Vedruna berga

EXPLOREM

En aquesta primera fase del procés, els professors del projecte lingüístic ens demanen si sabem què és una llegenda i si en coneixem alguna. Aquí fem un treball d'investigació en grup i volquem la informació en un padlet compartit, que adjuntem aquí sota. A partir d'aquí, cada grup va escollir la seva llegenda!


EXPLIQUEM

Com que ara ja sabem quina llegenda treballarem, continuem amb el treball d'investigació i busquem el text original íntegre, una imatge il·lustrativa, els personatges, a quins llocs transcorre (els geolocalitzem), fem un breu resum de la llegenda en català, castellà i anglès i pensem si la nostra llegenda dona resposta a la realitat.


LA VINGUDA DEL REI JAUME A CATALUNYA

Els anys de més tendra infantesa va passar-los a Montpeller, però encara molt nen va venir a Catalunya. Segons els costums d’aquells temps van fer el viatge a cavall i a jornades. Va passar una de les nits sota del Pi de les tres branques, i va tenir un somni: que sigués rei dels tres regnes. La visió d’aquell somni, inspirada i afavorida pel simbòlic pi, va donar al jove infant alè i braó per no parar de lluitar fins haver-ne aconseguit la realització, o sigui, conquerir les Balears i València per afegir-les a Catalunya.



Our legend is about the King Jaume I who lived in France, in Montpellier, when he was a kid. Some years later he went to Catalonia. He travelled by horse for many days, until he arrived in Catalonia. One day, in the afternoon, he was very tired and he slept in el Pi de les tres branques. There he had a dream: being the king of the three kingdoms. For this reason he fighted until he reached his goal. At the end, he became the king of Catalonia.


La Donzella de Saldes

Un pagès de Saldes tenia una filla de una boniquesa excepcional. La fama de la seva bellesa va arribar a oïdes del senyor de Saldes, que tenia el seu castell damunt del poble, i va fer per manera de veure-la. Tant i tant li va agradar que va manar-li que anés al castell a fer-li companyia. Temerosa del càstig que podria caure damunt d'ella i dels seus si gosava negar-se a les indicacions del seu senyor, la donzella es va presentar al castell , on la menaren a la cambra millor que hi havia i l'hi tancaren a pany i clau. La donzella es va encomanar fervorosament a la Mare de Déu que es venerava a la capella del castell i va veure que la porta de la cambra se li obria. Obeint un impuls irresistible, va anar marxant cap a la sortida del castell i al seu pas anava trobant totes les portes obertes fins que, sense saber com, es va trobar a fora. Pel camí de tornada a la seva llar va trobar una colla de servents del castell que, reconeixent-Ia i creient que el seu senyor havia fet d'ella allò que havia volgut, es disposaven a fer el mateix. La donzella invoca altra vegada la Verge i immediatament es va fent una coloma blanca que d'una volada es féu escàpola. Com deia que cada any, com en recordança d’aquest fet, el dia de la festa del castell una coloma seguida dels seus colomins entrava per la finestra i, després de fer-hi una volada, se'n tornava, però un dels colomins restava uns, quants dies a fer companyia a la Mare de Déu.

EL RESCAT DE lES CENT DONZELLES

Aquesta narració es situa a l’any 1147, quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, organitzà una expedició per conquerir Almeria, aleshores centre i refugi de pirates musulmans. Entre els nobles catalans que participaren a l’expedició s’hi trobava Galceran de Pinós, fill i hereu dels senyors de Bagà, que n’era l’almirall. L’empresa fou un èxit, però el noble Pinós i un servidor seu, el cavaller de Sant Cerní, van ser fets presoners pels sarraïns i foren empresonats a Granada. Els sarraïns, sabedors de la importància del personatge, demanaren per Galceran un rescat extraordinàriament carregós i exagerat: cent mil nobles d’or, cent draps de brocat d’or, cent cavalls blancs, cent vaques bragades i cent donzelles verges. El baró de Pinós vengué part del seu patrimoni per fer front al rescat del seu fill i en poc temps aconseguí recollir tot allò que els sarraïns li exigien amb una única excepció: les cent donzelles. Fou aleshores quan els seus súbdits li oferiren, amb gran recança, aportar les cent noies donzelles. Així la família que tenia tres filles n’aportà dues, la que en tenia dues, una, i es va fer un sorteig entre diverses famílies que només en tenien una per veure a quina tocaria formar part del rescat. Un cop aplegada la totalitat d’aquest, la comitiva es va dirigir a Salou, Amb tot, ja feia cinc anys que durava el captiveri de Galceran de Pinós, els mateixos que ell dirigia fervoroses pregàries a Sant Esteve, patró de Bagà. Un vespre, quan la comitiva feia nit a Tarragona, precisament la nit abans que el rescat embarqués cap a Salou, el sant es va aparèixer a Galceran i l’alliberà del seu empresonament. També el cavaller de Sant Cerní de Sull va ser alliberat pel patró de la seva 2 parròquia, Sant Genís. I de sobte, sense poder explicar com, a la matinada, ambdós es van trobar al mateix port de Salou. Reconegut el lloc, s’encaminaren cap a Tarragona, topant-se a mig camí amb tot el seguici del rescat que es dirigia a Salou. Un cop reconeguts mútuament, amb gran goig varen tornar tots plegats a Tarragona, on Galceran regalà robes de color verd i vermell a totes les donzelles. Després de restar uns dies a Barcelona, a la cort de Ramon Berenguer IV, es dirigiren cap a Bagà. En el punt en què Galceran va veure el campanar de Sant Esteve, es posà de genollons i caminà d’aquesta manera fins a la mateixa església; les nafres ocasionades per dita acció li van impedir sortir de palau durant un any i mig. Com a mostra d’agraïment va fer lliures de remença totes les dones que nasquessin des d’aquell moment a les cases que havien donat les seves filles per al rescat, va proveir totes les donzelles d’un bon dot per al matrimoni i cedí a l’església de Sant Esteve la meitat del delme que tenia a la parròquia. Galceran visqué molts anys i tingué abundosa descendència i, veient propera l’hora de la mort, deixà els béns als seus fills i es retirà al monestir de Santes Creus, on prengué l’hàbit de monjo. Morí en aquesta condició poc temps després i les seves restes reposen en un sarcòfag al claustre del monestir.

Les bruixes del pedraforca

Segurament enlloc del món hi ha una muntanya amb un nom tan escaient com el Pedraforca. Però heu de saber que en aquells temps en què els moros causaven el terror als nostre avantpassats, el Pedraforca no tenia pas la forma que té ara.

Una nit, la gent que vivia prop d'aquella muntanya va començar a sentir estranyes remors; tan aviat era un espaordidor espetegar de pedres, com crits que ningú podía saber si eren de persona o d'alguna mena de bèstia salvatge.

Quan, passada la nit, tothom va poder sortir de les cases i amagatalls on es protegien dels moros, es van trobar amb un fet que ningú no s’hagués cregut de no haver-ho vist amb els seus ulls: dalt la muntanya, allà on mai no hi havia hagut sinó rocs i matolls, s'aixecava, amenaçadorament, un castell d'altes torres i murs poderosos.

- Semblava obra del diable -deia un- Qui, sinó ell, podia aixecar aquesta fortalesa amb una sola nit?

- Ara sí que estem perduts: un castell encantat! - s'exclama un altre -. Si els moros han fet tractes amb el dimoni només ens en poden venir desgràcies.

I, efectivament, des de dalt d'aquell castell, que dominava les valls del voltant els sarraïns, ajudats per les mateixes forces del mal, disparaven les sagetes contra tota persona que gosés apropar-se a la muntanya.

Ben aviat van veure, els cristians, que amb les seves pobres forces mai no podrien alliberar-se d'aquell perill. No era contra els sarraïns, tan sols, que lluitaven; el seu enemic eren, també, les fúries de l’infern, i contra elles només hi valia l'ajut de Déu. Dones i vells, grans i petits, tots pregaven demanant que s'acabés aquell terror, i la nit de Sant Silvestre, que és la darrera nit de l'any, de nou se sentí retrunyir la muntanya enmig d'una tempesta de llamps i trons.

L'endemà al matí, la gent d'aquells verals va descobrir, amb gran sorpresa, que el cim s'havia ensorrat i que del castell encantat només en quedava una tartera de rocs enmig de dues punxes, talment com si la muntanya s’hagués convertit en una foca de pedra, el Pedraforca.

I diu la gent de Saldes i Gósol que, des de llavors, cada nit de sant Silvestre es tornen a sentir crits i esgarips a dalt de la muntanya: són les bruixes del Pedraforca, que es troben per celebrar una festa en honor del diable i recordar aquell castell encantat. Fins i tot hi ha qui diu que les ha vistes volar enfilades en escombres.

Jo, si he de dir la veritat, no m'ho crec gaire; però, per si de cas, la nit de fi d'any m'estimo més passar-la a casa.


APLIQUEM

En aquest apartat, geolocalitzem la nostra llegenda amb Google maps, fem una sortida a l'entorn de l'escola per fer fotos 360º amb l'aplicació Street View i després l'utilitzem com a entorn dels nostres CoSpaces.

GEOLOCALITZACIÓ

LA VINGUDA DEL REI JAUME A CATALUNYA

Enllaç Google Maps

LA DONZELLA DE SALDES

Enllaç Google Maps

EL RESCAT DE LES CENT DONZELLES

Enllaç Google Maps

LES BRUIXES DEL PEDRAFORCA

Enllaç Google Maps

STORYBOARD

Prèviament al CoSpaces vam fer un Storyboard de la nostra llegenda, una representació il·lustrada en seqüència, acompanyada d'anotacions lingüístiques i tècniques amb l'objectiu de servir de guia per elaborar el nostre vídeo virtual.


La vinguda del rei Jaume a Catalunya

Les bruixes del Pedraforca

COSPACES

El CoSpaces ens ha permès donar vida a les nostres llegendes i contextualitzar-les en un escenari de realitat virtual.

PROCÉS DE TREBALL

Video_20200122123302029_by_videoshow.mp4