3 Psicologia Infantil

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26
BARCELONA

Tel. 653811887 -  93 570 71 54 
conesa@gmail.com



Xavier Conesa Lapena

Psicòleg i sexòleg . El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon LlullAcord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

Publicacions

Carme Serrat Bretcha

Llicenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adults i Infantil (Universitat de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universitat Autonoma de Barcelona)
Certificació per al Tractament de la Fundació Catalana del Sindrome de Down.
Diagnòstic i Teràpia Infantil (Institut Medic del Desenvolupament Infantil)
Tutora de practiques Universitat de Barcelona  Universitat Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependència,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.


Guia de Psicologia Infantil

Trastorns d'Ansietat

D'acord amb la MHIC, els trastorns d'ansietat són un dels problemes psicològics infantils més comuns. Afecten 13 de cada 100 nens o adolescents. Diferents tipus de trastorns d'ansietat poden presentar sols o amb altres símptomes. L'ansietat generalitzada es caracteritza per una preocupació crònica, poc realista i que no es basa en cap experiència real.

El trastorn o episodis de pànic, és la por que es manifesta en forma d'atacs de pànic incontrolables, incloent la hiperventilació.

Un altre tipus de trastorn és el post-traumàtic (TEPT), es produeix en nens que han estat traumatitzats per la violència, l'abús físic o sexual, o han viscut una guerra o un desastre natural. Es caracteritza per records dels moments crítics que solen ocórrer sense previ avís.

I dins dels trastorns d'ansietat infantil, també es donen els trastorns obsessiu-compulsiu (TOC), aquests fan que els nens queden atrapats en les conductes i pensaments repetits, com ara el rentat de mans o comptar tots els moviments que realitzen, revisar la seva cartera o motxilla diverses vegades, etc.

Depressió

La depressió és una malaltia debilitant i caracteritzada per una tristesa psicològica crònica i opressiva que no cedeix amb normalitat. D'acord amb l'MHC, els estudis sobre nens d'entre sis i 12 anys d'edat indiquen que el 10 per cent pateixen de depressió clínica.

Igual que en adults, la depressió en els nens es creu que és causada per una combinació de factors genètics, biològics i l'entorn. No obstant això, els nens no poden expressar-se com adults, els símptomes de la depressió es manifesten típicament de manera diferent. Els signes de la depressió infantil són el somni o trastorns de la gana, caiguda en el rendiment escolar, nerviosisme o hiperactivitat, lentitud en els moviments corporals o de la parla, mutisme, irritabilitat, plor excessiu, pors inexplicables, agressió, comportament antisocial, aïllament o el dolor físic sense fonament ni cap explicació.

Bipolaritat

El trastorn bipolar, també és identificat com depressió maníaca, és una malaltia psicològica de caràcter crònic, es caracteritza per continus canvis d'humor arribant a ser extrems en alguns casos. En general es manifesten per una d'alta (hiperactivitat, parla excessiva, temperament explosiu, necessitat de dormir poc, comportaments de risc) baixa autoestima, tristesa, dolor físic, son excessiva, canvis en la gana, sentiments d'inutilitat o de culpa, baixa energia, pensaments de mort). i encara queda un llarg etc.

El trastorn bipolar és causat per una combinació de factors genètics, neurològics i del medi ambient. A més, els nens amb un trastorn d'ansietat tenen un major risc de desenvolupar trastorn bipolar. Segons l'Institut Nacional de Salut Mental (NIMH), quan el trastorn bipolar es detecta en els nens, és sovint més greu i difícil de manejar del que és en adolescents i adults. Té la seva explicació, ja que aquests estats d'ànim poden ser barrejats i canviar amb força rapidesa, de vegades diversos vegades en un sol dia.

Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH)

El TDAH compromet la capacitat del nen per aprendre, mantenir la concentració i mantenir els nivells normals d'activitat. D'acord amb Mental Health America, és el trastorn psicològic més freqüent en els joves, afecta al 5 a 10 per cent dels nens nord-americans i aproximadament el mateix en els nens europeus.

Tot i que el TDAH es creu que es desenvolupen abans dels set anys, sol diagnosticar en nens d'entre vuit i deu anys d'edat i és 10 vegades més freqüent en nens que en nenes.

Els signes del TDAH inclouen la incapacitat per escoltar o completar tasques, la manca de concentració en alguna cosa concreta, passant ràpidament d'una activitat a una altra, és perjudicial a l'escola, té dificultats per compartir el seu o esperar el seu torn, aquesta en constant moviment , (corre i s'enfila) etc, manifesta un alt grau d'inquietud i pateix alteracions del son i actuar sense pensar, etc.

xavier conesa carme serrat psicologo psicologa mollet del valles


Trastorn de la Conducta

El Departament de Salut i Serveis Humans calcula que almenys un de cada 10 nens i adolescents tenen trastorns de conducta. És més comú en nens que en nenes i ocorre amb més freqüència en les zones urbanes que a les zones rurals. D'acord amb l'NMHIC, els nens amb trastorn de conducta, també coneguda com trastorn de comportament, s'identifiquen per tenir poca o cap consideració per altres persones o per les normes socials. Els signes més característics inclouen l'agressió, la mentida, el robatori, la conducta destructiva, l'absentisme escolar, l'activitat sexual precoç i l'abús de substàncies, entre d'altres.

Els estudis han demostrat que els nens en risc de trastorn de la conducta han experimentat alguna de les següents situacions: l'abandonament, la pobresa, la institucionalització, la separació dels pares, el rebuig de la mare, la malaltia mental dels pares o la discòrdia en la parella, abús o violència.

Trastorn Generalitzat del Desenvolupament

Els trastorns generalitzats del desenvolupament són considerats com els trastorns de la infància més greus dins de la psicològica infantil. Afecten de 10 a 15 nens de cada 10.000 Són també anomenats trastorns de l'espectre autista, aquests inclouen l'autisme, la síndrome d'Asperger, el trastorn desintegratiu infantil i la síndrome de Rett.

Aquestes malalties comprometen les habilitats intel·lectuals, les reaccions normals als sons, imatges i olors, i la capacitat de comprendre el llenguatge o parlar coherentment en qualsevol situació. Aquests senyals sota l'observació d'un professional es fan evidents abans dels tres anys d'edat, són missatges que indiquen certes anomalies en algunes pautes inusuals com en l'actitud per dormir, menjar o beure, les postures o moviments particulars, dificultat per interactuar amb els altres, la manca de contacte visual, la manca de curiositat o interès en l'entorn, i repetitius comportament de joc.

Trastorns del Llenguatge

El RETARD SIMPLE del llenguatge és un trastorn primari, que es dóna entre els tres i els cinc anys, i consisteix en un error en la programació i en l'elecció de sons que entren en la construcció d'una paraula. A diferència de la dislàlia, aquí els fonemes canviats no són sempre els mateixos i es poden repetir bé en forma aïllada, o canviar d'una a una altra repetició.

El TRASTORN EXPRESSIU del llenguatge és un retard en l'expressió oral, amb absència de paraules simples als dos anys i fracàs en l'ús de frases senzilles, vocabulari limitat, frases curtes i immadures, errors sintàctics i falta de fluïdesa per ordenar les paraules temporalment .

El RETARD MIXT del llenguatge o disfàsia és un trastorn sever del llenguatge, tant en la comprensió com en la producció del mateix (expressió poc fluida, distorsions fonològiques i falta de gramàtica), les causes no s'expliquen per problemes sensorials, intel·lectuals o neurològics. Sol anar associada a altres trastorns (atenció dispersa, aïllament, etc.).

La AFÀSIA és un trastorn del llenguatge, que compromet tots els canals de comunicació (comprensió, expressió, lectura i escriptura), produït per alguna lesió o dany cerebral, després que l'individu ja ha adquirit el llenguatge. Origina la pèrdua d'habilitats ja apreses i compromet el desenvolupament posterior del llenguatge. Hi ha diferents tipus d'afàsia segons on es localitzi la lesió cerebral.


Trastorns de la Parla

La dislàlia és un trastorn o alteració en l'articulació de la parla, específicament dels fonemes o sons, bé sigui perquè s'ometen alguns d'ells o perquè se substitueixen per uns altres. Hi ha diversos tipus de dislàlia:

Evolutiva: Pròpia del desenvolupament evolutiu del nen, es considera dins del normal ja que el nen està en procés d'adquisició del llenguatge i els errors es van corregint progressivament.

Funcional: No es troba causa física ni orgànica per a les alteracions d'articulació. El nen amb aquest tipus de dislàlia pot cometre diferents tipus d'errors, de substitució (substituir un fonema per un altre), d'omissió (no pronunciar), d'inversió (canviar-lo pel següent) i de distorsió (canviar-lo per un de diferent).

Audiógena: L'alteració en l'articulació de fonemes es produeix per una deficiència auditiva.

Orgànica: La causa pot estar en els òrgans de la parla (disglòssies) o en algun tipus de lesió cerebral (disàrtries).

La disfèmia, ESPASMOFEMIA o TARTAMUDESA, és un trastorn en la fluïdesa normal de la parla, que consisteix en la repetició ràpida, brusca o explosiva (clònica) de sons i / o síl·labes o grups de síl·labes, provocant bloquejos o impossibilitat d'emetre sons (tònica ), a l'intentar pronunciar una paraula. Sol acompanyar-se d'altres moviments corporals (parpelleig, ganyotes, balanceig de braços), que pretenen trobar ajuda per superar el bloqueig verbal. Desapareix espontàniament en la majoria dels casos, doncs respon a una tensió pròpia d'entre els 2 i 5 anys, edat en què sol fer la seva aparició. Convé reaccionar sense inquietar amb el nen, sinó donar-li confiança i intentar relaxar la seva tensió. L'actitud més correcta és ignorar el tartamudeig primerenc del nen, ja que com més consciència tingui aquest de la seva tartamudesa, és més fàcil que el problema empitjori. Se li ha de parlar correctament, amb paciència, sense acabar les frases que iniciï i sense interrompre, a més d'afavorir un clima de tranquil·litat i relaxació, sense presses, quan s'entauli conversa amb ell. Si el tartamudeig és greu o no millora, caldrà buscar l'ajuda d'algun especialista infantil.


La disfonia és un trastorn o alteració en l'emissió del to o timbre de la veu, provocat per un funcionament perllongat que fatiga els músculs de la laringe o per un trastorn orgànic, i pot ser crònica o transitòria.

xavier conesa psicologo mollet

Trastorn de Control d'esfínters

La maduració nerviosa és condició indispensable perquè es pugui aconseguir aquest control. Al voltant dels 18 mesos, el nen pot anticipar la sensació de pipí i / o dir que està mullat. Sobre els 2 anys, s'inicia el control: primer de dia, i una mica més tard de nit. Al voltant dels 4 anys s'ha d'haver aconseguit. No oblidem que les edats són orientatives, ja que tot depèn de la maduració de cada nen.

La ENURESI és l'emissió no voluntària d'orina pel dia o per la nit, a una edat en què s'espera que hi hagi control d'aquesta, és a dir, més enllà dels 3 a 4 anys. La Enuresi pot ser primària (si el nen mai ha aconseguit controlar el seu pipí), secundària (si després d'un període de control no aconsegueix tornar a ell), diürna (si ocorre durant el dia), nocturna (si ocorre durant la nit) , i mixta (si passa en tots dos moments del dia).

Hi ha una sèrie de factors que poden predisposar el nen a patir aquest trastorn:

Algun problema físic: Una bufeta petita o de musculatura feble. És el primer que caldria esbrinar.
Iniciar massa tard l'hàbit del control del pipí: Un cop passada l'edat òptima, al voltant dels 2 anys, és més difícil.
Circumstàncies crítiques emocionals (factor psicològic): Naixement d'un nou germanet, separació dels pares, canvi de casa o de col·legi.
Factor hereditari: És freqüent que algú de la família hagi tingut el mateix problema. Si és així, és convenient explicar al nen per donar-li seguretat.
Un cicle de la son molt profund que li impedeix rebre l'avís de "bufeta plena".
Patir algun altre trastorn al qual l'enuresi va associat.

Encara que sol millorar espontàniament amb el pas del temps, és un tema que no s'ha d'ignorar. El primer pas serà determinar la causa del problema o el factor que l'ha pogut desencadenar. Mai s'ha de ridiculitzar ni castigar un nen per aquest fet, ja que això molt al contrari de fer-lo reaccionar, li pot provocar importants problemes emocionals.

Els pares poden ajudar als nens que es orinen al llit de la següent manera:

Limitant els líquids que prenen abans d'anar a dormir.
Estimulant-perquè vagin al bany abans d'anar a dormir.
Elogiándolos els matins que es desperten secs.
Evitant els càstigs.
Despertant durant la nit perquè puguin buidar la seva bufeta.

En alguns casos rars, el problema de l'enuresi no pot ser resolt ni pels pares, ni pel metge de família, ni pel pediatre. De vegades el nen mostra símptomes de problemes emocionals, com ara la tristesa o la irritabilitat constant, o un canvi en la gana o en els hàbits de dormir. En aquests casos els pares han de parlar amb un psicòleg de nens i adolescents, qui podrà avaluar els problemes físics i emocionals que puguin estar causant la enuresi i ajudar al nen i als seus pares a resoldre aquests problemes.

L'encopresi consisteix en que el nen fa les seves deposicions, repetida i involuntàriament, en llocs que no són adequats per a això, a una edat en què s'espera que hi hagi control d'aquesta, és a dir, més enllà dels 3 a 4 anys. La Encopresi pot ser primària (si mai s'ha aconseguit el control) o secundària (si es produeix després d'un període de control). Aquest trastorn sol estar associat a mals hàbits d'aprenentatge (pressions excessives o rigidesa en exigir que el nen controli a una edat encara primerenca per fer-ho), el restrenyiment crònic (que provoca una distensió del còlon i la consegüent pèrdua del to muscular, amb la qual qual es produeixen aquestes pèrdues), la depressió infantil o un altre trastorn.

Els nens amb "encopresi" poden tenir altres problemes, com ara lapses curts de concentració, baixa tolerància de la frustració, hiperactivitat i mala coordinació. Ocasionalment aquest problema de embrutar comença amb un canvi que produeix tensió en la vida del nen, tal com el naixement d'un germanet, la separació o divorci dels pares, problemes familiars, o el mudar-se a una nova llar o escola. La "encopresi" és més freqüent en els nens que en les nenes.

Encara que la majoria dels nens que s'embruten damunt no tenen una condició física, ells s'han de sotmetre a una avaluació física completa duta a terme per un metge de família o per un pediatre. Si no es troben causes físiques, o si els problemes continuen, el proper pas és una avaluació per un psiquiatre d'infants i adolescents. El psiquiatre d'infants i adolescents revisarà els resultats de l'avaluació física i llavors decidirà si hi ha problemes emocionals contribuint a la "encopresi". Serà doncs el més important identificar la causa que la produeix. Segons la personalitat del nen, s'optarà per treure importància al tema o per insistir al nen en què sigui més acurat. Això sí, mai se li ridiculitzarà ni castigarà per això.

Els psicòlegs de nens i adolescents tracten la "encopresi" mitjançant una combinació de mètodes educatius, psicològics i del comportament. La majoria dels nens amb "encopresi" poden ser ajudats, però el progrés sol ser molt lent i un tractament prolongat pot ser necessari. Un tractament a temps pot ajudar a prevenir ia reduir el patiment social i emocional i l'angoixa per al nen i la família.


Trastorn de l'Aprenentatge

Els pares es preocupen molt quan el seu fill té problemes d'aprenentatge a l'escola. Hi ha moltes raons per al fracàs escolar, però entre les més comunes es troba específicament la dels problemes de l'aprenentatge. Els nens amb problemes d'aprenentatge solen tenir un nivell normal d'intel·ligència. Ells tracten àrduament de seguir les instruccions, de concentrar-se i de portar-se bé a l'escola i a la casa. No obstant això, malgrat els seus esforços, tenen molta dificultat dominant les tasques de l'escola i es retarden.

S'engloben sota el nom de "trastorns de l'aprenentatge" gran varietat de trastorns, les causes són molt diverses. Caldria restringir la definició a aquells trastorns, sota els quals sempre es detecta un nivell d'aprenentatge inferior al que es considera "normal" per a l'edat del nen, sempre que això no es degui a retard mental o algun altre trastorn del desenvolupament . Per poder abordar de manera adequada una situació així, el psicòleg infantil haurà de fer la valoració del problema des de diverses perspectives:

Des del nivell maduratiu del nen (la seva lateralitat, la seva psicomotricitat general, l'organització del seu esquema corporal, etc.).
Des del seu estat neurològic (valorar si cal realitzar algun tipus de prova neurològica).
Des de la seva nivell d'intel·ligència i els factors que influeixen en aquesta.
Des de la situació o nivell psicopedagògic en les diferents àrees i habilitats.
Des de la seva personalitat.
Des del punt de vista dels pares, així com dels professors.

Hi ha la creença que els problemes de l'aprenentatge són causats per alguna dificultat amb el sistema nerviós que afecta la recepció, el processament o la comunicació de la informació. També pot ser comú en certes famílies. Alguns nens amb problemes de l'aprenentatge són també hiperactius, no es poden estar quiets, es distreuen amb facilitat i tenen una capacitat per a prestar atenció molt curta.

 
Els psicòlegs de nens i adolescents indiquen que els problemes de l'aprenentatge es poden tractar. Si no es detecten i se'ls dóna tractament a temps, els seus efectes poden anar augmentant i agreujant-se com una bola de neu en rodar. Per exemple, un nen que no aprèn a sumar a l'escola primària no podrà entendre l'àlgebra a l'escola secundària. El nen, en esforçar-se tant per aprendre, es frustra més i més i desenvolupa problemes emocionals, com ara una baixa autoestima davant de tants fracassos. Alguns nens amb problemes d'aprenentatge es porten malament a l'escola perquè prefereixen que els creen "dolents" que els creen "estúpids".

Els pares han d'estar conscients dels senyals més freqüents que indiquen la presència d'un problema d'aprenentatge:

Dificultat per entendre i seguir instruccions.
Dificultat per recordar el que algú li acaba de dir.
Dificultat per dominar les destreses bàsiques de lectura, lletreig, escriptura i / o matemàtica, de manera que fracassa en el treball escolar.
Dificultat per distingir entre la dreta i l'esquerra.
Dificultat per identificar les paraules o una tendència a escriure les lletres, paraules o números a l'inrevés.
Falta de coordinació en caminar, fer esports o portar a terme activitats senzilles, com ara aguantar un llapis o amarrar la sabata.
Facilitat per extraviar o perdre les seves assignacions, tasques, llibres i altres articles.
Problemes per entendre el concepte de temps, confonent "ahir", "avui" i "demà".

Tals problemes mereixen una avaluació comprensiva per un expert que pugui enjudiciar tots els diferents factors que afecten al nen. Un psicòleg de nens i adolescents pot ajudar a coordinar l'avaluació i treballar amb professionals de l'escola i altres per dur a terme l'avaluació i les proves específiques i així aclarir si hi ha un problema d'aprenentatge. Això inclou el parlar amb el nen i la família, avaluar la seva situació, revisar les proves educatives i consultar amb l'escola. Només llavors farà les seves recomanacions sobre on col·locar el nen a l'escola, la necessitat d'ajudes especials, com ara teràpia d'educació especial o la teràpia de la parla i els passos que han de seguir els pares per assistir al nen, de manera que pugui aconseguir el màxim del seu potencial d'aprenentatge.

xavier conesa Lapena Psicologia sexologia teràpia de parella conseller matrimonial  Carme serrat Bretcha Mollet del Vallès psicolegs psicòlegs psicòleg sexòleg Trastorns per ansietat , fòbies social, estrès, trastorn obsessiu-compulsiu, ansietat generalitzada Depressió, distímia, trastorn bipolar xavier conesa Lapena Mollet del Vallès psicologo psicòleg psicòleg psicòlegs psicòlegs Mollet del Vallès
Hipocondria, histèria, Mollet del Vallès psicòleg ejaculació precoç disfunció erèctil impotència, falta d' erecció teràpia de parella
Trastorns del son Insomni malsons Trastorns del control dels impulsos ludopatia addicció al joc Trastorns sexuals desig sexual, trastorns de l'excitació sexual, trastorns de l'orgasme, trastorns sexuals per dolor xavier conesa Lapena Psicologia sexologia teràpia de parella conseller matrimonial assessor de parella Carme serrat Bretcha Mollet del Vallès psicolegs psicòlegs Xavier conesa Lapena Psicologia sexologia teràpia de parella conseller matrimonial assessor de parella Carme serrat Bretcha Mollet del Vallès psicologo infantil mollet psicóloga
Comments