El cavaller barceloní Guillem de Pou deixa la seva herència per als orfes pobres de la ciutat i instaura la figura del “Procurador dels pobres i dels Orfes”.

Neix la Casa d’Infants Orfes, encara sense seu pròpia.

De les institucions benèfiques aparegudes al Raval a l’Edat Mitjana, la nostra n’és la més antiga. 

Inici de l’epidèmia de Pesta Negra i de la crisi demogràfica a Catalunya. Es multipliquen els casos de nens i nenes orfes. 

El Capítol de la Catedral i el Consell de Cent (el govern municipal d’aquella època a Barcelona) es fan càrrec de la institució. 

Leonardo da Vinci pinta la Mona Lisa. Època del Renaixement.

La casa acollirà 722 orfes, nens i nenes, de 1558 a 1651.

Es completa la primera volta al món en vaixell. Època dels descobriments geogràfics.

Barcelona, tot i quedar al marge del nou comerç colonial, s’omplirà de nous productes com el sucre, la canyella o el cafè, imprescindible per al bon funcionament d’una escola.

La “Casa d’Infants Orfes” s’instal·la a l’edifici de la plaça dels Àngels número 3, on encara ens trobem actualment.

El “Procurador dels pobres” passa a anomenar-se Prior, un sacerdot que administra la casa. La gestió la porta la “Mare dels Orfes”, sempre una dona vídua.

A inici del segle XVII, milers de dones són condemnades a mort per bruixeria a Catalunya. Només el 1618 se n’executen 151, l’any amb més condemnades.

Un incendi destrueix part del complex de la casa, que haurà de ser reconstruïda.

Corpus de Sang. Revolta pagesa a Catalunya i inici de la Guerra dels Segadors (1640-52) 

Aquesta és la data en què es construeix la capella de la Casa, la qual encara es pot veure en el seu lloc original a la cantonada del carrer Elisabets.

Ja no forma part de l’escola, però durant molt de temps en va ser part essencial.

Ens encanta fer xocolatades cada 22 de maig, dia de Santa Joaquima. A l’Edat Moderna, però, quan es va popularitzar aquesta beguda, el cost humà d’una d’aquestes delicioses tasses podia ser molt elevat.

Per aconseguir productes com el cacau, calia recórrer al pervers tràfic d’éssers humans.

Es renoven les Ordinacions, que establien les normes de la Casa. Les condicions per acollir els orfes eren les següents:

- Havien de tenir entre 7 i 12 anys, nascuts al bisbat de Barcelona, fills de matrimoni legítim i pobre, i havien d’estar sans.

El 1785, a més, s’instal·la l’almoiner que encara podem veure a la porta de l’antiga capella.

Newton formula la llei de la gravitació universal.

La Revolució científica condueix a molts dels avenços científics que encara s’estudien a les classes de ciències.

L’any 1783, a 500 metres de la Casa d’Infants Orfes, al carrer Hospital, neix Joaquima de Vedruna. 

Amb els anys, ja vídua, s’instal·la a Vic i funda la congregació de les Carmelites de la Caritat, conegudes com a Germanes Vedruna. 

Presa de la Bastilla. Comença la Revolució Francesa. Època de les revolucions liberals.  

La llibertat, la igualtat, la tolerància, són ideals que segurament molts compartim i que estan en la base de la nostra acció educativa.

Obre l’“Escola Municipal”, regentada per les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, que l’any anterior s’havien fet càrrec de la Casa en substitució de la “Mare dels Orfes”.

L’escola només atén nenes. Els nens de l’orfenat van a altres escoles.

Inauguració de la Fàbrica Bonaplata a 300 metres de l’escola, primera a utilitzar la màquina de vapor a la península Ibèrica. El Raval es converteix en un barri industrial. Època de la revolució industrial. 

L’escola s’instal·la als locals del carrer Elisabets 12, propietat de la Casa de Misericòrdia. Els ocuparà fins a 1941. 

L’Índia es converteix en colònia britànica. Època del colonialisme. 

La idea que l’home blanc és superior a la resta s'estén amb l’imperialisme europeu, consolidant una visió racista del món que encara combatem, amb paciència i perseverança, des d’escoles com la nostra. 

Mor Joaquima de Vedruna a la Casa Provincial de la Caritat, al carrer Montalegre, just davant l’escola.  

Inauguració del Canal de Suez.

Barcelona torna a estar en el camí de les principals rutes comercials marítimes. Amb els mariners d’arreu del món, es transforma la part sud del Raval, coneguda com el Barri Xino.

Una barreja de delinqüència, oci nocturn i encant bohemi tenyeixen la imatge del barri des de llavors fins als nostres dies.

El 2025 celebrem aquest moment, l’arribada de cinc germanes de la Caritat Vedruna, el 2 de febrer de 1875, a les onze del matí, per fer-se càrrec de la Casa d’Infants Orfes i de l’escola associada.

El 1876 l’escola compta amb 150 alumnes

La invenció de la bombeta, comercialitzada per primera vegada per Edison, transformaria la vida quotidiana de molta gent.

Quantes hores d’estudi nocturn o d’exàmens corregits a altes hores devem a l’inventor estatunidenc, només ho sabem els que hem passat per l’escola.

La Guerra Civil, ho sabem bé, trastoca moltes coses. Les monges i les internes han de marxar de la Casa durant els tres anys de conflicte i l’escola roman tancada.

L’edifici serà seu del Sindicat d’Espectacles. 

El 1939 reobre la Casa amb 3 nenes. Ja no s’hi admeten nens.

Pablo Picasso pinta el Guernica com a protesta pels bombardejos feixistes sobre aquesta ciutat durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39).

Com que ja no s’atenen nens, les seves habitacions queden disponibles per a les funcions de l’escola. Llavors es deixen de llogar els espais del carrer Elisabets 12 i l’escola torna al mateix edifici de la Casa d’Infants Orfes.

Silenci. És l’únic que se’ns acut davant de l’horror dels camps d’extermini.

Deixarem que sigui Primo Levi qui parli per nosaltres: 

Va succeir, per tant pot tornar a passar: això és l'essència del que hem de dir.

Mossèn Muñoz, figura cabdal de l’escola durant la segona meitat del segle, és nomenat prior de la Casa d’Infants Orfes.

Acaba la Segona Guerra Mundial amb un acte de guerra a l’altura d’una destrucció mai experimentada per l’ésser humà.

No en va, els qui la van llançar dominen el panorama internacional des de llavors.

Es planten els arbres del jardinet, espai entranyable de l’escola.

Tot i estar en els anys més durs del franquisme, tenim testimonis d’exalumnes que afirmen haver après el català perquè és la llengua que feien servir les monges de l’escola.

Comença un nou procés en el panorama internacional: la descolonització. Així i tot, molts països seguiran condicionats pels interessos de les seves metròpolis occidentals.

Aquesta desigualtat es pot copsar en els fluxos migratoris del segle XXI.

La comunitat filipina és una de les més importants de la nostra escola actualment.

Això permet que l’educació física es contempli en els plans didàctics de l’escola.

Els drets humans avui els veiem actualitzats i concretats en els Objectius de Desenvolupament Sostenible, amb els quals l’escola està plenament compromesa.

En els horts de la finca es comença a aixecar un nou edifici, de moment amb una planta, on tenim les aules d’infantil que miren directament al pati.

La guerra més famosa de la història del cinema desencadena una allau de protestes que cristal·litzaran en l’anomenat moviment hippy. 

El pacifisme serà la nova mirada davant de la guerra. I encara és la nostra.

L’escola passa a dir-se Sant Jeroni Emilià, en honor al qui és considerat patró dels orfes per l’Església catòlica.

L’escola ja compta amb 150 alumnes i comencen a treballar-hi mestres laiques.

També es fa la pista de bàsquet.

Fabricat a Barcelona, aquest és el primer cotxe de moltes famílies, i segur que també de les de la nostra escola.  

Els motors dels cotxes passen a formar part de la banda sonora de les ciutats. I la nostra petita plaça dels Àngels es converteix en un aparcament més per als veïns del barri.

Pionera en aquest aspecte, l’escola compta amb una de les primeres associacions de famílies.

APA, AMPA o AFA, l’associació de famílies ha anat evolucionant amb els anys. 

Es construeixen les classes de Primària en el nou edifici.

En fer els 10 anys, les alumnes van a fer el batxillerat elemental a l’escola Vedruna del carrer Lladó.

Sabem que el català viu en aquests anys un dels seus pitjors moments, però perviu gràcies a la valentia de dones com la Rodoreda, que avui seguim llegint a l’escola.

I gràcies també, val a dir-ho, a l’esforç discret d’escoles com la nostra.

La compra de la casa coneguda com a Santa Maria del Roure, enmig del Collsacabra, demostra la importància que es dona al lleure des de l’escola, que segueix fent colònies i sortides en tots els cursos. 

La literatura en castellà viu en aquests anys el que es coneix com a Boom llatinoamericà. Molts d’aquests escriptors s’instal·len a Barcelona, que es converteix en l’epicentre d’aquest fenomen.

A la imatge, podem veure l’escriptor colombià passejant per les Rambles.

L’escola es constitueix com a filial de l’institut Verdaguer per poder impartir el Batxillerat elemental. 

Una nova musicalitat desperta la mirada dels alumnes de l’escola durant els anys 60 i 70. 

Els quatre de Liverpool són només l’exemple més famós d’aquest nou moviment cultural que els acostava al món anglosaxó, molt més modern que el nostre en aquells anys.

L’escola és batejada amb el nom actual i, per primera vegada, permet l’escolaritat dels nois. 

Aquest curs comença la primera promoció de nois i noies que acabaran a 8è d’EGB.

L'escola ja compta amb 520 alumnes.

El 1975 és un any decisiu. Per a les persones que el van viure, segurament l’inici de moltes esperances, algunes d’assolides i d’altres per assolir.

Aquest any finalitza una activitat de 617 anys, però no és un punt final.

La comunitat de germanes marxen al carrer Bruc 30. I es deixa d’acollir nenes òrfenes.

Des d’aquell any, a la nostra Casa ja no hi viu ningú, però segueix sent casa.

Recordem que és la institució assistencial més antiga del Raval i l’única que encara segueix atenent infants, com des dels seus inicis.

Un mur físic i un mur mental cauen aquest any, i amb ells les tensions que havien amenaçat la pau del món des de feia 40 anys.

El gran canvi urbanístic del Raval es va donar als anys 90. La nostra escola es troba al bell mig d’una zona que passa a ser ocupada per universitats, museus i centres culturals.

La petita plaça dels Àngels s’amplia i es converteix en la meca dels skaters d’arreu del món.

Com a conseqüència, l’escola perd part de l’edifici històric i ha de cedir la capella per a usos culturals.

Les olimpíades del 92 marquen un abans i un després en la història de la nostra ciutat. 

Des de llavors, a la complexitat del barri s’hi suma la presència exponencial del turisme a tot Barcelona, però especialment a Ciutat Vella.

La informatització de l’escola ha seguit un camí imparable des d’aquest moment. 

El 2010 s’instaura el sistema 1x1 a la secundària, pel qual cada alumne disposa d’un ordinador portàtil.

Més endavant, l’escola adopta el sistema Google per a les seves eines pedagògiques.

A això s’hi sumen les pantalles digitals i la introducció de la robòtica.

Per primera vegada, la majoria de països es preocupen seriosament pels efectes de l’escalfament global.

L’ecologisme entra a les agendes polítiques de mig món.

A l’escola, aquesta lluita es materialitza en la creació, anys més tard, de la Comissió de Medi Ambient.

Després d’anys d’espera, s’acaba la nova façana, amb el disseny que avui és la cara visible de l’escola.

Aquest any també s’instal·la calefacció a les aules.

El canvi no és només estètic, però. El nou segle durà l’escola al capdavant de la innovació pedagògica, formant part de la Xarxa de Competències Bàsiques i del programa Escola Nova 21. 

Ja sigui per jugar a l’snake, enviar-se sms o fer-se perdudes, aquest model popularitza l’ús del mòbil entre els adolescents.

Des de llavors i fins als actuals armariets pensats per a restringir-ne l’ús a l’escola, els mòbils s’han transformat en petits aparells intel·ligents imprescindibles per a tothom, joves i grans.

El nou mil·lenni porta una novetat molt curiosa. Els gegants del Raval adopten una nena òrfena de l’escola Vedruna Àngels, la Quimeta, que des de llavors viu amb ells i ens visita cada 22 de maig. 

El procés de transformació del barri es materialitza a finals de segle amb l’obertura de l’avinguda coneguda com a Rambla del Raval, al cor del districte. 

La paret més icònica del pati es pinta com a mur de la pau el 2001. El 2016 en Valentí Gubianas en fa la versió actual. Podeu veure’n el procés en aquest vídeo 

El segle XXI comença amb un atemptat que impacta tota una generació i inicia una nova dinàmica bèl·lica que serà contestada amb multitudinàries manifestacions pacifistes.

Barcelona n’és un bon exemple. Com a escola de pau, ens solidaritzem amb els conflictes i genocidis més sagnants de les últimes dècades, com els de Bòsnia, Ruanda, Iraq, Ucraïna o Palestina.

La festa més icònica de l’escola, pel seu valor pedagògic, comunitari i sostenible, comença amb l’Ecofesta que reivindica el lema Estalvia paper per salvar un arbre.

Lluïm amb molt d’orgull l’etiqueta d’escola verda i formem part de la xarxa d’Escoles + Sostenibles.

La mostra més visible de la integració del nostre país a la Unió Europea és la facilitat amb la qual podem pagar un llapis a Itàlia, França o Finlàndia. Encara que sigui tres cops més car.

El 2009 es construeix la tercera planta del nou edifici, per allotjar-hi les aules de secundària. 

L’origen de la recessió de 2008 cal trobar-lo en la bombolla immobiliària, especialment greu en el cas d’Espanya. Ja als anys precedents, nombrosos moviments socials anaven advertint del problema d’accés a l’habitatge. Avui en dia, el problema està lluny d’estar solucionat. 

El primer quart del XXI porta moltes novetats. 

El 2005 l’escola s’integra a la Fundació Privada Educativa Vedruna Barcelona. Deixa de dependre del bisbat i passa a fer-ho de les que l’han sostingut durant 130 anys, les monges Vedruna.

El 2018, finalment, l’escola passa a formar part de la Fundació Vedruna Catalunya  Educació, integrant una xarxa de 39 escoles. 

Els anys deu del segle estan marcats, clarament, pel que es coneix com a procés d’independència de Catalunya, que va tenir el seu moment culminant l’1 d’octubre de 2017.

Tota la comunitat educativa es confina a casa seva, però l’alumnat segueix connectat i els seus mestres treballen més que mai per seguir oferint la millor atenció possible en aquestes circumstàncies.

És el que sempre han fet, educant des de fa 150 cursos i al costat d’aquells que ho necessiten des de fa 655 anys.

El 2020 el món es fa conscients de les implicacions de viure en un món interconnectat.

En poc temps, es decreta el confinament per a tota la població durant quatre mesos a tot el món.