Zona Volcànica de la Garrotxa en btt

Començo a Santa Pau. El dia és fred i sortir del cotxe a prepar la bicicleta ja requereix certa dosi de valentia. Quan tinc tot preparat m'acosto a Can Pauet, on puc consultar la informació meteorològica.

Val la pena mirar el seu blog per conèixer algunes curiositats com la prova de la ceba i la prova de Santa Llúcia.

Ja reconfortat, després de prendre un cafè amb llet a la vora de la llar de foc, emprenc la marxa.

En general és una ruta dura, amb pujades fortes i algunes baixades difícils.

Després d'un parell de quilòmetres d'escalfament comença la primera pujada amb algunes rampes molt dures. En arribar al Coll de Boixeda es van al alternant pujades suaus i corriols que sense dificultat em portaren al davant del volcà Croscat.

Segueix un bucle per una zona molt agradable que arriba fins a l'ermita de la Trinitat. Quasi tot es fa per camins rurals.

Continua pel costat del volcà Croscat on podem observar les parets de grava volcànica. Més endavant s'arriba a la fageda d'en Jordà. Cada època de l'any te el seu colorit, però sempre és impressionant. És una zona planera amb un laberint de pistes i corriols.

Per pistes en bon estat i en lleguera baixada s'arriba a la cruïlla que porta a les ermites de Sant Martí del Corb i després San Miquel del Corb. Per arribar a les ermites cal afrontar una bona pujada. És un lloc tranquil amb una font (Sant Martí) ideal per fer una parada i menjar alguna cosa. El bucle inclou un corriol, amb alguns llocs que cal caminar. La resta no és molt complicat però caldrà estar atent a possibles pedres o arrels mullades que s'amaguen entren la fullaraca.

Qui vulgui un recorregut més cicloturista, a Sant Miquel del Corb, girar cua i baixar fins a la pista asfaltada.

La ruta torna cap a la Fageda fins arribar a Can Xel, un restaurant on fer provisió d'aigua i prendre alguna cosa, però compte que queda la part més dura i amb la panxa plena no aniria bé.

Encara per pistes suaus s'arriba a l'església de Sant Miquel Sacot. Després d'una breu baixada, la pista va vorejant el volcà Santa Margarida i segueix per una pujada forta fins al Coll de sa Rella. Aquí comença un altre bucle amb una mica de tot: pista, corriols fàcils, alguna pujada forta i algun tram de fang.

Acabat el bucle, venen tres o quatre quilòmetres de lleugers puja-baixa, amb algun rampote també, travessant zones molt maques.

Ja dalt de la Serra de Sant Jordi, per la gràfica del track vaig veure que començava la baixada de veritat, però mirant el desnivell que hi ha a l'altre costat, és difícil imaginar que baixi per allà. Fent altra passada veig un corriol. La primera part no es pot baixar en bici, almenys per la gent normal. Hi ha molta pendent, amb moltes roques i molt exposat. Superat aquest tram que cal baixar caminant, es torna un corriol mes tractable, amb algun pas que cal posar peu a terra. Finalment una pista porta a Santa Pau.