Punts d'Interès Patrimonial

La torre que dóna nom a la Torre

Un dels principals elements singulars de l’edifici original era una torratxa de planta quadrada adosada a la mateixa teulada. Estava situada al centre de la planta, construida amb coberta plana i rematada amb merlets. Era un mirador de l’època excepcional, en un dia serè es divisava, sense problemes, els límits del Pla de Barcelona: des del Turó de Montcada fins a Montjuïc, i des del Turó de Guinardó fins al mar. Alhora, no tan sols es podia guaitar el Rec Comtal, sinó que la seva proximitat configurava un microclima fresc i tranquil.


La instal·lació d’una escola pública, als anys trenta, implica la reforma de l’edifici adequant-se als nous usos que adquireix. La reforma implica, entre d’altres, la desaparició de la torreta icònica i el guany d’una planta, les golfes.

Refugi antiaeri

Una de les grans sorpreses de l’arquitecte de la rehabilitació de la Torre de La Sagrera, així com per la immensa majoria del veïnat del barri, va ser la troballa del refugi antiaeri al soterrani de l’edifici.

El refugi, actualment tancat, pendent de la seva habilitació al llarg del 2019, presenta un bon estat de conservació amb bancs, latrines, pous de ventilació, fonts d’aigua i una instal·lació elèctrica.

Foto: ACMphoto

Mosaics hidràulics

Joaquim Morel, quan va adquirir la Torre l’any 1941, va transformar el xalet en un un edifici administratiu-residencial associat al complex industrial que s’erigia de forma annexionada. Les reformes dutes a terme pel nou propietari van incorporar, entre d’altres, un seguit de paviments hidràulics a les cambres de la planta baixa. Aquests, recuperats en l’actualitat, confeccionen de forma meticulosa mosaics amb elements geomètrics i florals.

L’escala

Joaquim Morel, quan va adquirir la Torre l’any 1941, va transformar el xalet en un un edifici administratiu-residencial associat al complex industrial que s’erigia de forma annexionada. Les reformes dutes a terme pel nou propietari van incorporar alguns elements artesanals de gran interès entorn l’escala. Els sostres d’aquesta es recobreixen de majestuosos cassetons i en la part superior de la caixa d’escala esdevé una mostra pictòrica que formaria part d’un fris. A la part inferior de de la paret, els graons pavimentats són acompanyats d’uns elaborats arrambadors amb estucs al foc i pintura de les voltes.

Mosaics de la façana

Joan Arpí era un conegut rajoler, nascut a Sant Andreu de Palomar, que va parcel·lar la finca convertint l’antic camp de la Sínia en una rajoleria.

La voluntat de mostrar el seu ofici va fer que dissenyés a un element decoratiu singular que s’ha intentat evocar amb la reforma exterior actual: uns plafons ceràmics amb figuracions, situats en les cartel·les definides per les filades de carreus als costat de les façanes.

Ara bé, la iconografia actual mostra les dones de la Font de Santa Anna de Barcelona, per ser la màxima representació del Noucentisme català. Les peces ceràmiques de 20x20 cm grafien les 4 dones pixelades recordant el que hi havia sense tenir la voluntat de mimetitzar les originals. El procés de les peces ceràmiques ha estat un procés artesanal d'estampació de les rajoles.

Foto: ACMphoto
Foto: ACMphoto

El gran incendi

Cap persona del moment oblida, a dia d’avui, la immensa columna de fum negre erigida als magatzems adjacents a la que avui coneixem com a Torre de La Sagrera.

Molts dels mitjans d’aleshores es van fer ressò de l’aparatós incident originitat al barri, i articles com el de La Vanguardia, que s'adjunta a continuació, ens recorden la presència d’una caserna de Bombers a La Sagrera. Una caserna que va estar en activitat més de 50 anys, concretament des de 1913 fins l’any 1964.