Web antiga

Logotipo Psicologo Sexologo CONESA-SERRATPsicologos Sexologos Logopedas en Barcelona Conesa-Serrat

Nuestro centro lleva funcionando 15 años. Durante este tiempo, hemos atendido unas 2.000 personas, entre adultos y niños.

Somos un referentepara otros profesionales de la salud, médicos, psiquiatras, pediatras, ...etc.

Asimismo, disponemos del reconocimiento institucional del Ayuntamiento de nuestra ciudad por nuestra labor.

Terapia ONLINE

En el ambito psicológico los tratamientos que más frecuentemente abarcamos són: La depresion, la angustia, la obsesión, la fóbia, la ansiedad y los diversos tipos de dependencias.

En el ambito sexológico los aspectos en los que nos hemos especializado són aquellos relacionadas con la eyaculación precoz, la falta de erección (impotencia), la falta de deseo sexual y la anorgasmia. Así como todas aquellas disfunciones sexuales masculinas y femeninas.

En la actualidad, nuestro centro es colaborador docente de la Universidad de Barcelona (Facultad de Psicología).

edificio universidad

Alumnos de esta Facultad realizan las prácticas obligatorias entre nosotros, implicándose en las actividades que realizamos.

Todos los servicios van dirigidos a un amplio abanico de edades y tratan problemas de diversa índole

Depresiones
Angustia
Obsesiones
Fobias
Timidez
Inseguridad
Inadaptación
Técnicas de relajación
Terapia de grupo
Dependencias
Psicofarmacologia
Enfermedades y dolores de origen psíquico



ESTRES:


Quan s'està en perill, és natural sentir por. Aquesta por provoca molts canvis en el cos, que en fraccions de segon es prepara per defensar-se contra el perill o evitar-ho.

Aquesta resposta de "lluita o fugida" és una reacció sana que apareix amb la intenció de protegir la persona de qualsevol dany o risc percebut. Però en el trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT), aquesta reacció es canvia o es fa malbé. Les persones que tenen trastorn d'estrès posttraumàtic es sentiran estressades o espantades fins i tot quan ja el perill no està present.

El trastorn d'estrès posttraumàtic es desenvolupa després d'una experiència aterridora que involucra dany físic o l'amenaça de dany físic. La persona que desenvolupa el TEPT pot haver estat directament afectada. En altres ocasions el dany pot haver ocorregut a un ésser estimat, o la persona pot haver estat testimoni d'un esdeveniment traumàtic que li va succeir als seus éssers estimats o fins i tot a persones desconegudes.

L'estrès posttraumàtic va rebre per primera vegada una atenció clínica rellevant en relació amb els veterans de guerra, però pot ser el resultat d'una sèrie d'incidents traumàtics, com ara assalts, violació, tortura, segrest o captivitat, abús infantil, accidents automobilístics o aeris , bombardejos, o desastres naturals com inundacions o terratrèmols.

En l'última dècada s'ha produït un ràpid progrés en la investigació sobre les bases psicològiques i biològiques del trastorn d'estrès posttraumàtic, que ha portat als científics a centrar-se en la prevenció com un objectiu realista i important.

Algunes d'aquestes investigacions estan explorant nous medicaments, pensats per atacar les causes subjacents del trastorn, en un esforç per arribar a prevenir-lo.

Altres investigacions estan tractant de millorar els factors cognitius, de personalitat i de protecció social i de reduir al mínim els factors de risc per evitar el trastorn després d'una experiència traumàtica, mentre per altra banda s'està tractant d'identificar quins factors determinen si una persona amb trastorn d'estrès posttraumàtic respondrà bé a un tipus d'intervenció o una altra, amb l'objectiu de desenvolupar tractaments més personalitzats, eficaços i eficients.

De moment, i prenent com a base l'evidència científica contrastada en nombrosos estudis, es pot concloure que les teràpies cognitiu-conductuals (TCC) basades en l'exposició semblen ser les teràpies d'elecció per al tractament del TEP aplicades en format individual.

Aquests programes de tractament solen incloure els següents components terapèutics: psicoeducació, respiració, relaxació i algun tipus de reexposició a l'experiència traumàtica passada, ja sigui en imaginació, en viu, explicar l'experiència directament al terapeuta, de forma escrita, verbal o gravada en un àudio.

El document que oferim per a baixar, signat per Soledad Quero i Cristina Botella (Universitat Jaume I) ens mostra una revisió dels tractaments psicològics considerats eficaços a la llum de l'evidència científica, fent alguna consideracions especials per a víctimes d'abús sexual en la infància i dedicant un apartat especial als avenços realitzats en l'ús de la realitat virtual com a tractament innovador.

Es tracta d'un treball de gran interès teòric i pràctic al que et recomano dedicar una mica d'atenció.
Comments