Teatre Sans

Centre especialitzat en arts escèniques

Adreça :C/ Ca' n Sanç 5 (07001) Palma

Persona de contacte: Pepa Ramón - 971 72 71 66

teatresans@estudizeroteatre.com

www. estudizeroteatre.com

El Teatre Sans es un centre de creació, situat al casc antic de Palma , que ofereix les seves instalacions i els seu suport a creadors i companyies de l' illa de Mallorca que vulguin desenvolupar un procés de treball. L' objetiu del Teatre Sans es contribuir en la millora dels processos d' investigació, creació producció i distribució de projectes d' arts escèniques, aportant espai i temps i oferint unes condicions adequades i adaptades a les necessitats específiques de cada projecte.

Les residencies podran utilitzar, depenent de les seves necessitats, les distintes instal·lacions i recursos del Teatre Sans prèvia planificació.Tendran una durada mínima de dues setmanes que es podran modificar segons necessitats.

El Teatre Sans posa a disposició del creador tot un seguit de recursos i serveis de suport, espais adients per el treball en les diferents fases i recursos materials que el teatre tengui al seu abast amb l’oportunitat de presentar l’obra dins la programació pròpia durant tres dies (un cap de setmana).

El horaris seran pactats prèviament i podran utilitzar segons necessitats la sala petita amb grades retràctils, sales d’assaig , les instal·lacions de tallers, aules del porxo, magatzem, sastreria i oficina prèvia planificació aixi com una setmana la sala gran del Teatre Sans amb la seva dotació tècnica i personal tècnic.

Residències TP 2022

Dossier Projecte - La terra amb minúscula i el sòl amb accent - Companyia Pluït.pdf

La terra amb minúscula i el sòl amb accent
Companyia Pluit

Dossier Eurídice reduït.pdf

Eurídice

Las Reinas del Baile

ANORGÀSMICA PROJECTE DESEMBRE 2021 (2).pdf

Anorgàsmica Naranjo

La Permanent

Residències TP 2021

KRYPTONYTA

La kryptonyta és l'única cosa capaç de debilitar els poders indestructibles de Superman. És la seva vulnerabilitat materialitzada en un preciós mineral, tan magnètic com letal. Partint d'aquesta premissa en forma d'al·legoria, pretenem endinsar-nos en la història de F i T, dos joves pacients interns en un centre religiós de conversió per a homosexuals. Un és un fervent devot convençut en què es pot arribar a curar i derrotar la temptació. L'altre, haurà estat forçat a ingressar en aquest centre i farà tot el possible per escapar d'aquella presó. Els dos tenen en comú una cosa: es volen lliurar dels efectes de les seves pròpies kryptonites. Durant el procés creatiu, pretenem aprofundir en el debat entre les postures i turments personals dels dos interns i en les praxis de la teràpia reparativa i altres teràpies alternatives encara menys ortodoxes a partir de l'aparició del capellà/terapeuta i la monja/infermera, mitjançant llenguatges teatrals diversos, i una dramatúrgia original basada en la barreja de textos pseudoclínics i religiosos.

NARANJAS

Bel y Esther son dos mujeres que han acabado sometidas al espacio de la rutina, a una vida monótona que poco tiene que ver con sus aspiraciones. La habitación donde se reúnan se convertirá en el espacio de la quiebra y del hallazgo para ellas, al descubrir que, tras el paso de los años, ni pueden retroceder en el tiempo, ni soñar como sueñan las parejas. Sentirán la apremiante necesidad de cambiar radicalmente sus vidas y propondrán una ruptura con esas reglas. Inician un juego arrollador de cambio de roles. Bel le pide a Esther que lea en voz alta los mensajes que le escribía su expareja, impostando la voz, fingiendo ser quien no es; mientras que Esther le solicita a Bel que se vista y comporte también como su anterior pareja. En esta recreación en la que intentan recuperar el pasado, enfrentándose a sus devaneos, dudas y desengaños, la propia escenografía se desarma, como se desarman los deseos. Al final, Naranjas es una búsqueda del deseo, el amor, ¿el único?, una búsqueda que pretende ser sin descanso a lo largo del tiempo, el dolor, la ciudad y los metros. Es un viaje al pasado, a las preguntas que han quedado sin resolver, a esa sola respuesta que creen que posee la capacidad de salvarlas. La obra se desliza entre el pasado y el presente. Se cuenta desde el fragmentarismo de una historia que sucede en dos tiempos y con dos personajes distintos y a la vez. Salta por los aires y se manifiesta por medio del testimonio, el acto sagrado de volver y dialogar con lo que fuimos y somos. Solo queda un lugar siempre en tensión, donde las protagonistas enferman y sanan por el deseo y el poder transformador de la palabra.

“CONY”

És el nou projecte teatral inspirat i basat en un relat curt de Sebastià Portell que du com a títol: “CONY (Cal Oblidar Nova York)”. És una història de fugida, de canvi de vida i d’afirmació personal-genital. Ens conte com una dona adulta fa un viatge físic i emocional, amb un recorregut a la vida que la fa tornar a les arrels per trobar-se a ella mateixa, a la persona que és ara en un gest d’autoafirmació. Està narrat des del punt de vista del cony de la protagonista, qui li parla de tu a tu, qui li recorda les experiències viscudes en una mena de consciència. Un diàleg entre “la dona en cony i el cony de la dona”.