Novedades‎ > ‎

Entrevista a Joan Morales , director de "Descobrir Catalunya"

publicado a la‎(s)‎ 13 nov. 2011 17:46 por xma martinez

Joan Morales és director de la revista Descobrir Catalunya, revista mensual fundada al 1997, i amb una tirada mitjana de 20.914 exemplars i difusió de 14.737 (OJD 2010-11). 72.000 lectors mensuals segons FUNDACC.

Ofereix reportatges sobre la geografia catalana (comarques, pobles, ciutats, paratges naturals, patrimoni, tradicions, gastronomia...), i és una referència clara pel turisme interior de Catalunya. Hi col·laboren escriptors i fotògrafs de prestigi, essent la fotografia de qualitat un dels seus trets diferencials.

 

 

 

 

Sobre Joan Morales:      

(Barcelona, 1967). Periodista ,director de DESCOBRIR Catalunya des del 2006, i col·laborador de la mateixa des de la seva fundació, coautor i del llibre ‘Terra i llibertat. 100 entitats dels Països Catalans’ (Edicions 62, 2000) i autor de ‘Caps de setmana gastronòmics’ (Ara Llibres, 2002).

Bloc “A sol i serena”  

 

 

“Hem de crear marca”   09- 11- 11

 

1.      Quines són les teves funcions principals com director de la revista?

 

Vetllar pel concepte del DESCOBRIR, per la idea profunda que vertebra la revista, la identificació amb el País i la vocació de servei. Fer créixer DESCOBRIR com a marca que ultrapassa la publicació escrita i abasta internet, multiplataforma, activitats culturals i d’oci, guies,...

 

Administrativament tinc la màxima responsabilitat sobre els temes a tractar i l’organització. Habitualment em recolzo molt amb el meu cap de redacció.

També sóc el màxim responsable de la WEB. Al tenir una estructura petita, (en cada número participen uns 50 col·laboradors), ens és més fàcil adaptar-nos a les necessitats multiplatafotrma.

 

2.      Com planifiqueu els continguts? Quins són els criteris per seleccionar-los?

 

L’època de l’any influeix molt, la gent ha de poder fer allò que estem explicant. La revista funciona bàsicament pels ulls, té una funció de prescripció clara. Qui coneix millor que DESCOBRIR a Catalunya?... Doncs, ningú.

Intentem que els reportatges de la revista estiguin compensats. Natura, patrimoni, festes populars han de tenir una presència equilibrada dins el contingut global de la revista.

Tenim en compte un vessant pràctic pel viatger, però sabem i entenem que hi ha molta gent que viatja des de casa i per això la revista busca tenir un punt aspiracional, de somni per tots aquells que no poden o volen viatjar, que els hi agrada el País i el volen conèixer millor. (la fotografia és molt important com a contingut dins la revista).

Els temes són proposats moltes vegades pels propis periodistes col·laboradors habituals de confiança i que són molt proactius en la proposta d’idees. També, cada més, fem Consells Editorials i Consells de Redacció, reunions internes on es discuteix en profunditat la tesi, els temes possibles i els enfocaments.

Nosaltres treballem la mirada, l‘enfocament: la feina de l'autor, i les diferents opinions dels actors de la zona.

 

3.      Quin és el criteri per triar la portada i el tema central?

 

El Consell de Redacció, de manera participativa, decideix la portada. En ella ens permetem certes llicències de caire comercial en quant als titulars, imatges,... La foto té una especial importància. Hi ha una part de màrqueting en l’elecció: si algú ha d'estar 4 o 5 minuts mirant per decidir si compra, no et comprarà mai. La revista és de compra impulsiva.

 

 

4.      Existeix el concepte d’actualitat en les revistes de turisme i lleure?

 

Potser les fires, temàtiques locals i relacionades, però no ens deixem influenciar pels grans esdeveniments, aniversaris, etc,...

 

5.      Us trobeu influenciats de cap manera per l’agenda mediàtica dels mitjans generalistes?

 

No, no ens marca gaire. És una revista amb llom, (no és casualitat), sabem que la gent la sol col·leccionar i, si bé alguns continguts com les referències a restaurants i hotels poden canviar, els valors del territori són més aviat inalterables. Un reportatge sobre la Cerdanya pot continuar donant-te idees 5 anys després de la seva publicació.

De tota manera cada vegada intentem atacar amb menys complexes el concepte de magazine i fer reportatges més periodístics. Entenem que fer reportatges de coses que la gent no pot veure també és una manera de conèixer el país. Per exemple en el darrer numero hem fet un reportatge sobre la Cartoixa d’Escaladei.

Nosaltres ja som noticiables a comarques. Cada vegada que fem un reportatge sobre una comarca sabem que som noticiables.

 

6.      La producció és pròpia o cerqueu fonts externes?

 

Propi 100%: text i fotos. Contactem amb el periodista i fem que faci una petita immersió en el territori i proporcioni localitzacions al fotògraf. Intentem que periodista i fotògraf coincideixin en algun moment de la producció.

 

7.      Quin és el vostre protocol de qualitat per validar els continguts: la correlació amb la realitat dels mateixos?

 

L’equip de confiança que treballa sobre el terreny, el periodista és qui fa també la validació per qüestió de cost. Per això és important que l’equip de col·laboradors, de periodistes, sigui de confiança.

De tota manera, el WEB, que té una vessant pràctica, no tan evocativa com la de la revista, és el receptor dels comentaris dels lectors, els hi donem feedback, busquem la capil·laritat amb els usuaris.

La fiabilitat som nosaltres!! Som nosaltres els que els elaborem.

 

8.      Quines són les bases per fidelitzar els lectors? Com hi treballeu?

 

Les marques que funcionen són aquelles que només sentir-les suggereixen coses. DESCOBRIR busca que els seus 72.000 lectors el tinguin com a referent, convertint-los en fans del turisme de proximitat, en fans de conèixer el País. Si aconsegueixes articular aquestes 72.000 persones en torn a uns valors a una emoció, això és el que dóna valor a una marca.

 

Busquem fidelitzar amb activitats marca DESCOBRIR, rutes, capses d’activitats, guies,... hem de facilitar gaudir el que llegim.

 

9.      Sou molt actius en l’entorn 2.0: Facebook, web, blocs, fòrums, concursos.

 Hi creieu? Que en trèieu de la participació dels lectors?

 

Si, hi creiem i busquem el “cos a cos” amb el lector. La gent vol un tracte el més personalitzat possible. Cada vegada la gent és més especialista i menys generalista i el 2.0 i el 3.0 ens ajuda molt a adaptar-nos a aquesta demanda. Hem d'intentar que tots estiguin més contents. El feedback amb el client, la capil·laritat, és molt important per nosaltres, per assegurar la practicitat del WEB.

 

10.    Teniu cap protocol establert per protegir la vostra reputació com a conseqüència de rumors amb origen en algun reportatge o participació en l’entorn 2.0?

 

No. Quan es detecta cap s’actua de forma personalitzada.

 

11.    Quin creus que és el futur de la premsa i els periodistes?

 

Cada vegada els periodistes estem més obligats a estar a tot arreu i a fer més de tot: publicacions, blocs, web digital, twitter,...

Per exemple, a El Periódico, estan reorientant tota la seva estructura cap a internet, gran part del seu personal s’està reciclant per generar continguts multiplataforma,... tant és així que comencen a plantejar que les noticies, algunes noticies, es donin primer per internet. Això és el que determinarà el pagament o no pagament pels continguts.

 

Nosaltres treballem molt la mirada, l ‘enfocament i els diferents punts de vista de les persones implicades a la zona. Aquesta manera de treballar els continguts és una “rara avis” que la resta, potser, no practiquen i crec que és un error no fer-ho així.

El periodisme es va devaluant amb la reducció de plantilles i la manca de preocupació pels continguts,... La gent prefereix llegir 20 minutos a La Vanguardia, però a LV, (i dic LV però serveix per tots), cada vegada és dona menys valor afegit als continguts, i això és el peix que es mossega la cua, la gent cada vegada se sent més satisfeta consumint la informació de titulars o poca profunditat, i això mata el periodisme. Però jo crec que el periodisme sempre existirà, necessita existir, perquè sempre hi haurà una bossa de gent que vol, que necessita, estar ben informada. Una societat sense periodisme és una dictadura, el periodisme és necessari per viure per estar ben informat i mantenir els canals de llibertat.

 

En el nostre cas és la prescripció la que dóna el valor afegit. Informació sobre rutes i turisme hi ha tanta com vulguis a les oficines de turisme, però conèixer aquella ruta o aquell lloc especial, això es fa per prescripció.

Hem d’entendre el producte com un tot, una marca que genera continguts independentment de les plataformes, l’èmfasi ha de ser en els continguts. El concepte que tenim d’internet, de la gratuïtat d’internet, és un obstacle però les possibilitats que donen, per exemple, les tablets en quant a qualitat d’imatge i comoditat d’us és el que ens portarà al consum de pagament.

Tecnològicament estem dins d’una revolució brutal, i això és pagament. Pel camí es quedarà molta gent, tots els que no siguin capaços de crear “marca”, valor afegit.

El que és o ha estat lector de La Vanguardia, possiblement la considerarà com el seu proveïdor d’informació sempre.

Comments