The 4Cs: Creativity, Critical Thinking, Communication and Collaboration in Schools
Erasmus+. Course in Florence 27de febrer-4 de març de 2023
Rosa F. Colomar Marí
Dades generals
La realització del curs "The 4Cs" s'emmarca en el nostre Projecte d'Erasmus dins de l'objectiu 3: "Introducir el enfoque pedagógico de Educación Transformadora, a partir de la mejora de la competencia docente en relación a este enfoque, para fomentar en el alumnado acciones de transformación social". El model d'Educació Transformadora i Ciutadania Global, requereix d'estratègies concretes i, juntament amb la comissió Erasmus, es va determinar que l'enfocament de les 4Cs seria un bon recurs pel seu impuls. A la fi i a la cap, els objectius de l'ETCG és la formació de persones creatives, amb sentit crític i disposades a col·laborar per aconseguir guanys col·lectius. Una de les característiques de l'enfocament de les 4Cs, és la d'oferir eines a les persones que aprenen, per fer front als reptes que exigeixen els nous temps.
Aquest curs s'ha desenvolupat a la ciutat de Florència (Itàlia) a través de Europass Teacher Academy, durant els dies 27 i 28 de febrer i 1,2 i 3 de març de 2023.
Va ser la meva segona experiència a Florència, amb l'acadèmia i amb la formadora, Cristina Salvatori, i he de posar en valor, la qualitat del programa, la disposició a què les persones integrants del grup participin de forma activa a partir de dinàmiques de grup i al valor d'aprendre uns dels altres. Destacar que cada centre educatiu tenia un espai dins del programa per parlar de la seva organització, del sistema educatiu propi de cada país, programes educatius concrets... la qual cosa enriqueix molt el programa inicial. El grup participant era d'11 persones procedents de: Madrid i Bilbao, Estònia, Grècia i Dinamarca.
Imatge extreta de https://www.fablabconnect.com/the-4-cs-for-21st-century-skills/
Introducció
El primer dia el dedicam a la presentació dels integrants del grup. Som un grup d'11 persones d'Espanya, Estonia, Grècia i Dinamarca. Per fer les presentacions la formadora ens demana que facem parelles i feim la tècnica 3-3-3: durant tres minuts una persona es presenta, els tres minuts posteriors l'altra persona i els tres restants es conversa. Després cada integrant de la parella ha de presentar l'altra.
Per recordar els noms de tots i totes, feim la dinàmica de passar un cabdell de llana fins que els aprenem.
A continuació la formadora, Cristina, ens presenta el Padlet, que serà l'eina de comunicació entre tots els integrants del grup i ella. Per estrenar-lo ens demana que busquem una imatge que representi a la persona que hem hagut de presentar.
Aprofitant el bon temps que fa a la ciutat (es preveu pluges en els propers dies) ens convida a fer una gimcana per la ciutat usant l'aplicació GOOSECHASE; aquesta aplicació permet incorporar tecnologia a la típica gimcana o cacera del tresor, enriquint-la en el moment que s'hi poden posar fotos, vídeos, textos... Els mestres i les mestres poden veure en el seu dispositiu com s'està desenvolupant l'activitat. Al final (tal i com ha fet la nostra formadora) es pot projectar i mirar com han anat les proves. Te vetades les captures de pantalla.
La formadora ens explica que altres maneres d'usar l'eina pot ser usar-la com si fos una base d'orientació, on cada pista és una part del treball global. Permet avaluar i autoavaluar-se.
La formadora ens presenta el LANGUAGE PORTRAIT. Es tracta de colorejar amb diferents colors les llengües amb les quals hi tens relació, ja sigui per a què hi tenguis competència lingüística o per algun lligam emocional. A nivell d'aquest grup en concret ens permet parlar del català i l'euskera com a llengües co-oficials, en el cas d'España.
La formadora ens parla del dilema que hi ha ara actualment en el sistema educatiu italià sobre hard skills i soft skills. Ens reparteix a cadascú un post-it amb el nom d'una persona del grup i ens demana que posem el focus en ella durant el que queda de curs, com a EXIT TICKET.
Language Portrait
Comunication
La formadora, a través de dinàmiques, ens fa reflexionar sobre com ens comunicam, especialment amb les famílies. De quina manera feim les entrevistes inicials, com formulam les preguntes per a què ens aportin informacions útils, positives i que no provoquin en les famílies el sentiment de ser jutjades.
La formadora ens proposa alguns jocs: telèfon romput, escriure missatges amb el codi MORSE, amb BRAILLE... per a continuació reflexionar sobre els aspectes bàsics de la comunicació:
el canal de comunicació
codi comú
el missatge
la persona que emet i la que rep
Això genera preguntes de reflexió aplicables a l'escola:
Quina importància li donam a la comunicació a l'escola? Com són els missatges que emetem cap a l'alumnat? I cap a la famílies?
Quan parlam de determinats temes amb les famílies sobre el procés educatiu del seu fill o filla, estam parlant d'un codi comú?
En les entrevistes inicials, com feim les preguntes? Realment serveixen per obtenir informació que després usarem en el procés d'ensenyament-aprenentatge de l'alumnat?
En una societat infoxicada, hem determinat com seran les nostres comunicacions? visuals? escrites? llargues? resumides?
Quins canals de comunicació estam usant?
Ens presenta les línies generals de la comunicació no violenta a partir de l'autor: MARSHALL ROSENBERG.
Assertivitat
Supressió dels judicis de valor
Empatia/Comprensió
Com veim idò, un dels punts claus és la supressió de juidicis de valor. La formadora ens presenta una fotografia d'una escena familiar a la platja i l'hem d'analitzar baix aquestes tres preguntes:
que veig (realitat)
que imagin
que em fa sentir
Aquesta activitat ens fa adonar que, en l'anàlisi d'una comunicació hi ha un pes molt important de judici personal que moltes vegades es dóna de forma inconscient. Ser-ne conscients ens dóna un marge de perspectiva per centrar-nos en el fet (la realitat) i allunyar tot allò que nosaltres hi afegim segons les nostres creences, valors...
Això, aplicat a l'escola i concretament amb la relació que tenim amb les famílies, ens situa en el fet que només coneixem una part de la realitat i que això no ens ha de permetre jutjar, ja que no coneixem en quina situació es troba cada persona.
D'altra banda hem de tenir en compte què comunicam quan estam comunicant. El llenguatge del cos (gestos, mirades, posició corporal...) representa el 80% del missatge, així que val la pena parar atenció en aquests aspecte, posant-hi consciència.
Imatge extreta de: https://pvis.edu.vu/yumi-strong/perma-model/
Collaboration
La formadora ens convida a fer un joc en petits grups. Ens dóna unes baralles de cartes i les hem d'ordenar per pal i per nombre. Guanya el grup que ho faci més ràpid. Una vegada realitzat, ens preguntam? Quines implicacions ha tengut fer el joc en petit grup? Comunicació, rols que ha efectuat cadascú, pressió, haver entès tots i totes quina era la missió del grup,"soft-skills"...
Feim una discussió en petit grup al voltant de les preguntes:
Amb quina periodicitat feim aprenentatge col·laboratiu?
Quines tècniques feim servir a l'hora de programar-lo?
Gaudeixen els nens i les nenes?
Creim que dóna els resultats esperats?
Quins elements ajuden?
Avaluam el treball cooperatiu? Com?
Usam TACs?
Com responem a la diversitat?
En la posada en comú, sembla que ja no es discuteixen les aventatges que té l'aprenentatge cooperatiu, però encara hi ha reticències a fer-lo servir plenament. Algunes d'aquestes reticències són: el fet de condicionar la classe per afavorir-lo (fer remor, sensació de caos), el mestre o la mestra deixa de tenir el control, comporta canvis en l'avaluació...
La formadora ens suggereix alguns "tips" per assegurar l'èxit de l'aprenentatge cooperatiu:
Establir les normes del grup.
Establir els rols que tendrà cada persona que integra el grup.
Consensuar els objectius.
La mestra o el mestre fa un rol d'observació a distància, oferint ajuda i suport quan cal.
Donar retroalimentació a nivell individual i grupal.
És en aquest context d'aprentatge cooperatiu, té un paper important les FLIPPED CLASSES o CLASSES INVERTIDES, on, per part de l'estudiant hi ha un treball a casa a nivell teòric, aprofitant les TAC i a classe es resolen dubtes i es posen en joc les competències en procés d'adquisició mirjtançant treball col·laboratiu i pràctica continuada, fins a la seva completa adquisició.
Creativity
El concepte de creativitat que ens ofereix aquest enfocament està deslligat de les arts (concepte clàssic) per parlar del pensament creatiu, concepte més ample i transversal a tot tipus de coneixement. Parteix del supòsit que si les persones aprenents actuals adquireixen un pensament creatiu adequat, podran generar la suficient innovació per a què el món que ens espera avanci de forma sostenible, buscant solucions en benefici de la comunitat.
Per desenvolupar el pensament creatiu cal planificar activitats, ja que es genera amb la pràctica. I per a que sigui eficaç, no podem deixar-la en mans de la improvisació sinó que cal planificar-la en espai, temps i activitats.
La formadora, ens suggereix que, un moment apropiat per dur a terme aquestes activitats, seria a l'hora de dividir dos moments (entre classe i classe) ja que també serveixen de "brain breaks activities".
Algunes d'aquestes activitats poden ser:
8,4,2
Logs
Umbrella game
10 differences
GoNoddle
Shake it up
Music Mingle
L to the I
Cal destacar l'activitat "How many uses for a paper clip", la tècnica dels 30 cercles de Bruno Munari, "The worse idea in the world"...
La formadora ens ofereix un test de creativitat per fer-lo.
Activitat dels "duckys": es reparteix una bosseta a cada participant del grup amb les mateixes peces amb forma, color i nombre, amb la instrucció de construir un "duck". Reflexió: què ha passat? n'hi ha dos d'iguals? De quantes maneres diferents s'han pogut fer? Té elements de judici (ben fet, mal fet...) o tots són inclosos?
Critical Thinking
En l'època en la qual ens ha tocat ser ensenyants (tecnologia, fake news, intel·ligència artificial com la recent aplicació ChatGPT...) fa que el foment del PENSAMENT CRÍTIC sigui més important que mai.
En aquest context i per aprofundir, és un bon recurs la visualització del documental "The Social Dilema" on queda palès que les aplicacions, eines, llocs, xarxes... aparentment inòqües i gratuïtes, mouen grans quantitats de diners a partir de les nostres dades (Big Data) o dels anuncis.
Hi ha que donar un espai especial per les conseqüències que tendrà a nivell educatiu, a l'eina ChatGPT, l'aplicació d'Intel·ligència Artificial que entre moltes coses pot redactar projectes, escriure novel·les, crear vídeos... La tendència pareix ser que podria arribar a substituir els cercadors convencionals.
Quan parlam de pensament crític hem de conèixer el concepte de CONFIRMATION BIAS o BIAIX DE CONFIRMACIÓ. Consisteix en la tendència que té el nostre pensament de buscar la informació que confirmi les creences que ja tenim. Aquest procés es fa de forma automàtica, buscant en l'ambient aquelles informacions que ens donen la raó. Aquest sesge afecta la nostra manera per pensar de manera crític ai objectiva, el que pot dur a interpretacions esbiaixades de la informació i passar per alt informació amb punts de vista oposats; també pot afectar la presa decisions.
Com es pot contrarrestar? Algunes actuacions són:
Obtenir les dades en diferents fonts i per diferents mètodes.
Indagar en lloc de validar.
Usar la triangulació com a mètode de validació.
Fer lectures de tot tipus i de tota índole. No rebutjar de primeres les informacions.
Qüestionar-se tot, fins i tot les pròpies creences.
Una manera de fomentar el pensament crític a nivell personal és no només protegir-te del que veus sino indagar quines sensacions i emocions despertem amb tu i perquè.
A nivell d'ensenyants i depenent de les edats en les quals ensenyem podem utilitzar les següents eines:
COMMON SENS; lloc web de recursos educatius de totes les edats per treballar el bon ús i no abús de les tecnologies i començar a entrenar el pensament crític davant les informacions que es donen.
PROJECT ZERO; lloc web de recursos educatius que proposa DILEMES DIGITALS, aquets es contemplen dins la idea que els dilemes abunden en la nostra vida digital i es situa en la reflexió sobre que és just, on estan els límits de determinades pràctiques... Els dilemes suposen un nou enfocament davant la necessita de reexaminar i repensar els enfocaments d'educació per a la ciutadania digital i criança digital. Una de les altre einess són les RUTINES DE PENSAMENT, i ofereix la Thinking Routine Toolbox.
Aquest és un recurs per analitzar continguts digitals. Es tracta d'esbrinar, qui i quins interessos hi ha darrere el missatge i tenir informació per poder discernir i posicionar-s'hi o no personalment. Informació extreta de: https://www.projectlooksharp.org/Resources%202/keyquestions.pdf
Relació entre pensament creatiu i crític
Destacar que hi ha una interrelació entre les 4Cs, però aquesta és més estreta entre el pensament creatiu i pensament crític; és més, ambdós processos es retroalimenten, són com les dues cares d'una mateixa moneda. El pensament creatiu permet trobar i oferir solucions diferents a un mateix problema. I el pensament crític permet veure la realitat o el problema a que se'ns presenta des d'altres angles, la qual cosa afavorirà elegir la situació que solventarà el problema (generada pel pensament creatiu) més adequada.
Model PERMA
Podem emmarcar les eines que ens possibilita l'aplicació de l'enfocament de les 4Cs dins d'un model més teòric que parteix de la Psicologia Positiva que és el PERMA, creat per Martin Seligman.
El nom surt de les sigles:
P: Positive emotions
E: Engagement (copromís)
R: Relationships positives.
M: Meaning (sentit)
A: Accomplishment (assoliment d'objectius)
Aquest enfocament teòric té un caràcter general però també és aplicable a les escoles; tenir en compte aquest model permetrà obtenir FLOUISHING LEARNERS (estudiants que floreixen)
Imatge extreta de https://pvis.edu.vu/yumi-strong/perma-model/
Presentacions de centres
Aquests són 4 dels cinc centres representants que varen fer la seva presentació sobre: introducció al sistema educatiu i bones pràctiques educatives.
Madrid (Espanya)
País Basc (Espanya)
Dinamarca
Conclusions
En general, veig totalment vinculat l'enfocament de les 4Cs al nostre context i al nostre centre educatiu. I he pogut comprovar que s'emmarca totalment en l'objectiu que preteníem, buscar pràctiques dins de l'enfocament d'Educació Transformadora i Ciutadania Global.
L'apartat per mi més novedós i important, ha estat el de pensament crític, de vital importància per tractar amb l'alumnat d'avui en dia, des d'edats primerenques amb plena consciència. Des de les institucions en general i escoles en concret s'ha fet una bona feina quant a l'ús i abús de les tecnologies durant l'infància i adolescència, però trob que, en aquestes campanyes, s'hi haurien d'afegir estratègies de pensament crític. Això s'evidencia en el moment en que l'IA ja és una realitat en la nostra vida diària en el moment que ja és una eina més l'aplicació de ChatGPT, que canvia completament la nostra relació amb la informació i la comunicació.
També voldria destacar la necessitat de vincular el procés d'ensenyament com a docents a processos de creixement personal i de posar en joc valors com l'empatia, no judici, diversitat de perspectives...
D'altra banda, pens que el centre d'estudis on vaig fer el curs està molt ben muntat i fan una metodologia activa amb moltes dinàmiques i activitats de reflexió compartides. Vull posar en valor això ja que no és fàcil fer una formació a un grup de persones provinents de diferents països, realitats, sistemes educatius... i cal tenir metodologies que s'adaptin a totes aquestes circumstàncies. M'ha agradat que hagin deixat un espai per conèixer les realitats educatives dels docents i de les docents integrants del grup.
Així puc finalitzar que aquesta experiència Erasmus ha suposat un enriquiment per mi, i mitjançant aquest Portfolio vull fer-ho extensible al centre i a totes les persones interessades.
Gràcies!