarda passaven fets estanys.

Cada dissabte a la tarda les campanes dels campanar sonaven soles, era un fet insòlit.,

quan les campanes sonaven apareixen unes bruixes que anaven cap al dolmen de pedra gentil. Allà explicaven els fets malvats que havien fet durant la setmana.

Un dia, un jove del poble va decidir anar al dolmen a veure que passava cada dissabte. Allà, es va amagar en un matoll. Passaven les hores i no aconseguia observar res, i va decidir agafar alguna cosa per menjar que tenia aen la motxilla, per poder aguantar tota la nit. a partir d´unaEn una certa hora, van arribar de cop, totes les bruixes, i es van posar en rodona i van començar a ballar, una dansa que s’agafaven de les mans. De sobte va aparèixer un dimoni espantós, i les bruixes li van començar a confessar les malifetescoses dolentes que havien fet durant aquella setmana. Però una d´aquestes bruixes, no havia fet gransaires maldats i la van tirar per la muntanya avall però com tenia la seva escombra es va salvar.

El jove sorprès al·lucinant de les coses que havien dit i de totes les converses que havia sentit es va caure d'on, però per sort com que estaven festejant no el van sentir.

l’endemà al matí, el jove s’ee´nn va anar i li va explicar tot a l’alcalde.

l’alcalde va decidir que el jove els hi ensenyar tots el habvitants del poble perquè així el dissabte podrien ballar la dansa i així bruixes s’anirien del poble, a la dansa li van posar sardanes.

Va arribar el dia i les bruixes van començar a veure que els habitants del poble estaven ballant la seva dansa, ellas en veure-ho, es van enfadar i van cridar, despre el poble va veure com elles s’anaven cada una cap a cada costat. Finalment la dansa es va anar estenent per tota Catalunya.