Diu la llegenda que en Medir era un pagès que vivia a la seva masia situada a la Vall de Gausac. En aquella època els cristians eren perseguits pel conegut Dacià, que havia rebut ordres de l’emperador de Roma Dioclecià per tal d’eliminar tots els cristians de Barcelona que no volguessin acceptar i adorar la persona de l’emperador com a Déu.

El bisbe de Barcelona, Sever, va decidir fugir de Barcelona i anar cap a Octavià (Sant Cugat). A mig camí, es va trobar en Medir mentre sembrava faves. Tots dos van xerrar i en Sever va explicar a en Medir la situació. Seguint el seu camí, el bisbe Sever va dir a en Medir que si arribaven els soldats de Dacià i preguntaven per ell, els digués la veritat, que l’havia vist passar en direcció a Octavià quan ell estava plantant les faves. A més, abans de marxar, el bisbe va preguntar al pagès si necessitava alguna cosa, i Medir va contestar que necessitava una font d’aigua fresca. Diu la llegenda que Sever va donar un cop a una roca amb les borles del seu hàbit i a l’instant en brollà aigua en abundància. Aquesta és la font de Sant Sever, situada al costat del camí de Sant Medir.

Els soldats van arribar a la Vall del Gausac i es van trobar amb en Medir, que descansava a la vora del camp on havia plantat les faves. Unes faves que havien nascut i florit aquell mateix dia. Els soldats li van preguntar si havia vist el bisbe Sever i en Medir va dir que sí, que l’havia vist passar quan sembrava les faves. Els soldats es van enfadar amb en Medir pensant-se que se n’estava rient i se’l van endur cap al castell d’Octavià.

El bisbe Sever es va amagar darrere d’un esbarzer del qual, en el moment de col·locar-s’hi, van desaparèixer les punxes i va quedar encongit. Els soldats van veure en Sever i altres persones que s’amagaven amb ell. Diu la llegenda que, després d’això, van matar a cops d’espasa en Medir i al bisbe Sever li van clavar un clau al cap.

Després de la mort d’en Medir, es va construir una ermita dedicada a sant Medir. Durant l’edat mitjana, els pagesos de la zona el tenien com a patró. De fet, diuen que molts s’enduien un grapat de terra del camp del Miracle, en el qual les faves havien crescut i florit en un mateix dia, per tal de fer més productives les seves terres.

El símbol de l’Aplec de Sant Medir és una fava. De fet, els pagesos santcugatencs van creure durant molts anys que els seus camps recuperaven la fertilitat perduda si hi plantaven faves.

La festa de Sant Medir és una celebració popular que té lloc a Barcelona i Sant Cugat del Vallès. Concretament, consisteix en una romeria cada 3 de març, Festa de Sant Medir, des de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles, actualment barris de Barcelona, fins a l'ermita de Sant Medir a la serra de Collserola.

Medir de Barcelona és un sant màrtir, pagès, venerat a Barcelona i Sant Cugat del Vallès. La seva festivitat és el 3 de març. No obstant això, i la popularitat del seu culte, es tracta d'un sant probablement inexistent, creat a partir d'altres llegendes i altres figures reals.

La història més difosa diu que Josep Vidal Granés era un forner de la Ribera que, cap al 1828, es va establir al carrer Gran de Gràcia, número 111. Com que havia crescut a Sant Cugat era molt devot de sant Medir i, quan va caure malalt, va prometre que si es guaria, cada any per la festivitat del sant faria un romiatge a l’ermita que hi ha a la serra de Collserola dedicada al sant. A més, també diuen que es va comprometre a fer difusió de l’ajut que el sant li havia ofert explicant el seu guariment a tothom.

El primer romiatge a Sant Medir es va fer el 3 de març de 1830. Tal com havia promès, Josep Vidal va omplir un sarró de caramels i el carregà a la seva muntura, es va penjar un timbal al coll, va agafar un sac de gemecs i es va dedicar a recórrer tota la vila per divulgar la seva gran ventura. Tirava confits que havia elaborat ell mateix per atreure la mainada i després explicava el seu prodigiós guariment a tothom qui el volgués escoltar. Sonà tan convincent que molts amics i coneguts decideixen d’acompanyar-lo en el romiatge fins a Collserola.

Actualment, 24 colles participen activament en la Festa de Sant Medir el dia 3 de març als barris de Barcelona: Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i La Bordeta (el diumenge següent a Sant Medir). La festa s'inicia de bon matí amb la formació de les diferents colles en els seus locals socials per començar les cercaviles pels diversos barris. Al migdia, les colles participen de l'aplec a l'Ermita de Sant Medir, al bell mig de Collserola, juntament amb els ciutadans de Sant Cugat. Al capvespre, totes les colles juntes desfilen pel carrer Gran de Gràcia fins als Jardinets llençant tones i tones de caramels. Es calcula una participació de més de 70.000 persones. Des de fa bastants anys, el diumenge després del 3 de març les colles tornen a celebrar la festa al voltant de la Parròquia de Sant Medir al barri de La Bordeta.